Laura Borràs diu que els administradors de la ILC donaven llum verda als contractes

Laura Borràs insisteix que tenia l'aprovació de la Intervenció de la Generalitat en els contractes de la Institució de les Lletres Catalanes i en defensa la legalitat.

La presidenta de Junts nega que es fraccionessin contractes i atribueix a l'exadministradora de la ILC la responsabilitat de l'elaboració dels expedients relatius a les tasques que feia l'informàtic Isaías Herrero, un altre dels acusats.

Ha refermat que mai va incomplir la llei: "Tot el que es va fer es podia fer" i ha afegit que ha patit "una persecució política".

Tot plegat ho ha assegurat mentre declarava al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, on està en marxa el judici per les acusacions de prevaricació i falsedat documental quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes.

La defensa de Borràs ha impugnat totes les proves documentals perquè "no compleixen requisits d'obtenció ni de cadena de custòdia".

El procediment judicial es reprendrà dimecres.

Preguntes de la defensa

Laura Borràs ha respost les preguntes dels advocats de la defensa, però no les de la Fiscalia. Ha fet un repàs de la seva formació acadèmica i de la seva trajectòria dins la Institució de les Lletres Catalanes. Mentre n'era presidenta, sobre la relació laboral amb Isaías Herrero ha afirmat:

"M'ha dolgut molt veure com, en el seu nivell de degradació, ell s'ha presentat com un mer informàtic. Era un creador digital, un artista premiat i reconegut a tot el món."

"De cap manera, ni es va plantejar mai que pogués estar en nòmina ni molt menys realitzar un contracte laboral encobert. Eren uns projectes on, per la seva singularitat, necessitava la seva expertesa. No tinc la facultat de fer cap nomenament."

Borràs ha declarat: "Isaías Herrero no era l'informàtic de la Institució de les Lletres Catalanes. Tot el manteniment el portava el CTTI."

El paper de la cap d'administració

Laura Borràs ha explicat que la Institució de les Lletres Catalanes tenia diversos filtres de control de pagament, a qui ha atribuït la responsabilitat final a l'hora de fer contractacions:

"Som una entitat autònoma del Departament de Cultura i teníem un interventor de la Generalitat que feia una autorització de pagament. No es paga res que no respongui als criteris als quals han de respondre els expedients de contractació. Era un control extra."

La cap d'administració, Assumpta Pagespetit, ha estat citada en moltes ocasions per Borràs, que n'ha remarcat el paper central: "Ella és qui elabora els expedients de contractació i creguin-me que sempre són expedients de deu."

I ha conclòs: "Tot el que es va fer, es va fer perquè tenia el vistiplau de l'interventor i de la cap d'Administració. No em podien avisar d'un incompliment perquè no hi havia cap incompliment."

Facturació a través de cooperatives

"En cap moment s'ha vulnerat la llei de contractes menors", ha dit Laura Borràs. "Calien tres pressupostos per poder adjudicar les feines per valor de més de 3.000 euros i així s'ha fet sempre."

Ha explicat que va posar en contacte l'administradora de la ILC, Assumpta Pagespetit, i Isaías Herrero: "Ell de vegades perdia la paciència. Em veia en moltes ocasions fent d'intermediària. Pagespetit podia ser molt minuciosa i molt exigent."

Segons Borràs, sempre va seguir les indicacions de la cap d'administració i es van consensuar amb l'interventor:

"Pagespetit va dir que no hi havia cap problema perquè Herrero facturés com a soci de cooperatives. Les cooperatives no són tapadores de facturació, són agrupacions de professionals."

L'administradora va estar de baixa durant nou mesos i substituïda per un altre treballador, Roger Espart.

Borràs ha dit que intervenció va detectar "deficiències lleus, però vam fer al·legacions i es van acceptar totes. Mai no vam tenir cap advertiment".

L'advocada de la defensa li ha preguntat com s'explica que Assumpta Pagespetit hagi declarat que el projecte del portal de la ILC li semblava sospitós.

"Entenc que estar sotmès a un procés judicial, declaracions, interrogatoris, és tremendament incòmode. Cadascú respon a aquesta circumstància com bonament pot i entenc que vulgui treure's responsabilitat del damunt. Però era una persona molt responsable i molt professional."

Les "desaparicions" d'Herrero

La defensa de Laura Borràs ha aportat com a proves una seqüència de converses de WhatsApp que, segons la presidenta suspesa, són una mostra dels "incompliments d'Isaías Herrero".

Segons el seu relat, "entre el 2013 i el 2015 no va haver-hi cap endarreriment ni queixa de la feina que feia Herrero ni els seus equips".

