La guerra entre Israel i Hamas enfila aquest dimecres la cinquena jornada. Aquest dimarts, Israel ha intensificat els atacs sobre la Franja de Gaza, que pateix els pitjors bombardejos que ha viscut mai.

L'exèrcit israelià assegura que ja controla tot el perímetre de la Franja. Tanmateix, Hamas ha respost als bombardejos llançant centenars de coets des de la Franja cap a la ciutat d'Ashkelon, al sud d'Israel. Israel també rep atacs de Hezbollah, des de l'altre costat de la frontera del Líban.

Mentrestant, organitzacions com l'ONU o l'OMS reclamen un corredor humanitari a Gaza.

El dia comença amb un nou balanç per part d'Israel, que ha elevat a 1.200 els morts per l'atac de Hamas de dissabte passat. El nombre de ferits supera els 2.900. Són xifres que han donat els serveis d'emergències mèdiques i que suposen un increment respecte del miler de víctimes mortals de què es parlava ahir.

Per la part palestina, el Ministeri de Sanitat ha comptabilitzat almenys 900 morts pels bombardejos de represàlia i més de 4.500 ferits. Cal tenir en compte que, ahir, Israel també va afirmar que hi havia 1.500 milicians de Hamas morts en territoris controlats per Israel.

Està previst que el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, visiti Israel entre avui i divendres.

El departament d'Estat dels Estats Units ha confirmat en un comunicat que sortirà avui mateix de Washington per "reafirmar la solidaritat dels EUA i del seu govern amb el poble israelià".

Durant el viatge, el cap de la diplomàcia estatunidenca es reunirà amb alts càrrecs israelians per reforçar la seguretat del país. Està previst que també viatgi a Jordània.

Aquests darrers dies, Blinken ha mantingut trucades amb Netanyahu per expressar suport incondicional amb Israel.

L'escriptor irlandès establert a Nova York Colum McCann s'ha mostrat esperançat que la pau acabi obrint-se pas al conflicte del Pròxim Orient, en plena guerra entre Hamas i Israel.

En una entrevista al programa "Més 324", McCann ha desitjat que "la capacitat d'escoltar-nos els uns als altres" pot ser allò que acabi salvant la població a la zona:

"No cal que ens estimem els uns als altres, de fet, ni tan sols cal que ens agradem... fora bo, però no és imprescindible. Ara bé, sí que hem de començar a entendre els motius d'uns i altres."

A la novel·la "Apeirogon", McCann explica la història de dos pares, en Rami i en Bassam, un israelià i un palestí, que tots dos han perdut una filla assassinada en el conflicte del Pròxim Orient.

L'escriptor ha explicat que ha parlat amb tots dos des de l'inici de la guerra, que estan en permanent contacte l'un amb l'altre i aquests dies viuen un "confinament moral" per intentar "trobar sentit al que està passant".

Pots veure l'entrevista a McCann aquí:

Hamas ha afirmat aquest dimecres a primera hora que en els bombardejos d'aquesta nit de dimarts a dimecres a la Franja de Gaza han mort 30 persones.

Segons la portaveu de Hamas, Salama Marouf, els bombardejos han destruït habitatges, fàbriques, mesquites i botigues, i han ferit centenars de persones més.

A les 7 del matí s'ha enlairat de la base aèria de Torrejón de Ardoz, a Madrid, el segon avió militar espanyol que vola cap a Tel-Aviv per evacuar ciutadans atrapats a Israel, segons ha informat el Ministeri de Defensa.

Ha estat hores després que, a les 4.30, hagués aterrat el primer d'aquests avions, procedent de l'aeroport Ben Gurion, amb 200 ciutadans espanyols i d'altres països de la Unió Europea. 

Dimarts, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va anunciar aquesta mesura arran de la suspensió de vols comercials. Els evacuats no són espanyols residents a Israel o Palestina, sinó persones que hi eren temporalment per turisme o per feina i havien de tornar a Espanya.

Els avions noliejats per Defensa són dos Airbus A330, amb els quals té previst evacuar unes 500 persones, en total.

