La inhabilitació de Torra al Suprem: Boye acusa el TSJC de parcial i la JEC d'incompetent

Aquest dijous, per primera vegada, un president de la Generalitat en actiu ha comparegut al Tribunal Suprem a Madrid per defensar el recurs contra la sentència del TSJC que el va condemnar a un any d'inhabilitació per desobediència.

Torra, però, no ha intervingut en cap moment en la vista: ho ha fet el seu advocat, Gonzalo Boye, i, després, la Fiscalia primer i l'acusació popular de Vox en segon lloc han exposat les seves argumentacions.

Qüestiona la JEC i el TSJC

Boye ha començat la seva intervenció argumentant que la denúncia de la Junta Electoral Central, la JEC, que va originar la condemna per desobediència de Torra no era pertinent.

L'advocat ho ha fet assegurant que no era un organisme imparcial i ha assegurat que és "públic i notori" el cas d'un dels seus membres que treballava per al partit polític Ciutadans:

"Això parteix d'una denúncia de la JEC, nosaltres enteníem que ells tampoc no eren imparcials i, després de formalitzar-se el recurs, s'ha fet públic i notori que un membre d'aquest organisme treballava a la tarda a sou d'un dels partits denunciants. No anàvem tan perduts amb la denúncia de manca d'imparcialitat."

Boye es referia a Andrés Betancor, el membre de la JEC proposat per Ciutadans que va amagar al Congrés que estava laboralment vinculat al partit. 

Boye també ha al·legat que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el TSJC, no va respectar jurídicament les qüestions prejudicials que li va presentar:

"Reparar aquesta vulneració li correspon a aquesta sala, el TSJC tenia la potestat de fer-ho o no fer-ho, el que no podia era fer-ho com ho va fer. No va obrir l'incident de l'article 4bis de la Llei Orgànica del Poder Judicial, que és preceptiu d'obrir-lo."

"Ens va inadmetre la qüestió prejudicial in voce i després el recurs de súplica ens el va tornar. No és que l'hagi resolt, no és que l'hagi desestimat, és que ens el torna. Política de l'estruç: el torno i ja no he de mirar què he fet malament."

Boye ha dit al tribunal que no creu que el que ha qualificat d'"antisistemes" han dit públicament tinguin raó, és a dir, que la sentència ja està escrita, i que per això ha vingut a exposar les seves argumentacions.

Boye ha defensat que el dret de la Unió Europea és també el dret d'Espanya, i ha invocat jurisprudència del mateix Tribunal Suprem que, segons assegura, invalida la condemna a Torra.

El TSJC tenia la sentència decidida

També que la sentència condemnatòria del TSJC confon els conceptes d'"autoritat superior" i "autoritat competent" en referència a la JEC respecte a Torra, i ha assegurat que no era ni una cosa ni l'altra.

Per tot això, l'advocat ha assegurat que el TSJC no va tenir tot això en compte perquè no era imparcial i ja tenia la sentència decidida abans del judici.

Ha anat més enllà: ha assegurat que l'ordre de la JEC no només obligava Torra a renunciar als seus drets fonamentals, sinó també a prendre'ls als treballadors de la Generalitat:

"L'ordre no es podia complir, perquè no venia d'una autoritat superior, no venia d'una autoritat competent, i el que li demanaven al senyor Torra era que vulnerés, no només que es deixés vulnerar els seus drets fonamentals, sinó que a més vulnerés els dels treballadors, de les persones que treballaven als edificis de la Generalitat que tenien penjades aquelles pancartes. Perquè és una ordre general."

Boye ha acabat el seu al·legat assegurant que la sentència del TSJC "no resisteix el pas del temps ni el pes dels recursos", i ha demanat que la sala tingui en compte les seves argumentacions.

L'advocat, però, no s'ha estat de dir als 5 membres del tribunal que també són parcials en aquest judici, perquè la pancarta criticava, precisament, una decisió del Suprem.

"No s'està jutjant un acte polític"

Tant l'acusació popular exercida pel partit d'extrema dreta Vox com la Fiscalia han ratificat les seves argumentacions prèvies. 

En la seva intervenció, Marta Castro, advocada de Vox, ha considerat impertinents el gruix d'argumentacions de Boye.

Segons Castro, si es té en compte la Constitució i la Llei Electoral, "cauen totes les argumentacions que s'han fet servir aquí":

"Ens sembla aberrant, senyoria, perquè s'ha omplert la boca de dir que és un acte polític. En aquest cas entenem que aquí no venim, o no s'està al fòrum adequat i no s'està jutjant un acte polític. S'està jutjant l'obligació que tenia el senyor Torra de mantenir la seva neutralitat en període electoral."

"La Junta Electoral va mantenir que no va ser neutral, perquè eren clarament identificables els actes que estava fent, els símbols que estaven penjats a tots els edificis, tant si ho hagués fet al senyor Torra o a qualsevol altre càrrec públic de qualsevol altre partit."

L'advocada s'ha queixat de l'extensió de l'escrit de la defensa de Torra, més de 300 pàgines, i ha assegurat que, malgrat això, no té rigor jurídic.

La Fiscalia acusa Boye d'"adaptar" el dret

Per la seva banda, la Fiscalia, per boca de la fiscal Pilar Fernández, ha assegurat que totes les al·legacions de la defensa ja s'han desestimat en passos previs del procés.

Fernández ha acusat Boye d'"adaptar" excessivament les argumentacions jurídiques, cosa que ha considerat "legítim, però no assumible":

"Simplement, un element demostratiu de l'adaptació que la part recorrent al llarg del seu recurs vol fer de les normes del dret: les segueix, les estira, i les adapta a la seva conveniència. Això és legítim, però és clar que no és en cap cas assumible."

La fiscal ha negat que els membres del TSJC tinguessin interès personal en la causa i fossin parcials, degut a les declaracions públiques que van fer criticant Torra.

Per argumentar-ho, ha al·legat jurisprudència recent del Tribunal Constitucional sobre aquest tipus de manifestacions de membres del sistema judicial.

La vista s'ha limitat a les exposicions de la defensa i de les acusacions, i, malgrat que Boye ha intentat tornar a intervenir al final, el president del tribunal l'hi ha negat i ha aixecat la sessió.

Fonts del Tribunal Suprem han estimat que la sentència es pot fer pública la setmana que ve, tot i que també pot trigar més dies.

Acompanyat per representants independentistes

Abans d'anar al tribunal, Torra s'ha reunit al Centre Blanquerna amb la consellera de la Presidència i portaveu del govern, Meritxell Budó, i els col·laboradors més estrets.

La trobada tenia com a objectiu preparar la declaració institucional que ha fet després que s'hagi acabat la vista al Suprem.

Ha arribat al voltant de dos quarts de 12 a l'exterior del Suprem, on l'esperava el vicepresident Pere Aragonès, amb una representació de partits independentistes i d'Òmnium i l'ANC, que l'han aplaudit:

Torra, que ha anat a Madrid aquest dijous al matí en AVE, ha reivindicat novament a Twitter la frase i la pancarta per les quals el sistema judicial espanyol l'està inhabilitant:

També el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha utilitzat Twitter per donar-li suport, dient que la vista és "un nou atac judicial de la justícia espanyola contra l'independentisme":

Gonzalo Boye ha explicat aquest dijous al matí a Catalunya Ràdio que, amb la llei a la mà, el Suprem no hauria de dictar sentència fins que ho fes la justicia europea, ja que hi han presentat diverses qüestions prejudicials.

En ocasions anteriors, el Suprem no ha esperat la resolució d'Europa per emetre sentència, i el Tribunal Superior de Justicia de Catalunya, quan va jutjar Torra per aquest cas, no va tenir en compte aquestes qüestions:

"El dret està de la nostra part, els desitjos més humits d'alguns segurament van per una altra banda, però tothom està donant per fet no només que la sentència està dictada, sinó que en les pròximes hores coneixerem el resultat."