Barcelona

Torra: "Vaig desobeir la JEC. Era impossible complir una ordre il·legal"

El president està acusat de desobediència i s'enfronta a un any i 8 mesos d'inhabilitació

Actualitzat

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha declarat que va desobeir la Junta Electoral Central perquè l'ordre de retirar símbols dels edificis de la Generalitat era "il·legal". El judici contra el president per desobediència ha quedat vist per a sentència després dels informes finals de les parts. 

Torra ha declarat durant 35 minuts sense respondre a les preguntes de l'acusació popular ni les del ministeri fiscal. En resposta només a les preguntes de la defensa, ha admès que va desobeïr perquè la JEC no era competent i tampoc és un òrgan superior al president de la Generalitat.

"No, no la vaig complir. Diguem-ho d'una altra manera: sí, la vaig desobeir. Però era impossible complir una ordre il·legal. Tots els membres d'aquesta sala ho saben. Era una ordre il·legal dictada per un òrgan que no tenia la competència per dictar-la."

"La JEC no és un òrgan jeràrquic superior al president de la Generalitat i perquè no tenien cap competència en aquest cas eren eleccions a les Corts espanyoles i la  Generalitat no participava en aquest procés electoral"

 

 

Torra considera que la JEC va voler prevaricar perquè "es tractava de portar el president avui aquí"

Torra:"Són els meus denunciants. Presentem la querella contra la JEC per això, perquè entenem que han prevaricat perquè es tractava d'això de portar el president de la Generalitat avui aquí."

"La JEC em vol situar el president de la Generalitat en una disjuntiva molt clara: fer-li obeir un acte nul o il·legal o fer-lo prevaricar. És possible que hagin concorregut en un presumpte delicte de coaccions. Pretendre que el president de la Generalitat dictés una ordre general perquè es treiessin estelades, llaços grocs i pancartes, és evident que no tenia la facultat per fer-ho."

Gonzalo Boye:"Perquè vostè no podia emetre una ordre general? 

Torra: "Primer, perquè jo no tinc aquesta competència, en absolut. Però, segon, perquè jo tinc molts deures, com a president de la Generalitat, però el primer és defensar els drets i les llibertats dels meus conciutadans i jo no ordenaré mai a ningú que retiri un llaç o una estelada o qualsevol altre símbol que consideri que ha de lluir en el seu edifici."

 .

"Jo vaig impugnar aquells escrits de la JEC. Aquestes impugnacions estan en procés al Tribunal Suprem, al recurs contenciós admiminstratiu. El que sorprèn és que estiguem celebrant aquest judici sense que aquest altre procediment s'hagi acabat però, bé, la justícia a vegades corre molt o a vegades molt poc."

Torra, durant el judici al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (Reutes/Andreu Dalmau)

El president Torra ha negat que els llaços grocs siguin símbols partidistes ni propaganda.

"Nego que els llaços grocs siguin ni partidistes ni propaganda."
"El Parlament va aprovar resolució que diu que l'estelada és un símbol que representa anhel de llibertat i una reivindicació democràtica, legítima, legal i no violenta."

"El concepte presos polítics és una manera d'expressar-se que utilitzen partits independentistes i altres que no ho són. No és patrimoni de ningú, l'expressió presos polítics; és patrimoni de tothom que lluita per la llibertat, això sí."


Previament a la seva declaració Torra ha volgut argumentar la seva decisió de no respondre a les preguntes de Vox, que ha qualificat de "partit feixista".

"Respecte a l'acusació particular, representada per Vox, és un partit franquista. Aquest país ha patit la dictadura franquista, per tant no contestaré a Vox."

El president del tribunal li ha recordat que pot no respondre però no desqualificar ningú.

 

El tribunal i la defensa de Torre en el judici contra el president Torra
 

La defensa ha impugnat l'informe de la policia sobre la simbologia independentista a la Generalitat i a les seus dels seus departaments. Ha dit que hi ha errors com que un dels departaments on es va trobar llaços grocs és el de Governació i de relacions amb les institucions, que no existeix. També ha impugnat les fotos, - fetes amb els mòbils dels agents-, incloses en aquest informe perquè no s'han presentat els originals i no es pot garantir la cadena de custòdia ni de possibles manipulacions.

El judici s'ha reprès a les 4 de la tarda, i ha acabat amb la lectura de les conclusions de les parts abans de quedar vist per a sentència.
 

