França barra el pas a l'extrema dreta amb una victòria per sorpresa de les esquerres

Sorpresa a la segona volta de les eleccions legislatives a França. El Nou Front Popular, la jove agrupació de partits d'esquerra que es va formar tan bon punt Macron va decidir avançar les eleccions el 9 de juny, s'imposa a la formació d'extrema dreta Reagrupament Nacional de Marine Le Pen. 

Amb el 100% escrutat, l'agrupació dels partits d'esquerra ha obtingut 182 escons. El Nou Front Popular guanya, però queda molt lluny dels 289 escons necessaris per assolir la majoria absoluta, en una assemblea amb un total de 577 representants. 

La segona posició se l'han disputada al llarg de la nit Ensemble i l'extrema dreta de Reagrupament Nacional, però la balança s'ha decantat finalment a favor del partit d'Emmanuel Macron.

L'Ensemble tindrà 168 seients a l'Assemblea Nacional de París, mentre que l'extrema dreta, Reagrupament Nacional, el partit de Marine Le Pen i Jordan Bardella, guanyador de la primera volta, queda ara en tercera posició amb 143 escons.

Els Republicans, en quarta posició, aconsegueixen 45 diputats.

Representació de cadascun dels partits a l'Assemblea Nacional francesa:

S'obre doncs un panorama incert en uns comicis que han estat històrics per l'alta participació tant en primera com en segona volta, amb afluències als col·legis electorals que no es veien des del 1981. La participació final ha estat del 66,7%, és a dir 32.910.888 vots. 

Gabriel Attal dimitirà aquest dilluns

L'actual primer ministre, Gabriel Attal, anuncia que dilluns presentarà la dimissió a Macron després de la victòria de l'aliança d'esquerres en les eleccions. Attal, del partit de Macron, ha reconegut uns mals resultats del seu bloc, però millors dels que els sondejos els pronosticaven per a aquesta segona volta:

"Estem dempeus amb tres vegades més diputats dels que les estimacions ens donaven abans de la campanya. No tenim una majoria, i seré fidel a la tradició republicana i demà presentaré la dimissió al president."

El fins ara primer ministre francès ha dit que s'obre "una nova era per a la nostra nació, una nova era que estarà en mans de la ciutadania i del Parlament, amb un Parlament més fort que mai". 

Emmanuel Macron no ha comparegut en persona, però des del palau de l'Elisi ha demanat "prudència" a l'hora d'analitzar els resultats i sobre la composició del futur govern.

En el mateix sentit s'ha pronunciat l'actual ministre de l'Interior, Gérald Darmanin, que ha dit que "ningú pot dir encara que ha guanyat aquestes eleccions, i encara menys el senyor Mélenchon".

Mélenchon exigeix a Macron un primer ministre del Nou Front Popular

Jean-Luc Mélenchon, líder de La França Insubmisa, un dels partits que forma el Nou Front Popular, ha sigut el primer a valorar els resultats:

"El nostre poble clarament ha rebutjat l'opció d'allò que és pitjor: El Reagrupament Nacional està lluny d'obtenir la majoria absoluta que tants preveien".

Mélenchon ha qualificat els resultats d'"alleujament enorme" per a les persones que constitueixen "la nova França" i que, ha dit, s'han sentit "extremadament amenaçades" per la possibilitat que l'extrema dreta arribés al poder. El líder d'esquerres també ha dit que la "desfeta" de Macron és clara i que ha d'acceptar els resultats:

"El primer ministre ha de marxar. El president té el deure de convidar el Nou Front Popular a governar."

També ha sortit ràpidament a parlar el líder socialista, Olivier Faure, integrat també en aquesta coalició, que ha dit que aquesta victòria "no es pot limitar a ser un respir" sinó que ha de donar pas a una "refundació" de l'esquerra a França.

"França es mereixia més que l'alternativa entre neoliberalisme i feixisme, com se'ns ha imposat durant set anys."