El ministre d'Exteriors d'Espanya, José Manuel Albares, ha assegurat que en la reunió d'aquest dimarts amb els seus homòlegs de la UE va haver-hi consens per mantenir l'ajuda europea a Palestina.

Albares ho ha dit al programa "El matí de Catalunya Ràdio", en què ha afirmat que va defensar que cal diferenciar la població palestina de Hamas, que ha qualificat d'"organització terrorista":

"Cal garantir el subministrament d'ajuda humanitària a Gaza, Espanya ho farà, estem analitzant la cooperació, hem de donar suport al camp de la pau, sobretot entre els palestins."

Dos joves palestins han mort aquesta nit a Jerusalem per trets de la Policia de Fronteres israeliana. Ha passat a Jerusalem Est, al barri de Silwan. 

La versió policial parla de "disturbis violents" durant els quals un grup de palestins ha llançat focs artificials i pedres contra la Policia de Fronteres.

"En resposta a l'amenaça a les seves vides, els agents han disparat contra dos agressors, neutralitzant-los", explica el comunicat emès, que afegeix que "posteriorment es va confirmar la mort" dels dos joves.

Wafa, l'agència de notícies oficial de l'Autoritat Nacional Palestina, ha acusat la Policia de Fronteres d'haver deixat que els joves es dessagnessin fins a morir.

A més, denuncia actuacions policials violentes en diversos punts de la Jerusalem ocupada. 
 

La selecció de futbol de Palestina no participarà aquest cap de setmana a la Copa Merdeka, un torneig amistós a Malàisia en el qual aquest divendres s'havia d'enfrontar al Tadjikistan.

Ho ha fet públic l'Associació de Futbol de Malàisia aquest dimecres, i el motiu és la impossibilitat que té la selecció palestina d'anar-hi per la situació de guerra a Israel i Gaza.

El novembre aquesta selecció té previstos dos partits de classificació del Mundial del 2026, el dia 16 al Líban i el dia 21 contra Austràlia com a equip visitant.

Un dels llocs que els milicians de Hamas van atacar amb més acarnissament aquest dissabte és el quibuts Kfar Aza, que és a pocs quilòmetres de la Franja de Gaza.

Segons l'exèrcit d'Israel, que va mostrar-ho als periodistes, van ser una setantena de militants els qui van atacar i assassinar un centenar d'habitants del quibuts, entre els quals famílies senceres i desenes de nens i fins i tot nadons.

L'exèrcit d'Israel ja ha reconstruït el perímetre de la barrera que envolta la Franja de Gaza i ha recuperat el control del territori en què Hamas va infiltrar-se dissabte i va causar la mort de centenars de civils.

A més, hi ha enviat "infanteria, blindats i artilleria, i també 300.000 reservistes, en diferents brigades i divisions".

Així ho ha explicat, en el seu informe diari difós a través de les xarxes, Jonathan Conricus, portaveu de les IDF, les Forces de Defensa d'Israel, que és la denominació oficial de l'exèrcit israelià.

Conricus ha deixat clar quin és l'objectiu d'aquest desplegament militar:

"Són a prop de la Franja de Gaza, preparant-se per executar la missió que se'ls ha donat, que és assegurar-se que Hamas, al final d'aquesta guerra, no tindrà cap capacitat militar amb la qual poder amenaçar o matar civils israelians".
 

En aquest sentit, s'ha referit a les "atrocitats indescriptibles" que els milicians de Hamas van cometre en llocs com el quibuts de Kfar Aza. 

Jordània envia aquest dimecres cap a Egipte el primer avió amb ajuda humanitària per a la Franja de Gaza, des que dissabte va començar l'actual guerra Hamas-Israel.

L'enviament és una decisió del rei de Jordània, Abdullah II, i la intenció és que Egipte faci arribar els subministraments a través del pas de Rafah, l'únic que no controla Israel.

El ministre d'Exteriors d'Egipte, Sameh Shoukry, ha confirmat que s'han coordinat amb Jordània per a aquest enviament i ha dit que espera que Israel no impedeixi que arribi a Gaza.