Vox renuncia als seus testimonis 

Vox ha renunciat a tots els seus testimonis. Havia proposat Carlos Carrizosa, Elsa Artadi, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i el conseller d'interior, Miquel Buch. Buch ha presentat un certificat mèdic per justificar que no compareixaria  perquè estava malalt. Amb tot, Vox no ha considerat sufient el justificant de Buch per no venir a declarar.

Han seguit al president els testimonis d'agents de la Policia Nacional, encarregats de vigilar si hi havia estelades i llaços en el Palau de la Generalitat i a les seus de diversos departaments de la Generalitat. Només han declarat 4 agents, perquè el fiscal ha renunciat a la resta de policies proposats.

Després d'un descans per falta dels testimonis anul·lats, cap a la 1 del migdia s'ha reprès la sessió amb la declaració del comissari del Mossos d'Esquadra, Miquel Esquius, a l'hora que estava citat.

Esquius ha dit que els Mossos van complir l'ordre del conseller d'Interior de retirar la simbologia dels edificis de la Generalitat.

"Vaig rebre un correu electrònic del conseller d'Interior en el qual es deia que havia estat instat per la Junta Electoral Central perquè donés aquestes instruccions al cos de Mossos d'Esquadra per tal que es retirés tota la simbologia que podia aparèixer en els diferents edificis de la Generalitat. En cap cas hi va haver una desobediència, en cap cas hi va haver una permanència de la simbologia."


Acusat per desobediència

Torra ha comparegut al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, TSJC, acusat d'un delicte de desobediència per haver mantingut al balcó del Palau de la Generalitat la pancarta que textualment demanava: "llibertat presos polítics i exiliats" en període electoral de les eleccions del 28 d'abril.

S'enfronta a 20 mesos d'inhabilitació i una multa de 30.000 € que demana la Fiscalia, mentre que l'acusació popular, exercida per Vox, demana 2 anys d'inhabilitació i multa de 72.000 euros.

 

La vista s'ha fet a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

 

La defensa demana la suspensió del judici

La defensa del president de la Generalitat Quim Torra ha demanat l'anul·lació del procés per la vulneració de drets fonamentals com el de presumpció d'innocència, considera que "la sala està contaminada" i qüestiona la imparcialitat dels magistrats, i per tant  Torra "no s'enfronta a un judici just".

El tribunal ha rebutjat totes les al·legacions de la defensa, argumentant que les recusacions als magistrat ja han estat resoltes, així com les apel·lacions sobre el jutge Gadea, ni les al·legacions a la qualificació de denegació d'auxili que fa Vox.

En les qüestions prèvies, una de les advocades de Torra, Isabel Elbal, ha demanat que se suspengués el judici per diverses raons que vulneren els drets fonamentals.

Per una banda, han reclamat la compareixença dels membres de la Junta electoral Central, per haver intervingut en el procés com a denunciants. Ha considerat que la JEC no era competent, i que havia d'haver-se inhibit en favor de la Junta Electoral de Barcelona, i ha afegit que alguns d'aquest membres havien fet manifestacions públiques de caràcter polític i fins i tot havien estat denunciats per prevaricació.

 

Isabel Elbal, amb Gonzalo Boye, advocats defensors del president Quim Torra

 

La defensa de Torra també ha considerat que es vulnera el dret d'imparcialitat. Ha denunciat la falta d'imparcialitat en la instrucció, en la admissió de la querella, i la "contaminació de la sala", de la que qüestiona la imparcialitat del Tribunal, que ja va ser recusat.

"Excel·lentíssim senyor, vostè s'ha pronunciat públicament sobre l'objecte d'aquest procés. S'ha mostrat públicament contrari als llaços grocs, a l'exhibició de pancartes, d'estelades, als símbols reivindicant la lliberat dels presos polítics, Això és una anomalia democràtica. Això s'ha de frenar. Tenen una oportuntitat històrica de salvar el sistema democràtic."

"Haurien, a judici d'aquest part, anul·lar tot l'actuat per vulneració del jutge imparcial."

 


El president del tribunal encarregat de jutjar Torra és el president del Tribunal Superior de Justícia, Jesús María Barrientos, i l'acompanyen Mercedes Armas, una de les magistrades que van tenir un paper clau durant l'1-0, - que actua de ponent en aquest juidici,  i també el magistrat Joaquín Elías Gadea.

 

Gonzalo Boye, advocat del president, va presentar recusacions a alguns membres del tribunal per manca d'imparcialitat, però no va prosperar.

