El president de la Generalitat, Salvador Illa, durant la seva compareixença al Parlament sobre la gestió de la dana (EFE/Andreu Dalmau)

Illa reivindica la gestió del govern amb la dana, però admet que cal reforçar protocols

El president de la Generalitat compareix a petició pròpia al Parlament i accepta la petició de Junts de fer un ple monogràfic sobre com millorar els plans d'emergència

RedaccióActualitzat

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha comparegut aquest dimecres davant el Parlament a petició pròpia per explicar la resposta del govern durant l'episodi de dana d'aquests darrers dies.

Encara amb el record de la tristesa, la impotència i la por de la tragèdia al País Valencià, el Parlament ha volgut posar les bases per a futures actuacions i mesures que ajudin a pal·liar les conseqüències a Catalunya d'un fenomen meteorològic, natural i climàtic similar a la dana que pugui arribar en el futur.

Salvador Illa ha comparegut per fer balanç del panorama que sembla que es tanca amb la marxa de la dana i, alhora, amb una altra perspectiva que s'obre: què s'ha de fer a partir d'ara per evitar els efectes d'aquestes desgràcies. Una compareixença que Illa ha reconegut que dubtava a fer per la situació que encara es viu a València.
 

El president defensa una gestió "correcta" a Catalunya

Salvador Illa ha destacat que, només conèixer el risc de la dana, a les 20.00 del dimarts 29 d'octubre es va activar el pla Inuncat i el d'onatge al litoral sud de Catalunya. En paral·lel, ha dit, es va activar el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) que reuneix els serveis d'emergència i els operadors d'infraestructures implicats en la resposta a les alertes.

En l'àmbit polític, Illa ha recordat que es va constituir un comitè de seguiment amb cinc conselleries que s'ha reunit fins a set vegades. Un comitè que ha informat diàriament els ciutadans, a través de rodes de premsa de la consellera Núria Parlon, de totes les novetats i que ha activat aquests dies 31 avisos de predicció, 14 d'observació i que ha arribat a posar 17 comarques en alerta.

El president català també ha destacat que, des del primer moment i amb les notícies que arribaven de la tragèdia, a Catalunya es van mobilitzar "tots els recursos materials i humans disponibles": mossos, bombers, agents rurals i de Protecció Civil.

Tot i això, Illa ha reconegut afectacions en carreteres i transport, amb vies tallades i la mobilitat alterada per la pluja i les inundacions, inclosos els 150 vols cancel·lats a l'aeroport del Prat. El president ha conclòs que "tot es pot millorar" però que la resposta ha estat "correcta".

El Parlament ha abordat aquest dimecres la gestió de la dana a Catalunya (EFE/Andreu Dalmau)

Aprendre la lliçó

"Ens equivocarem si no traiem lliçons d'aquests dies". Amb aquesta premissa, el president Illa ha dit que a partir d'ara i "amb el cor encongit per la tragèdia" s'han de fer coses per evitar desgràcies en un panorama on s'albira que la dana i les seves conseqüències poden repetir-se.

Illa diu que facilitarà mitjans tècnics i econòmics perquè tots els ajuntaments catalans tinguin un nou pla de protecció civil en dos anys. Segons el govern, més de 500 municipis s'haurien de posar al dia.

Salvador Illa també ha anunciat un pla per cartografiar totes les zones inundables a Catalunya, un projecte que liderarà la consellera de Territori, Sílvia Paneque. El pla vol assenyalar les zones de risc, estudiar la possibilitat d'actuar sobre els punts més perillosos i sobretot evitar noves construccions en aquests llocs.

Per acabar, Illa ha llançat diverses reflexions sobre tot el que ha passat i el que pot passar. Així, ha destacat que davant la vulnerabilitat i la impossibilitat de tenir risc zero en aquestes situacions, s'ha de potenciar la col·laboració entre administracions i les respostes conjuntes.
 