Fins ara, només la Mitja Lluna Roja egípcia havia anunciat que enviaria un primer carregament cap a Gaza amb material mèdic.

A banda de Gaza, on té concentrat el nombre més gran d'efectius, l'exèrcit d'Israel té dos fronts actius més, al nord i a l'est del país.

A la frontera nord, amb el Líban, hi ha desplegat unitats addicionals d'infanteria, forces especials, blindats, artilleria i força aèria, segons ha explicat Jonathan Conricus, portaveu militar, en l'informe diari difós a través de les xarxes socials.

Ho ha fet després de l'atac de Hezbollah amb míssils antitanc i coets contra Israel, que va respondre amb bombardejos al sud del Líban, i a l'intent d'infiltrar-se en territori israelià, que Israel va aconseguir frustrar. 

Aquest dimecres, a primera hora, la situació era tranquil·la, però a mig matí Hezbollah ha reivindicat un nou llançament de míssils. En un comunicat, l'organització xiïta ha explicat que és "en resposta a les agressions sionistes [d'Israel] de dilluns", els bombardejos israelians, en què van morir tres milicians de Hezbollah.

També s'han disparat coets cap a Israel des de Síria, a la frontera est. Conricus ha dit que desconeixen l'autoria d'aquest atac, que no ha causat danys significatius, i podria ser obra de les forces sirianes, d'alguna milícia acollida pel règim de Bashar al-Assad, o de Hezbollah o una altra facció.

Cornicus ha resumit la situació admetent que és "extremadament sensible".
 

El número de desplaçats a dins de la Franja de Gaza ha pujat a més de 260.000 en les últimes hores, segons càlculs de l'Oficina de Coordinació d'Afers Humanitaris de l'ONU, l'OCHA.

175.000 d'aquestes persones estan allotjades en instal·lacions escolars gestionades per l'Agència de l'ONU per als Refugiats de Palestina, la UNRWA:

"És la xifra més alta des del 2014, i s'espera que pugi encara més els pròxims dies."

L'OCHA ha afegit que els bombardejos també han fet caure dues de les tres xarxes de telefonia mòbil, però sobretot han afectat edificis civils i han provocat moltes víctimes mortals:

"Molts edificis residencials en àrees molt densament poblades també han estat atacats, i han causat víctimes entre les quals hi ha gent gran, dones i nens."

El Comitè Internacional de la Creu Roja, el CICR, està parlant amb Israel i amb Hamas per poder arribar als ciutadans israelians segrestats en els atacs de dissabte a prop de Gaza.

Ho ha explicat a l'agència EFE Imene Trabelsi, portaveu del CICR al Pròxim Orient, que ha evitat parlar d'ostatges:

"Estem portant a terme una diàleg bilateral amb totes les parts involucrades per accedir al més aviat possible a aquestes persones detingudes i aconseguir que les alliberin."

Trabelsi ha aprofitat per fer una crida a Hamas apel·lant al dret de les famílies a "saber si estan bé, on són i tenir notícies d'ells".

Els veïns de diverses localitats del sud del Líban han reviscut aquest dimecres la situació que van viure l'estiu del 2006, quan Hezbollah i l'exèrcit israelià van enfrontar-se durant un mes.

És el cas dels habitants de Dhayra: diversos projectils han caigut a prop d'habitatges d'aquest regió boscosa i de granges, disparats des d'Israel en resposta a l'atac reivindicat per l'organització xiïta libanesa.

Tindrien com a objectiu el punt de llançament des d'on Hezbollah hauria disparat dos míssils de precisió contra una posició de l'exèrcit israelià a prop de la localitat israeliana d'Arab al-Aramshe, just a l'altra banda de la frontera. Ara per ara, Israel no ha informat de víctimes d'aquest atac.

La resposta israeliana ha estat ràpida i també ha inclòs el llançament de projectils més a l'est, a prop de la localitat de Rmeish, segons han explicat alguns residents.

