Simó descarta un "cop de timó" pel daltabaix al PISA i fixa 10 objectius a llarg termini
La consellera d'Educació ha donat explicacions després dels mals resultats de l'informe PISA a l'escola catalana
Gairebé una setmana després de publicar-se els pitjors resultats de l'informe PISA sobre l'escola catalana, la consellera d'Educació, Anna Simó, ha exhibit calma i ha descartat un "cop de timó".
Aquest dilluns, ha donat explicacions davant de la premsa assegurant que la polèmica és "una oportunitat per posar l'educació al centre del debat del país".
En la seva compareixença, la consellera ha instat la comunitat educativa a "fer pinya per apuntalar el sistema educatiu". Un sistema, ha dit, "amb bons fonaments, però amb punts que trontollen".
Deu acords amplis a llarg termini
El missatge principal ha estat una crida a la unió amb la mirada posada a llarg termini per millorar el rendiment de l'alumnat.
Per això, ha proposat deu objectius basats en "acords amplis per evitar cops de volant" en l'educació. Es tracta de reformes profundes, que ja ha anticipat que "no es podran acabar en aquest mandat".
Són les següents:
1. Pacte per unes polítiques educatives resilients: Acord entre forces polítiques al Parlament per un impuls de reformes dotades de recursos a mitjà i llarg termini.
2. Compromís de país per a la inclusió dels alumnes vulnerables.
3. Pacte amb el món local per una educació 0-3 universal i gratuïta.
4. Pla per l'educació a temps complet, com fa Portugal, que enriqueixi els alumnes amb activitats extraescolars amb valor curricular.
5. Millora global de la formació dels docents. Un canvi en els plans d'estudis de magisteri per acostar-los al que passa a l'aula.
6. Acord de país per l'impuls de l'avaluació del sistema amb una nova agència que certifiqui el sistema educatiu. L'objectiu és que les polítiques es basin "en evidències científiques".
7. Evolució acordada del model d'acollida. La intenció és exportar al país el pla pilot a l'ESO que s'està fent en centres de Barcelona.
8. Millora dels programes de lectura i matemàtiques que fan servir escoles i instituts.
9. Pla de reducció de l'abandonament escolar, amb l'objectiu d'arribar al nivell europeu del 10%.
10. Èmfasi per assegurar els "bàsics". Si cal, canviar la manera com s'ensenyen les matemàtiques, i a llegir i a escriure.
"Ja s'havia detectat una crisi educativa"
Simó també ha explicat que Catalunya "ja havia detectat una crisi educativa arran de les competències bàsiques de l'any 2022" i que des d'aleshores "s'estan desplegant mesures que estan començant a donar resultats".
Entre aquestes, ha dit que s'està apostant per "més avaluació i més acompanyament als centres", especialment "els que tenen més marge de millora".
També ha destacat l'impuls al Pla Nacional de Lectura, per revertir un dels punts crítics dels alumnes catalans, la comprensió lectora.
Amb tot, ha admès que encara hi ha "un repte important" en català i en castellà. "Especialment en català, en l'apartat oral", ha detallat.
A més, ha atribuït una part important dels mals resultats a la pandèmia, malgrat que ha afegit que "el sistema educatiu ja tenia temes pendents d'abans".
Explicacions poc convincents: "És fum"
Precisament, l'argument dels efectes de la pandèmia ha estat fortament criticat pel secretari general del sindicat Professors de Secundària, Xavier Massó, que ho considera una "excusa de mal pagador": "Que no hi ha hagut pandèmia al Japó?".
Les explicacions de la consellera no han satisfet el màxim representant del sindicat majoritari dels docents. Massó les ha catalogat de "fum":
"No he sabut detectar una mesura concreta, ni tan sols una línia, com el que estan fent a França. Aquí és un manifest de bones intencions de cara a l'elaboració d'un projecte de mesures. És a dir, res concret, i el poc que té de concret no se sap cap on es dirigeix."
A més, ha assegurat que hi ha un problema de concepte sobre què ha de representar l'educació i que fer "currículums vagues i diluïts com els que tenim" és sinònim de col·lapse del sistema.
Un informe molt polèmic
L'informe PISA sobre les competències educatives dels alumnes de 4t d'ESO va deixar uns resultats demolidors a Catalunya, a la cua d'Espanya i d'Europa. L'informe ha generat un gran enrenou en el sector educatiu.
En la seva primera reacció, la consellera va atribuir els mals resultats als índexs de pobresa infantil i a la segregació escolar.
En paral·lel, un alt càrrec del departament va assegurar hi havia una sobrerepresentació dels alumnes immigrants en la mostra.
Vint-i-quatre hores després, la conselleria va rectificar i va reconèixer que la mostra triada per PISA era correcta.
- ARXIVAT A:
- Educació