Vist per a sentència el judici als membres de la mesa del Parlament per desobediència

El judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra els membres independentistes de l'anterior mesa del Parlament ha quedat vist per sentència després de les declaracions dels acusats i de les conclusions de les acusacions i de les defenses.

El president del tribunal, Carlos Mir, ha assegurat a final de la sessió que la sentència "no sortirà en dos dies", perquè és complicada i ha afegit que "caldrà esperar el temps que calgui".

En la sessió d'aquest divendres, hi havia previstos els interrogatoris dels quatre acusats, Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, però Costa no hi ha anat.

Estan acusats de desobediència per no haver impedit l'octubre del 2019 la tramitació de dues iniciatives parlamentàries, una a favor del dret a l'autodeterminació i l'altra contra la monarquia espanyola. 

Torrent: "No es pot prohibir cap debat"

La sessió ha començat puntual a les 10 del matí amb la declaració de Roger Torrent, actual conseller d'Empresa i Treball i president del Parlament quan es van aprovar les iniciatives, que només ha respost a les preguntes de la seva defensa.

En la seva declaració, Torrent ha reiterat els arguments que defensen que al Parlament "no es pot prohibir cap debat", i ha afirmat que els serveis jurídics no els van recomanar que ho fessin.

També ha defensat que haver aturat la tramitació de qualsevol iniciativa dels grups hagués estat "incompatible amb l'essència mateixa del parlamentarisme."

Defensar els drets recollits per la Constitució

Després han declarat Adriana Delgado que també s'ha limitat a respondre a la seva advocada, en una declaració força curta, igual que la de Torrent.

Delgado, que va ser secretària quarta de la mesa del Parlament, ha dit que no tenia cap intenció de desobeir el Tribunal Constitucional ni d'anar contra la Constitució:

"Vaig actuar amb la voluntat de defensar aquests drets fonamentals que la mateixa Constitució recull."

L'exdiputada d'ERC i actual alcaldessa del Pont de Vilomara ha afegit que llavors estava convençuda que estava protegida per la inviolabilitat parlamentària.

L'Estatut protegeix la inviolabilitat dels diputats

En últim lloc ha declarat Eusebi Campdepadrós, que era secretari primer de la mesa del Parlament la tardor del 2019 en representació de Junts, que també ha respost només al seu advocat.

Campdepadrós ha defensat l'actuació de la mesa recordant que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya vigent estableix la inviolabilitat dels diputats per protegir el pluralisme polític.

L'exdiputat ha assegurat que en cap moment va haver-hi "expresses advertències" per part dels lletrats del Parlament, i que li sembla que l'acusació no s'han llegit les actes de la mesa.

En aquest sentit, s'ha mostrat decebut i disgustat perquè considera que la querella que els acusa és "poc respectuosa amb la realitat dels fets."

"Unitat de propòsit i d'acció"

Després de la declaració de Campdepadrós, el tribunal ha cridat a Josep Costa i, com que no hi era, ha passat als informes finals, començant pel de la fiscalia.

El fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio ha assegurat que la providència del Tribunal Constitucional que suposadament els acusats han desobeït, "no admetia cap mena de dubte", i l'ha llegida.

Ha assegurat que els acusats es van posar d'acord "amb unitat de propòsit i d'acció, sense cap tipus de fissura" i van decidir desobeir el TC, "en la creença errònia que quedarien impunes".

I ha afegit que quan van veure que això no seria així, van "adornar-ho" amb les argumentacions jurídiques que estan fent servir durant el judici i que ha dit que el TC ja va desestimar.

El fiscal, però, ha aprofitat l'estratègia de defensa de Costa en aquest judici per inferir que tots els acusats consideren "il·legítim" al TC:

"Hem d'agrair profundament la sinceritat que ha tingut l'acusat absent, sense cap tipus d'excusa o de subterfugi, ens va dir aquí clarament que per als acusats el Tribunal Constitucional és un tribunal il·legítim, i per tant no havia de ser obeït."

"Jutjar el Parlament"

Andreu Van der Eynde, advocat de Torrent, ha obert el torn de les conclusions finals de les defenses queixant-se que el fiscal hagi dedicat només un quart d'hora a "jutjar el Parlament".

Van der Eynde l'ha acusat d'haver donat per fet que ja s'ha establert la culpabilitat d'aquesta institució, i també que no facin cap mena d'esment als drets dels acusats:

"Com pot ser que les acusacions no parlin mai de drets fonamentals? Com pot ser que no es parli de drets fonamentals en aquest judici, com pot ser?"

El defensor de Torrent ha assegurat que el delicte de desobediència ha quedat "desnaturalitzat" des que l'apliquen als acusats independentistes, i que el que es busca és la seva "mort política i civil".