D'altra banda, la defensa ha al·legat que s'ha vulnerat la presumpció d'innocència.

"Aquest judici no hauria de continuar, perquè ja s'ha vulnerat el dret a la presumpció d'innocència."

'És tan evident la vulneració del dret a presumpció d'innocència que hi ha hagut rius de tinta donant per fet que a Quim Torra se l'inhabilitarà'

A més, demana nul·litat de l'acusació de Vox sobre la petició del delicte de denegació d'auxili.

"L'acusat no ha tingut ocasió de defensar-se dels elements de fets del tipus delictiu de denegació d'auxili. Entenem que si mai abans es va dirigir al president procediment per aquests fets, no és el moment avui de fer-li respondre per això. Es crearia indefensió. Se solicita, per tant, que no es permeti a l'acusació popular acusar el defensat per aquest delcite."

El fiscal, Francisco Bañeres, ha rebutjat totes aquestes al·legacions de la defensa, i ha demanat que es preservi la identitat dels policies que han de declarar ja que donat que el judici es retransmet per televisió no s'exhibeixin les imatges d'aquest testimonis.

 

Torra a les portes del Palau de Justícia de Catalunya (Reuters - Enrique Calvo)

Hores abans del judici, Boye feia un tuit en la seva línia habitual.



Dos punts clau del judici

El judici presenta dos punts clau que el Tribunal haurà de valorar sobre el delicte desobediència que exigeix una negativa oberta a complir les ordres d'un tribunal o una administració jeràrquicament superior.  Per una banda caldrà veure si hi ha hagut una intenció de desobeïr i per l'altra si la JEC éstà per damunt,  si és un òrgan jeràrquicament superior, al president de la Generalitat.
 


La inhabilitació comportaria també la privació d'aquestes feines o càrrecs, però també dels honors que porten aparellats. Segons ha declarat l'advocat del president, Gonzalo Boye, creu que no serà inhabilitat.
 

Torra va admetre en la seva declaració el 15 de maig, haver desobeït. 

La sentència pot trigar a dictar-se entre dues o tres setmanes. I si hi ha recursos, la resolució ferma pot dilatar-se fins a l'estiu.


Torra arriba acompanyat al TSJC

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha arribat poc abans de les 9 del matí al Palau de Justícia de Catalunya acompanyat per les persones concentrades a les portes del jutjat.
 

El president Torra arriba al Palau de Justícia acompanya de la seva família (Reuters - Enrique Calvo)


Torra ha arribat a l'Arc de Triomf cap a 2/4 de 9, hora fixada pel judici, i ha fet el recorregut fins a les portes del TSJC. acompanyat de membres del govern, diputats independentistes, d'ERC , JxCat i la CUP, el president del Parlament Roger Torrent així com l'expresident Artur Mas, altres personalitats poítiques com Ernest Maragall, aixó com la seva família.

 

Altres suports

A més d'aquest acompanyament, també Carles Puigdemont li ha fet costat des de Bèlgica. 

 

 

Representants de les formacions polítiques independentistes han coincidit en denunciar aquest judici com a una mostra més de la judicialització de la política.

El vicepresident d'Omnium Cultural, Marcel Mauri, ha denunciat de nou la presència de Vox al judici.

 

Estira i arronsa amb la JEC

Torra serà jutjat per no haver atès l'ordre de la JEC de retirar de la façana de la Generalitat la pancarta en suport als "presos i exiliats" amb un llaç groc en període electoral. Després d'un estira-i-arronsa, Torra va canviar la pancarta per una altra amb un llaç blanc, en comptes de groc, i posteriorment es va posar una pancarta en favor de la llibertat d'expressió.
 

Els tres canvis de pancarta pels presos polítics a la façana de la Generalitat durant la campanya electoral del 28A

El president de la Generalitat va ordenar treure la pancarta amb el llaç groc del balcó de la Generalitat el 22 de març, quan ja havia prescrit el segon termini, de 24 hores, que li havia donat la JEC. Ho va fer després d'un informe del síndic de greuges que ho recomanava.

Torra va mantenir a Palau una pancarta a favor de la llibertat d'opinió i d'expressió sense cap llaç.

Aquesta última pancarta la van penjar Lluís Llach, Sílvia Bel, Antonio Baños i Teresa Casals.

ARXIVAT A:
Quim TorraProcés catalàEleccions 28A
compartir a Whatsapp
Següent
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut