Puigdemont, Comín i Ponsatí perden la immunitat, en una sentència europea que es pot recórrer

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha desestimat la demanda de l'expresident Carles Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí contra la votació del Parlament Europeu en què se'ls va retirar la immunitat com a eurodiputats, el 8 de març del 2021.

D'aquesta manera, el TGUE valida el que va aprovar l'Eurocambra aquell dia. Com a conseqüència, Puigdemont, Comín i Ponsatí han perdut la immunitat, la protecció que tenien davant de possibles accions de la justícia espanyola, com noves euroordres. Ara caldrà veure quin moviment fa el jutge del Suprem Pablo Llarena.

Aquesta decisió encara no és ferma. Gonzalo Boye, l'advocat de Puigdemont, Comín i Ponsatí, presentarà recurs al tribunal de rang superior, al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). També demanarà mesures cautelars, perquè tots tres recuperin la immunitat fins que el TJUE no dicti la sentència definitiva.

El mateix Puigdemont ha confirmat en una piulada el pròxim pas i ha afirmat que "res no s'acaba" sinó que continuaran la pugna al TJUE:

També el seu advocat, Gonzalo Boye, ha anunciat que recorreran tant aquesta sentència com l'altra que els han tombat. És la demanda que van presentar contra la decisió de l'aleshores president del Parlament Europeu, David Sassoli, de no defensar la seva immunitat com a eurodiputats, el 10 de desembre del 2019, just després de les terceres euroordres dictades pel Tribunal Suprem.

Quins són els principals arguments del TGUE?

El Tribunal General ha desestimat tots els motius que van plantejar els tres eurodiputats.

A l'espera dels arguments de la sentència, en un comunicat la justícia europea sosté que no es pot al·legar que la retirada de la immunitat es va decidir amb la intenció de danyar l'activitat dels eurodiputats.

Ho argumenta per la línia temporal dels fets. El referèndum va ser el 2017. El processament, el 2018, quan l'adquisició de la condició de diputat europeu era "hipotètica". I van adquirir la condició de membres del Parlament Europeu el 13 de juny de 2019. D'aquí que conclogui:

"En examinar un suplicatori de suspensió de la immunitat, no correspon al Parlament analitzar la legalitat dels actes judicials espanyols, donat que aquesta qüestió és competència exclusiva de les autoritats nacionals."

Respecte a l'argument de falta d'imparcialitat, el tomba amb la justificació que els diputats, per definició, no són políticament neutres. I que el ponent que es va encarregar de redactar la sentència es va designar per rotació i en igualtat de condicions entre els diferents grups.

El tribunal entén que el fet que el ponent fos membre del grup polític de Conservadors i Reformistes Europeus és "en principi irrellevant per a l'apreciació de la imparcialitat".

En el cas de Puigdemont, Comín i Ponsatí, l'informe favorable a la retirada de la immunitat el va preparar la comissió d'afers jurídics de l'Eurocambra, presidida per l'eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, i va tenir com a ponent l'eurodiputat búlgar d'extrema dreta Angel Dzhambazki.
 

Hi poden haver noves euroordres?

Amb la pèrdua de la protecció de la immunitat, Carles Puigdemont i l'exconseller Toni Comín podrien exposar-se a noves euroordres. El Suprem les podria tornar a emetre --serien les quartes--, però per un delicte principal que ja no seria la sedició, desapareguda amb el nou Codi Penal. Ara, haurien de ser per malversació.

Per l'advocat Gonzalo Boye, el canvi de delicte faria inviables aquestes noves euroordres, en cas que el Suprem les dictés.

Boye insisteix que en el suplicatori, en la votació del 8 de març del 2012, el Parlament Europeu va aprovar aixecar la immunitat a Puigdemont, Comín i Ponsatí amb una finalitat molt concreta: que el jutge del Suprem Pablo Llarena els pogués extradir i jutjar a Espanya per un delicte principal de sedició.

Sense aquest delicte, Boye sosté que s'hauria de tornar a la casella de sortida i demanar un altre suplicatori al Parlament Europeu, ara per malversació.

En cas de noves euroordres, aquestes no afectarien Clara Ponsatí. Sense sedició per la reforma del Codi Penal, l'exconsellera està perseguida per desobediència. Aquest delicte no comporta presó i, per tant, el Suprem espanyol ja no pot dictar cap nova euroordre contra ella.

Sí que manté una ordre de detenció nacional contra Ponsatí. Això faria que l'exconsellera tornés a ser detinguda si trepitgés territori espanyol, tal com va passar quan va tornar a Barcelona, per sorpresa, el 28 de març. Només se la detindria per comparèixer davant del jutge Llarena. El magistrat necessita aquest pas per poder seguir el seu processament per desobediència per l'1 d'Octubre.