Cauen les restriccions de la sequera per a la majoria de la població: consulta el mapa

"Aixequem les limitacions d'aigua al sistema Ter-Llobregat, a les zones més poblades del país", ha anunciat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, en una compareixença aquest dissabte davant del pantà de Sau, mentre la resta de consellers estaven reunits a la vall de Núria en el marc de la II Trobada del Govern.

Les pluges abundants del mes de març han omplert a una velocitat mai vista els embassaments de les conques internes. En només 30 dies, les reserves s'han doblat i ja són del 63 %, amb la previsió que continuïn millorant gràcies al desgel. Aquest creixement ha estat el cop de timó definitiu per posar fi a més de tres anys d'una sequera sense precedents.

"Volíem garantir que podíem mantenir la situació com a mínim 5 o 6 mesos", ha dit la consellera, que ha justificat així la prudència del govern a l'hora d'anunciar les novetats. 

Ara canvien de fase els municipis que depenen de les unitats d'explotació de l'aqüífer Fluvià-Muga, l'aqüífer del Baix Ter i dels embassaments del Llobregat, del Ter i del Ter-Llobregat.

Gairebé 500 municipis queden sense cap restricció.

El mapa permet veure com s'estén la taca blava de la fase de normalitat. En total, ja hi ha 493 municipis sense cap restricció, entre els que estan en normalitat i en prealerta. En queden 136 en alerta. I un, Sant Feliu de Codines, que voluntàriament s'ha mantingut en emergència i que ara ha demanat passar a la fase d'excepcionalitat, que seria un grau menys de gravetat.

Pots buscar en aquesta taula en quina fase està el teu municipi:

Amb la decisió sobre el Ter-Llobregat, el Baix Ter i la zona de la Muga Fluvià, nou àrees de Catalunya estaran en normalitat, cinc en prealerta i quatre en alerta. Per tant, catorze dels divuit àmbits de les conques internes no tindran cap limitació en l'ús de l'aigua.

Es recupera la normalitat

Després de 56 mesos amb la sequera "més gran dels últims 200 anys", s'aixequen les limitacions en l'ús de l'aigua que fins ara tenien una repercussió en el reg agrícola i en els cabals ambientals. També desapareixen les limitacions que fins ara s'aplicaven en els diferents usos urbans, com la prohibició d'omplir fonts ornamentals o la reducció en el reg de parcs i jardins o neteja viària.

La Generalitat ha decidit que els 202 municipis que formen part del sistema Ter-Llobregat deixaran d'estar en alerta i passaran a l'escenari de prealerta, que no comporta restriccions en l'ús de l'aigua. Un canvi que beneficiarà Barcelona i la seva àrea metropolitana, la Catalunya Central, el Maresme i una part de les comarques gironines, on viuen gairebé 6 dels 8 milions d'habitants de Catalunya.

Un altre canvi important afecta els 22 municipis que s'abasteixen de l'aqüífer del Fluvià Muga, un dels que més ha patit la sequera. Fins ara era l'única zona que estava en excepcionalitat per sequera, i ara passarà a estar en alerta. Un pas més per recuperar la normalitat.

Una normalitat que, quan entrin en vigor els canvis anunciats pel govern, beneficiarà els 30 municipis gironins que depenen de l'aqüífer del Baix Ter, que deixaran l'escenari d'alerta i tornaran a la normalitat.

La decisió s'adoptarà formalment en el Consell Executiu de dimarts i entrarà en vigor a mitjans d'abril, un cop es publiqui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).

El 2030 no es dependrà de les pluges

Sílvia Paneque ha explicat que les reserves aniran augmentant progressivament "perquè Catalunya tingui un cicle d'aigua que no depengui de la pluviometria" i que, amb la posada en marxa de les dessalinitzadores previstes, "l'any 2030 podrem mantenir Catalunya allunyada de l'amenaça de la sequera".

"No podem caure en l'error de pensar que les pluges han resolt un problema, ja que desconeixem com evolucionarà la meteorologia en els pròxims mesos", ha dit la consellera i portaveu.

Malgrat que en els últims dies l'Agència Catalana de l'Aigua havia preferit decantar-se per la prudència i esperar per aixecar restriccions, finalment ha optat per rebaixar-les arran de la millora consolidada dels indicadors. Els embassaments del Ter-Llobregat, per exemple, se situen al 64 % de la seva capacitat, més del doble que fa un mes.

Les dessalinitzadores, a ple rendiment

Tot i la millora de les reserves dels embassaments, les dessalinitzadores continuaran funcionant a ple rendiment, al 90 % de la seva capacitat.

El govern defensa que, malgrat l'elevat cost econòmic que suposen, el seu ús encara és necessari per poder optimitzar les reserves dels embassaments, és a dir, per allargar la seva vida, i també per afavorir la recàrrega d'aqüífers com el del delta del Llobregat, molt explotats durant la sequera.

Segons la Generalitat, mantenir l'alt rendiment de les dessalinitzadores servirà també per donar compliment als Acords del Ter. El 2024 el volum transferit del Ter cap a la regió de Barcelona ha estat de 91 hm³, quatre menys que el 2023.

El govern té previstes actuacions per a aquest 2025 per augmentar en 31 hm³ la garantia d'aigua. Una de les actuacions previstes ja està en servei, concretament l'aportació d'aigua depurada de Figueres fins al riu la Muga a Pont de Molins, que té una capacitat d'aportar 3 hm³/any.

També s'estan finalitzant les obres per posar en servei cinc nous pous al voltant de Peralada per millorar la gestió de les extraccions de l'aqüífer del Fluvià Muga.

A l'entorn metropolità, també hi ha actuacions ja en la seva fase final, com les millores en el tractament dels pous l'Estrella, l'aportació d'aigua regenerada al Llobregat des de la depuradora de Sant Feliu o l'ampliació de la potabilitzadora de Besòs Trinitat.