"Hem de ser clars a l'hora de definir aquest tipus d'horror. És terrorisme. I és un acte de guerra." Són paraules d'Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, aquest dimecres a Brussel·les, en referència a l'ofensiva de Hamas contra Israel.

Von der Leyen ha intervingut durant un acte del Col·legi de Comissaris i abans de fer un minut de silenci per les víctimes dels atacs de Hamas en què estava present l'ambaixador israelià davant la Unió Europea.

"Aquests innocents han estat morts per una sola raó, perquè eren jueus i vivien a l'estat d'Israel. És un mal antic que ens recorda el passat més fosc i ens impacta profundament", ha dit també.

La presidenta de la Comissió, que també ha fet públic un comunicat, ha tornat a remarcar el suport "ple" al "dret d'Israel de defensar-se".

Pel que fa a Palestina, ha volgut deixar clar que l'ofensiva de Hamas contra Israel "no té res a veure amb les aspiracions legítimes del poble palestí".

"No hi pot haver cap justificació per a l'acte terrorista de Hamas", ha dit, "que portarà més patiment als palestins innocents".

En aquest sentit, Von der Leyen ha remarcat que "el suport humanitari al poble palestí no està en qüestió".

Alhora, ha assegurat que "el finançament de la UE no ha estat mai ni estarà mai destinat a Hamas ni a cap altra organització terrorista".

L'Hospital Shifa, un dels principals de la ciutat de Gaza, "corre el risc de transformar-se en un cementiri en les pròximes hores", segons ha alertat aquest dimecres el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), que dona suport al seu funcionament.

Imene Trabelsi, portaveu del CICR, ha denunciat que el setge israelià ha generat una "enorme pressió" que podria portar a una situació "immanejable" per l'augment del nombre de persones que necessiten assistència i per la falta de medicaments i de recursos humans per atendre-les.

Els bombardejos d'Israel a la Franja de Gaza ja han causat més d'un miler de morts, segons l'última actualització feta pública pel Ministeri de Sanitat palestí, que parla de 1.055 víctimes mortals. L'anterior balanç era de 950.

Israel, per la seva banda, xifra en 1.200 les persones que han perdut la vida per l'ofensiva sense precedents de dissabte, una incursió per terra i aire de Hamas que és la pitjor en dècades.

Aquest atac, a més, hauria costat la vida a un miler de milicians de Hamas, segons càlculs de l'exèrcit israelià.

Pel que fa a les persones que han resultat ferides, Israel parla de més de 3.000 ferits, i les autoritats de Gaza, d'almenys 5.184.

El balanç provisional de víctimes de la guerra Hamas-Israel és, per tant, de 2.205 persones mortes i més de 8.184 persones ferides. La majoria de víctimes són civils, en tots dos casos.

El Ministeri d'Afers Exteriors ha confirmat aquest migdia la mort de Maya Villalobo Sinvany a Israel durant l'ofensiva de Hamas de dissabte. Estava desapareguda des d'aleshores. Tenia la doble nacionalitat espanyola i israeliana.

Maya, de 19 anys, estava fent el servei militar a la base de Nahal Oz de les Forces de Defensa d'Israel, l'exèrcit israelià, pròxima a la Franja de Gaza.

En el missatge publicat a les xarxes socials, el govern espanyol torna a fer "la més enèrgica condemna a l'atac terrorista de Hamas" i trasllada el condol a la família i els amics de Villalobo.

Pedro Sánchez, president del govern espanyol, ha lamentat la mort de la jove en un missatge en què afirma: "Res justifica un atemptat terrorista."

Un altre ciutadà espanyol continua desaparegut després de l'atac de Hamas. Es tracta d'un home de 46 anys, de la localitat basca de Zarautz, resident d'un quibuts a tocar de la Franja de Gaza.

Fonts de Hamas han explicat a primera hora de la tarda que la Franja de Gaza, on viuen més de dos milions de persones, s'ha quedat sense energia elèctrica després que l'única central s'ha quedat sense combustible arran del bloqueig d'Israel.

