Catalangate: Puigdemont i Junqueras anuncien accions judicials i polítiques a tot nivell

Reacció unitària de l'independentisme català, aquest dimarts, l'endemà que es fes públic que més de 60 polítics i activistes havien estat espiats entre els anys 2017 i 2020 amb Pegasus, un programa de fabricació israeliana que només es ven als estats, i també amb Candiru, igualment fabricat a Israel.

Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, d'ERC, que va ser el seu vicepresident, i Carles Riera, de la CUP; també Xavier Antich, president d'Òmnium, i Elisenda Paluzie, presidenta de l'ANC, han comparegut en roda de premsa en el Parlament Europeu, a Brussel·les.

"Ofensiva internacional"

Han anunciat una "ofensiva internacional per garantir que aquests esdeveniments no quedin sense càstig", en paraules de Junqueras, que ha explicat: "Portarem aquest escàndol al Parlament Europeu i demanarem que se celebri un debat d'urgència sobre aquesta qüestió en la pròxima sessió plenària".

En la seva intervenció, Puigdemont s'ha adreçat a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, tot recordant que cinc eurodiputats catalans -entre els quals ell mateix- han estat espiats "mentre treballàvem en aquesta casa".

Encara en l'àmbit de la Unió Europea, també ha instat la Comissió Europea -la seva presidenta, Ursula von der Leyen, i el comissari de Justícia, Didier Reynders, que "actuïn urgentment i facin que Espanya reti comptes" per l'espionatge a l'independentisme català.

Més enllà, Puigdemont ha anunciat que informaran del cas i faran arribar l'informe de The Citizen Lab a diversos òrgans de defensa dels drets humans, com el Consell d'Europa i l'ONU.

Accions judicials

En l'àmbit de les accions judicials, Puigdemont ha anunciat que es presentaran "querelles a diversos nivells i en diversos països europeus per espionatge massiu" contra integrants de la societat civil i del govern català, contra representants polítics, activistes, advocats i familiars de les persones a qui es volia espiar.

Es presentaran, en concret, a Alemanya, Bèlgica, França, Luxemburg i Suïssa.

També està previst presentar denúncia contra l'empresa israeliana NSO, que consideren "clarament responsables" de l'espionatge.

"Mesures" al Parlament i les Corts

Junqueras també ha anunciat que "en les pròximes hores" els grups parlamentaris del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat "anunciaran les mesures que creuen oportunes".

Encara a Espanya, també es demanarà "que el CNI i tots els òrgans espanyols relacionats siguin investigats".

"Hi ha un estat de la UE, al darrere"

Pel que fa a la valoració dels fets denunciats, Junqueras ha remarcat que "això ha passat a l'Europa occidental, a Espanya, que es vol una democràcia liberal" i que "hi ha un estat de la Unió Europea darrere d'aquests fets intolerables".

Puigdemont encara ha insistit que "En una Europa democràtica no hi pot tenir cabuda l'espionatge il·legal de la dissidència."

I ha acusat l'estat espanyol d'organitzar una "trama criminal" finançada amb "diners de fonts fosques i no controlades democràticament".

"No s'entendria que les coses seguissin igual"

A partir d'aquestes consideracions, Puigdemont ha volgut tancar la seva intervenció inicial repetint en català l'últim missatge que havia donat en anglès, remarcant que "és evident que no hi ha diàleg" [amb el govern espanyol] i que, en canvi, "hi ha moltes evidències de violació de drets fonamentals" [a Espanya].

"Cal actuar en conseqüència", ha conclòs Puigdemont, abans de reblar:

"No s'entendria que després d'aquest escàndol les coses seguissin igual i continuéssim confiant en un govern que forma part d'aquesta trama criminal."

"No renunciarem a la negociació"

Just després de la intervenció de Puigdemont s'ha obert el torn de preguntes, que Junqueras ha aprofitat per defensar el diàleg amb el govern espanyol.

Ha remarcat, d'entrada, que "ERC dona suport a totes aquelles mesures que siguin bones per a la ciutadania de Catalunya, no dona suport a un partit polític en concret". I ha afegit: "Exigirem al govern espanyol que doni les explicacions que té i les que digui que no té, però que té la responsabilitat de tenir-les".