Faure ha reconegut que tenen una majoria relativa, però ha destacat que no entraran a pactar amb els rivals, al mateix moment en què els ha demanat que reconeguin la "desfeta". El socialista també ha reclamat al partit de Macron que es comprometi a no pactar amb l'extrema dreta per impedir un govern del Nou Front Popular.

Bardella culpa "l'aliança del deshonor" dels resultats

La reacció del cap de llista de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, no s'ha fet esperar, i en una compareixença a la seu del partit ha lamentat la victòria de l'esquerra tot i els resultats "més importants" de la història de Reagrupament Nacional:

"Malauradament, l'aliança del deshonor i els arranjaments electorals perillosos entre Macron i l'extrema esquerra eviten que els francesos puguin optar a una nova política."

Bardella ha carregat contra l'acord entre les diverses les formacions d'esquerra i els macronistes per retirar alguns dels seus candidats i així frenar l'extrema dreta:

"Un president aïllat i una extrema esquerra incendiària constituïts en partit únic no duran el país enlloc."

El candidat a primer ministre, que finalment queda en tercera posició per darrere de la coalició d'esquerres i d'Ensemble, ha dit als seus seguidors que "aquesta nit no s'acaba res" i que seguiran treballant per "tornar el poder al poble francès".

La líder de Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, s'ha mostrat més optimista que el seu cap de llista, i ha pronosticat una "victòria en diferit" en aquestes eleccions:

"Tinc massa experiència per estar decebuda."

La líder de l'extrema dreta francesa ha afegit que "la marea puja, i no ha pujat prou aquest cop, però continua pujant".

Reagrupament es reivindica "més que mai, com l'única alternativa" i, segons Bardella, el seu partit no "caurà en cap compromís polític". Això ho ha dit el candidat de Reagrupament Nacional davant uns seguidors que han rebut com un gerro d'aigua freda els sondejos:

Silenci gèlid a la seu del Reagrupament Nacional. Quedarien tercers! Després d'unes enquestes que els donaven guanydors durant tots els comicis. pic.twitter.com/JSA9aQYMc2

— Isabel Galí i Izard (@isagali) July 7, 2024

Tan bon punt s'ha fet públic el sondeig, nombroses persones han sortit als carrers a celebrar la victòria del Nou Front Popular i el fet que l'extrema dreta no pugui formar govern. Així s'ha rebut l'avançament del sondeig a la plaça de la República de París:

Així ha estat a la plaça de la República de París el moment en què els sondejos han anunciat la victòria de l'aliança d'esquerres del Nou Front Popular a les eleccions franceses https://t.co/BYujO3ig3H pic.twitter.com/Ed9pkOWTe4

— 324.cat (@324cat) July 7, 2024

Al final de la primera volta diumenge passat es van elegir directament 76 candidats a circumscripcions amb majories aclaparadores, entre els quals 39 per RN i els seus aliats, 32 pel Nou Front Popular i 2 per Ensemble.

L'extrema dreta es va imposar en la primera volta

Les perspectives del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen i Jordan Bardella d'assolir la majoria absoluta s'havien refredat des que diumenge passat, i aconseguida la victòria a la primera volta, més de 200 candidats rivals van optar per retirar-se com a estratègia per unir forces en un únic candidat i perjudicar així els resultats dels candidats de l'extrema dreta. 

El terratrèmol que va provocar l'anunci d'Emmanuel Macron de dissoldre l'Assemblea Nacional el 9 de juny, just després de conèixer els resultats de les eleccions al Parlament Europeu, ha mobilitzat fortament els francesos. 

Els col·legis electorals de les grans ciutats han tancat a les vuit del vespre, però alguns de localitats més petites ja havien tancat a les sis de la tarda. En aquesta segona volta, el candidat de cada circumscripció que queda al capdavant accedeix directament a l'escó, sense tenir en compte els percentatges.  

Emmanuel Macron ha seguit la jornada electoral des del palau de l'Elisi, acompanyat del primer ministre en funcions, Gabriel Attal, i alguns membres del seu govern.