"L'única central elèctrica de la Franja de Gaza s'ha aturat a les 14 hores [una hora menys a Catalunya], arran de la manca de carburant", ha declarat Jalal Ismaïl, cap de l'autoritat de l'energia en aquest territori governat per Hamas, en un comunicat. 

La previsió feta pública aquest matí per la companyia elèctrica ja era que el subministrament s'acabaria cap a les dues de la tarda, hora local. Argumentava que, a la central elèctrica, hi quedaven només 40 megawatts, per atendre una demanda que en les dotze hores anteriors havia estat de 560 megawatts; un dèficit del 92%, apuntava.

La Franja de Gaza depèn completament d'Israel per rebre subministrament elèctric i també per importar combustible per a l'única planta elèctrica existent.

Dilluns, el ministre de Defensa israelià, Yoav Gallant, va ordenar un "setge total" a la Franja de Gaza i deixar-la "sense llum, aliments, aigua ni combustible".

Un setge previ a l'entrada de l'exèrcit israelià a la Franja de Gaza, per a la qual aquest matí un portaveu militar ha confirmat que les Forces de Defensa ja s'estan preparant, després de mobilitzar nombrosos efectius a la frontera amb la Franja, inclosos 300.000 reservistes. 

El tall de subministrament elèctric agreujarà sens dubte la situació humanitària de la població de Gaza, que fonts com el Comitè Internacional de la Creu Roja ja han qualificat de "molt crítica". Aquest matí, per exemple, han alertat que un important hospital "podria convertir-se en un cementiri".

El grup islamista Hamas ha negat haver matat nens i decapitat a civils com denuncien les forces armades d'Israel. Diuen que són "acusacions inventades" dels soldats israelians.

A mesura que ha anat controlant les zones frontereres a la Franja de Gaza, l'exèrcit israelià ha alertat d'escenes d'horror i autèntiques atrocitats, com les del festival de música Supernova o les del quibuts Kfar Aza, on van trobar els carrers plens de cadàvers.

Les forces aèries israelianes han bombardejat la Universitat Islàmica de Gaza, on, segons creu Israel, Hamas tindria un centre polític i militar important.

Israel ha justificat l'atac apuntant que les instal·lacions universitàries s'utilitzarien per formar enginyers i per fabricar armament.

Fa poca estona Israel ha denunciat l'impacte d'un nou míssil de Hamas a un hospital d'Ashkelon. Aquesta localitat, a pocs quilòmetres de la Franja de Gaza, és al punt de mira de Hamas des d'ahir.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, forma un govern d'emergència amb un dels membres de l'oposició, Benny Gantz. Un acord inèdit per fer front a la situació d'emergència i a les milícies de Hamas. Gantz va ser ministre de Defensa i cap de l'Estat Major de l'exèrcit israelià.

En un comunicat conjunt, han anunciat que "tots dos han acordat l'establiment d'un govern d'emergència i d'un gabinet de gestió de la guerra".

L'Audiència Nacional investigarà la mort de la jove hispanoisraelana Maya Villalobo Sinvany, desapareguda dissabte durant l'atac de Hamas, i la desaparició de dos ciutadans espanyols més. Es tractaria d'un matrimoni basc.

Aquest migdia, el Ministeri d'Afers Exteriors ha confirmat aquest migdia la mort de Maya Villalobo Sinvany, de 19 anys, que feia el servei militar a la base de Nahal Oz de les Forces de Defensa d'Israel, propera a la Franja de Gaza. 

El president de Rússia, Vladímir Putin, ha afirmat aquest dimecres en la Setmana Energètica del país, que s'acusa l'Iran "sense proves" d'una suposada implicació en la guerra entre israelians i palestins:

"L'Iran és acusat ara de tots els mals i, com és habitual, sense proves. No hi ha cap prova. Veurem. Espero que el sentit comú prevalgui."

Al mateix temps, el cap del Kremlin ha fet responsable els Estats Units d'alimentar la tensió. "No entenc per què estan portant grups de portaavions", ha afegit en referència a l'enviament d'ajuda militar addicional a Israel.