Junts fa costat a Illa, però li exigeix unitat i fets per evitar riscos

Ningú ha volgut fer sang ni usar el to greu que sovinteja en el debat parlamentari per la gestió catalana de la dana. Els grups no han posat en dubte que a Catalunya es va actuar amb rapidesa i han destacat que no hi ha hagut víctimes ni danys materials excessius, però sí riscos, diuen, que s'hauran d'evitar.

Junts s'ha situat al costat de la Generalitat per prendre totes les mesures per afrontar el repte climàtic i ha fet una doble petició: un ple monogràfic al Parlament per actualitzar i potenciar el sistema d'emergències català --que el president ha acceptat-- i una reunió de treball perquè s'acordi de manera conjunta els ajuts que ha d'enviar Catalunya a València.

La portaveu parlamentària, Mònica Sales, ha denunciat "un estat autonòmic fallit" que no ha pogut evitar la tragèdia, ha dit. També ha criticat el "passeig quan no toca dels reis i les autoritats per la zona zero o l'espectacle dantesc de les baralles entre el PSOE i el PP".

Sales també ha demanat acompanyar fins on calgui "els germans dels Països Catalans", una idea compartida pel president Illa, que ha parlat d'"estar amb els valencians fins al final" i que "ajudar és fer el que et demanen, no el que tu vols".

En aquest sentit, Illa ha dit que la Generalitat ha posat a disposició del govern valencià un helicòpter medicalitzat, més d'un centenar de bombers i una dotzena de metges forenses.

Els grups parlamentaris han intervingut per valorar la gestió de la dana a Catalunya (ACN/Bernat Vilaró)

El PP eludeix la crítica a Illa

El president del PP català, Alejandro Fernández, ha dit que els protocols de prevenció i protecció han funcionat raonablement a Catalunya i ha admès que els possibles desajustos no són responsabilitat d'un govern que fa pocs mesos que funciona.

Això sí, de cara el futur, ha demanat millorar la gestió i la resposta del telèfon d'emergències 112, emprendre obres dependents de l'Agència Catalana de l'Aigua o netejar i buidar zones inundables.

En resum, el PP ha demanat a Illa "posar ordre i corregir una administració elefantiàsica que desorienta la ciutadania", tot i reconèixer la dificultat de gestionar alhora l'excés i la manca d'aigua que pateix Catalunya.
 

Les esquerres carreguen contra Mazón

Esquerra, els Comuns i la CUP han demanat canvis profunds de la política mediambiental en un context de canvi climàtic i, per tant, abandonar projectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat, plans urbanístics que consideren propis del passat o polítiques turístiques expansives.

Malgrat que han reconegut que el sistema d'alertes català ha funcionat, les esquerres també han demanat potenciar el motor públic per actuar en emergències com la dana i no deixar que bona part de la responsabilitat recaigui sobre els mateixos afectats.

Els Comuns i la CUP han qualificat de "nefasta" i "criminal" la gestió de la catàstrofe per part de la Generalitat Valenciana i han demanat la dimissió immediata del president, Carlos Mazón, a qui acusen de tenir una actitud "negacionista" i "incompetent" que, segons ells, l'hauria de portar als tribunals.

Els grups d'esquerra també han denunciat que algunes empreses exigeixin als treballadors que acudeixin a la feina en cas d'emergència i han contraposat la "lenta" reacció de l'Estat davant la dana, amb la resposta "immediata" a l'1-O amb l'aplicació del 155.
 

Aliança demana més diners i Vox nega el canvi climàtic

L'extrema dreta de Vox ha recorregut un cop més al discurs negacionista i ha afirmat que les gotes fredes sempre han existit a la tardor. El portaveu, Joan Garriga, ha exigit al govern que actuï sobre zones inundables amb canalitzacions, pous, ponts i altres obres.

Des d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols ha opinat que l'infrafinançament i el "saqueig fiscal" que pateix Catalunya es tradueix en una manca de recursos que "en cas de necessitat, permetrien salvar vides". L'alcaldessa de Ripoll també ha reivindicat el paper dels ajuntaments en aquestes circumstàncies.

 

ARXIVAT A:
Parlament de CatalunyaSalvador Illa
Anar al contingut