Després hi va començar a haver "problemes per poder contactar amb ell, absències, silencis, no responia els correus electrònics". A partir del 2016 "desapareixia i no feia la feina, va ser una època molt angoixant", ha detallat.

Borràs ha afegit que Herrero li va dir que tenia "una depressió pel diagnòstic d'una malaltia mental, però més endavant em va confessar que era un problema de drogodependència. Sempre me'l vaig creure, ara veig que em va mentir en moltes coses".

"Els contractes no eren per al mateix projecte"

A l'escrit d'acusació, la Fiscalia ha dividit els 18 contractes menors en 7 grups. La defensa de Borràs li ha preguntat si tots aquests contractes eren per a la mateixa feina i llavors es van fraccionar.

Borràs ho ha negat categòricament i ha dit que cada contracte era per a projectes i programes diferents.

També ha afegit: "No vaig elaborar mai cap pressupost ni cap factura. (...) Tot es podria demostrar si es pogués consultar el portal de la ILC, i si les webs no haguessin desaparegut jo no seria aquí. Vaig fer una feina escrupolosament dins dels límits de l'eficàcia i l'eficiència."

L'objectiu de les acusacions, segons Borràs, ha estat "vincular el meu nom amb el de la corrupció".

Un peritatge que el tribunal no admet

La defensa de Laura Borràs, d'acord amb la resta de defenses, havia encarregat un peritatge conjunt amb la intenció de demostrar que no hi havia fraccionament de contractes. Borràs ha presentat un document mercantil en què es demostraria que en va pagar 1.800 euros.

L'advocada de la presidenta de Junts ha insistit que calia incloure'l com a prova perquè no es vulneri "el dret a la defensa". El tribunal, però, ho ha descartat perquè "no és el moment processal oportú".

La lletrada ha replicat: "Només vam tenir tres dies de marge per reaccionar davant del pacte secret", en al·lusió a un possible acord dels altres acusats amb la Fiscalia.

Borràs assegura que tot el cas es fonamenta en una "persecució política".

La declaració de Laura Borràs s'ha fet després de totes les altres, tant dels altres dos acusats com dels testimonis i dels pèrits, a petició de la seva defensa al principi del judici, cosa que el tribunal va concedir.

Aquest dilluns al matí, justament, han declarat diversos pèrits, que no s'han posat d'acord sobre si els correus electrònics que es van intercanviar Laura Borràs i Isaías Herrero podrien haver estat manipulats.
 

Demanda de sis anys de presó

Per l'acusació de prevaricació i falsedat documental, la Fiscalia demana 6 anys de presó per a ella, a més de 21 d'inhabilitació i una multa de 144.000 euros.

La prevaricació està recollida a l'article 404 del Codi Penal, i diu que es castigarà "l'autoritat o funcionari públic que, sabent que és injust, dicta una resolució arbitrària en un assumpte administratiu".

L'advocat de Borràs, Gonzalo Boye, ha repetit al llarg del judici que la contractació d'Isaías Herrero no va ser una resolució arbitrària perquè era molt més que un simple informàtic, i ha assegurat que era l'única persona que podia fer la feina encarregada.

Però la responsable d'administrar els contractes a la ILC durant el mandat de Borràs ha declarat que li va "estranyar" que la feina no la fes un informàtic de la ILC i també que va detectar irregularitats en la contractació, i que la directora ho va ignorar.

El delicte de falsedat documental

El delicte que comporta penes de presó no és la prevaricació, sinó la falsedat documental, i durant el judici diversos testimonis han dit que s'havien presentat factures a nom seu sense el seu consentiment, és a dir, que eren falses.

La qüestió clau és qui va fer aquesta falsificació: en la declaració durant el judici, Herrero va admetre que va fer "pressupostos comparsa", és a dir, falsos, i la fiscal va intentar que admetés que també ho havia fet Borràs.

Però això no ho va admetre Herrero, que sí que va dir que va ser Borràs qui li va passar les dades que havia de posar en els pressupostos, i que els havia fet seguint les seves instruccions.

Pacte amb la Fiscalia?

Ara falten els informes finals de les acusacions i de les defenses, que estan previstos per a dimecres.

La Fiscalia havia demanat 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Isaías Herrero i 3 anys de presó i 10 d'inhabilitació per a l'altre acusat, Andreu Pujol, l'empresari que ha confessat que va presentar "pressupostos comparsa" darrere dels quals s'amagava Herrero.

Si quan llegeixin les conclusions finals les fiscals rebaixen considerablement aquestes penes, el probable pacte amb ells que la defensa de Borràs denuncia des del primer dia quedarà formalitzat.