Per la seva banda, el líder suprem de l'Iran, Ali Khamenei, va assegurar aquest dimarts estar orgullós de la joventut palestina per l'atac sorpresa contra Israel i va negar, una vegada més, la implicació de Teheran.

També diversos països occidentals, entre els quals hi ha els Estats Units, van reconèixer no tenir proves de la presumpta implicació de l'Iran en l'atac de Hamas a Israel.

Almenys nou treballadors de l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA) han mort els últims quatre dies pels bombardejos d'Israel sobre la Franja de Gaza. A més de 30 estudiants de la UNRWA, 17 nenes i 13 nens, i vuit menors que han resultat ferits:

En un comunicat, la UNRWA ha recordat que, segons el Ministeri de Sanitat de Gaza, un miler de persones, entre elles gairebé 300 menors, "han estat assassinades" durant aquestes incursions. I més de 5.000 han resultat ferides.

L'organització ha denunciat que, des del 7 d'octubre, quan va esclatar el conflicte, ha registrat danys "col·laterals i directes" en una vintena de les seves instal·lacions:

"Els edificis de les Nacions Unides, les escoles i altres infraestructures civils, incloses les que allotgen famílies desplaçades, mai no han de ser atacades".

Segons la nota, almenys 264.000 persones han estat desplaçades dins de Gaza i, d'elles, 175.500 s'estan refugiant en més de 80 escoles de la UNRWA , mentre que "moltes altres" estan buscant lloc en centres de salut gestionats per l'agència de l'ONU.

Les sirenes d'advertència han sonat en diverses zones del nord d'Israel i l'exèrcit ha ordenat als ciutadans refugiar-se fins a nou avís davant la sospita d'una infiltració de l'espai aeri des del Líban. Així ho ha anunciat un portaveu de l'exèrcit israelià: 

"Després de l'informe inicial sobre una sospita d'infiltració des del Líban a l'espai aeri israelià, es demana a tots els civils a les zones on han sonat les sirenes que entrin en refugis i s'hi estiguin fins a nou avís."

Segons la premsa local, es tractaria d'una infiltració aparentment de drons. "Això és el que temíem i per al que ens estàvem preparant", ha dit el cap del Consell Regional, Galil Elyon, al Canal 12.

Si es confirma la infiltració d'aquest dimecres, seria l'atac a escala més gran des del Líban des que es va iniciar la guerra entre Israel i Hamàs.

Des de diumenge, el grup xiïta Hezbollah i les faccions palestines en territori libanès han disparat diversos coets i míssils, a més de protagonitzar almenys una infiltració a Israel. Per la seva banda, les tropes israelianes han atacat amb artilleria i bombardejos aeris un gran nombre de punts al sud del Líban.

Els diferents atacs s'han saldat amb la mort de tres membres de Hezbollah, als quals se sumen algunes baixes a les files de la Jihad Islàmica Palestina (YIP) i tres morts a l'Exèrcit israelià.

La Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (FICR) ha confirmat la mort de cinc membres de l'organització, quatre a Gaza i un a Israel.

Segons la FICR, els quatre paramèdics de la Mitja Lluna Roja Palestina han mort quan les ambulàncies on anaven han sigut bombardejades per dos atacs aeris diferents:

La cinquena víctima és un conductor d'una ambulància de Magen David Adom, el servei nacional d'emergències d'Israel, que va morir dissabte mentre conduïa el vehicle per atendre els ferits.

El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat aquest dimecres que Israel té "dret a defensar-se" de les accions del grup islamista palestí Hamas. Uns fets que ha qualificat d'"horribles atacs terroristes amb molts civils morts". 

Tot i això, Stoltenberg ha demanat que la resposta de l'estat jueu sigui "proporcionada":

"També espero que, per descomptat, quan veiem respostes israelianes, siguin proporcionades i és important que, mentre continuï aquest conflicte, fem tot el possible per evitar la pèrdua de vides de civils innocents."