Reivindicació de la separació de poders

En el seu torn Olga Arderiu, advocada d'Adriana Delgado, s'ha queixat que el fiscal hagi fet servir el qualificatiu de "lúdiques" en referència a les resolucions aprovades pel Parlament.

Arderiu ha dit que les resolucions mostren un posicionament polític, ha defensat la legitimitat dels acusats per fer el que van fer, i també ha reivindicat la separació de poders:

"El que els nostres representats estan reivindicant és la separació de poders, ni més ni menys, és situar-se al mateix límit tots els poders, que és el que hauria de ser: el jurisdiccional, el legislatiu i l'executiu, no un per sobre de l'altre. El que no es pot acceptar de cap manera és que TC el que faci és dictar l'ordre del dia del Parlament."

"El dret penal polític"

Per la seva banda, Jordi Pina, advocat de Campdepadrós, ha començat impugnant implícitament el judici assegurant que s'està aplicant als acusats una nova modalitat de dret:

"És evident que això són procediments polítics, els que estem en la defensa ja no som advocats penalistes, som advocats especialistes en el dret penal polític que ha instaurat des de fa uns quants anys l'Estat espanyol."

Malgrat tot, Pina ha expressat el desig i l'esperança que la sentència del judici sigui absolutòria.

Costa no hi ha anat

En aquesta última sessió del judici han declarat Torrent, Delgado i Campdepadrós, mentre Josep Costa, que era el vicepresident primer del Parlament, va anunciar aquest dijous que marxava del judici i que no tornaria a presentar-se, perquè el considera una farsa.

Aquest divendres Costa ha assegurat que la seva estratègia de defensa "està funcionant" i que té com a objectiu "guanyar el cas al Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg".

Entrevistat al Matí de Catalunya Ràdio, Costa ha dit que ha fet la mínima intervenció necessària en el judici al TSJC per poder portar-lo a Estrasburg:

"Si no necessités defensar-me davant el tribunal per després poder fer valer els arguments a Estrasburg ni tan sols m'hauria molestat a fer-ho, però ja que això és una condició necessària per anar a instàncies internacionals ho he volgut fer, i ara a esperar que decideixin."

També l'han entrevistat al programa Els Matins de TV3, on ha afegit que està posant tots els entrebancs que pot al judici perquè considera que és "nul, il·legal, vulnera la separació de poders i ataca a la democràcia":

Als quatre membres independentistes de la mesa se'ls jutja per haver admès a tràmit i haver permès la votació de dues resolucions sobre el dret a l'autodeterminació i contra la monarquia espanyola.

Les acusacions demanen per a Torrent, Costa i Campdepadrós un any i vuit mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 euros. Per a Delgado demanen un any i quatre mesos d'inhabilitació, a més d'una multa de 25.000 euros.

Josep Costa va avisar que no tornaria

Aquest dijous, l'exvicepresident primer del Parlament Josep Costa, que es defensava ell mateix, va abandonar la sessió assegurant que el judici era un simulacre, i va marxar malgrat que el president del tribunal li va requerir que es quedés.

El president de la sala li va demanar que designés un lletrat de la seva confiança o que n'hi adjudicarien un d'ofici, una opció que Costa va rebutjar: "la meva defensa l'exerceixo jo", va assegurar.

La sala va continuar amb el judici, tot i que el fiscal José Joaquín Pérez de Gregorio va advertir que Costa aprofitarà la conjuntura per demanar la nul·litat del judici.

La segona jornada del judici va deixar una altra sorpresa. El fiscal va preguntar al tribunal si, en una de les deliberacions de dimecres, hi va participar una magistrada que pertany a la sala que ha de resoldre sobre la petició del ministeri públic que es revoqui la recusació d'un jutge, un fet que el president del tribunal va negar rotundament.

Els lletrats creuen que no es va desobeir el Constitucional

D'altra banda, en la sessió d'aquest dijous van declarar l'exsecretari general del Parlament Xavier Muro, l'exlletrat major Joan Ridao i el lletrat Antoni Bayona. Tots tres van explicar que les resolucions no anaven tan enllà com altres de les que s'han anul·lat des de l'any 2015.

Ridao va considerar que eren escrits de "caràcter declaratiu, impuls polític". Va apuntar que el TC no prohibeix criticar la monarquia com a institució, sinó la persona del rei Felip VI i que, en aquest sentit, les resolucions no criticaven el monarca sinó la institució monàrquica.

En el mateix sentit, Muro també ha indicat que les resolucions de la tardor del 2019 només eren declaratives i no suposaven "cap acte de pretesa sobirania".