Un estat espanyol, ha afegit, que "és evident que la bandera de la negociació no se la mereix".

De tota manera, Junqueras ha defensat que "la negociació és una eina important" i "una eina de resolució de conflictes polítics que tard o d'hora serà utilitzada".

"Com més fem servir la negociació, més ens empoderem davant la comunitat internacional". 

Per això, ha remarcat, "no hi renunciem".

"Un nexe sòlid amb l'estat espanyol"

A la roda de premsa al Parlament Europeu també hi han intervingut David Kaye, exrelator especial de l'ONU sobre drets humans, i John Scott-Railton, investigador sènior de The Citizen Lab, el laboratori amb seu a la Universitat de Toronto que des del 2020 ha desvelat la utilització no sempre d'acord amb la legalitat de Pegasus i que centra el seu últim informe, titulat explícitament "Catalangate", en l'espionatge a l'independentisme català.

En una intervenció telemàtica, Scott-Railton ha remarcat que "gran part dels atacs es feien amb infeccions de clic zero", cosa que vol dir que "la víctima no veu res i no pot fer res per aturar la infecció".

"Simplement, hi ha un moment en què el telèfon és privat i, després d'aquest moment, deixa de ser-ho i comença a enviar informació", ha afegit, abans d'assegurar que "és gairebe impossible protegir-se d'aquest programari espia".

Sobre la possible autoria de l'espionatge, aquest investigador ha afirmat que "hi ha l'evidència circumstancial que apunta a una entitat o més dins del govern espanyol" i que "hi ha un nexe sòlid amb el govern espanyol".

Ha explicat també que "el CNI és client de NSO [el fabricant de Pegasus] com a mínim des del 2015", i que, a més, "el Ministeri de l'Interior espanyol té una capacitat semblant a Pegasus, però amb un altre nom".

Més enllà de les proves concretes, també ha valorat que "és poc probable que un client de Pegasus no espanyol dugués a terme un atac massiu" com aquest.

"Una amenaça per als drets humans"

Kaye ha intervingut mitjançant un missatge enregistrat, per remarcar que programari espia com Pegasus "només es pot utilitzar de manera molt intrusiva", cosa que el converteix en una "amenaça per als drets humans a tot el planeta".

Ha defensat que és necessari disposar d'una regulació internacional adequada sobre l'ús de Pegasus i altres programaris d'espionatge, i també d'un mecanisme de reparació de les víctimes d'aquest espionatge.

Mentre no siguin una realitat, Kaye ha demanat una moratòria sobre l'ús d'aquest programari espia.

Polítics i activistes

Entre les persones espiades -directament a través del seu mòbil o indirectament a través del mòbil o l'ordinador de persones del seu entorn- hi ha els quatre últims presidents de la Generalitat, Artur Mas, Carles Puigdemont, Quim Torra i Pere Aragonès, i els dos últims presidents del Parlament, Roger Torrent i Laura Borràs.

També els responsables d'Òmnium i l'ANC, dues entitats civils.

Fa dos anys The Citizen Lab va revelar l'espionatge, entre d'altres, a l'aleshores president del Parlament, Roger Torrent, d'ERC, a l'exdiputada de la CUP Anna Gabriel i a Ernest Maragall, líder d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest dilluns també s'ha fet ressò d'aquest informe, i d'altres actuacions més enllà de Catalunya, la revista nord-americana The New Yorker, en un extens article que porta per títol "Com les democràcies espien els seus ciutadans", signat per Ronan Farrow, periodista que va ser el primer a destapar els abusos del productor cinematogràfic Harvey Weinstein, un cas que va posar en marxa el moviment MeeToo i que li va valer un premi Pulitzer.

Diumenge, el diari El País ja havia avançat que Pegasus s'havia utilitzat per espiar Junts, Esquerra i la CUP.

La reacció del govern, aquesta tarda

Les informacions sobre l'espionatge a l'independentisme també tindran una resposta oficial per part del govern, aquesta tarda, amb una compareixença al Palau de la Generalitat encapçalada pel president Pere Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró.