Milers de persones surten al carrer pel dret a l'habitatge i criden a la vaga de lloguers

El moviment pel dret a l'habitatge ha tornat a sortir al carrer per reivindicar lloguers assequibles i un control més estricte dels preus. Aquest cop ho ha fet de manera simultània en més de 40 ciutats de tot l'Estat sota el lema "Acabem amb el negoci de l'habitatge".

A Barcelona, la manifestació ha començat a les 18.00 h a la plaça Espanya amb la participació de més de 4.000 organitzacions i entitats.

El Sindicat de Llogateres ha xifrat en més de 100.000 persones l'assistència a la convocatòria, mentre que la Guàrdia Urbana l'ha rebaixat fins als 12.000 manifestants.

El pes de la mobilització d'aquest dissabte l'ha tingut l'acte central a l'avinguda Maria Cristina, amb una presència coral de col·lectius que estan lliurant diverses lluites socials al voltant del dret a l'habitatge.

Les organitzacions convocants han volgut posar al centre l'aposta per les vagues de llogaters davant de pujades de preus. El portaveu del Sindicat de Llogateres, Enric Aragonès, ha reivindicat la vaga com "un acte de desobediència": "Si els governs no aturen lloguers de temporada, ho farem nosaltres bloc a bloc."

És el cas dels Vaguistes de La Caixa, un moviment de llogaters de diversos municipis catalans als quals l'entitat bancària no els renova els contractes després que els seus pisos hagin passat del règim de protecció oficial al mercat privat.

Durant l'acte, Àgueda Amestoy, integrant de la plataforma, ha reivindicat la vaga iniciada ara fa mesos a municipis com Salou i a la qual ara s'afegiran un centenar de veïns de Banyoles, Sitges i Sentmenat, que a partir d'aquest abril deixaran de pagar el lloguer: "Gràcies a aquesta lluita 500 d'aquests pisos ara estan en mans públiques amb el compromís de mantenir la protecció per sempre."

Regular i abaixar els lloguers

Els parlaments també han servit per posar al centre altres de les reivindicacions que el moviment ha mantingut des de l'anterior manifestació del passat 23 de novembre, com ara la rebaixa d'un 50% dels preus dels lloguers o la regularització dels lloguers de temporada: "Mentre milers de famílies no tenim un lloc on viure, hi ha més de 100.000 pisos turístics", denunciava la portaveu del Sindicat d'Habitatge Socialista, Marina Parés.

Altres col·lectius han defensat l'ocupació de blocs buits per allotjar-hi famílies vulnerables, com ara la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca del Baix Montseny, que des de l'any 2021 ocupa una finca de la Sareb rebatejada com La Moreneta.

També hi han participat els veïns de les barraques al barri de Vallcarca, a Barcelona, i a Montcada i Reixac, dos assentaments que enfronten un possible desallotjament i que asseguren sentir-se desemparats pels consistoris: "Quina alternativa ens queda, el carrer?", deia una de les afectades, Florina Drosu, des de l'escenari.

Durant el parlament, Aragonès també ha recordat les mobilitzacions contra el desnonament de la Casa Òrsola, que van acabar amb la compra de la finca per part de l'Ajuntament de Barcelona i que va esdevenir tot un símbol del moviment pel dret a l'habitatge.

En aquesta ocasió, la mobilització ha volgut ser un clam unitari d'un sector ampli de la societat a favor de l'accés a l'habitatge. Amb aquest objectiu, a l'acte també hi han participat altres sectors en solidaritat amb les proclames del moviment, com ara docents i bombers.

Prèviament als parlaments, més de 20 columnes han confluït fins al punt de concentració des de diversos barris de la ciutat i des d'altres municipis cap a Barcelona, molts d'ells epicentre de diversos punts de conflicte al voltant de l'habitatge.

Des de la plaça Espanya, la manifestació s'ha dirigit fins a les fonts de Montjuïc, on s'ha fet l'acte polític.

En declaracions a mitjans, la portaveu del Sindicat de Llogateres, Carme Arcarazo, ha qualificat la convocatòria estatal d'històrica i ha denunciat la inacció de les autoritats polítiques: "No són conscients que si no es planten davant la crisi de l'habitatge, se'ls endurà per davant".

Sis mesos des de la darrera mobilització

La manifestació a Barcelona arriba després que desenes de milers de persones ja sortissin al carrer amb les mateixes consignes el 23 de novembre.

El moviment pel dret a l'habitatge considera que tant el govern espanyol com la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona han desatès les demandes del moviment pel dret a l'habitatge, amb la proposta legislativa per regular el preu dels lloguers temporals i d'habitacions encallada al Congrés dels Diputats:

"No s'interessen a fer res que toqui els interessos de la patronal immobiliària, amb qui estan connectats per repetides portes giratòries", denuncia en un manifest el Sindicat de Llogateres.

Catalunya és l'única comunitat autònoma que ha decidit aplicar la contenció de preus del lloguer a les zones tensionades, un mecanisme propi de la llei d'habitatge aprovada pel govern de Pedro Sánchez.

Amb aquesta mesura, la Generalitat assegurava que s'havia aconseguit rebaixar el preu dels lloguers un 3,7% als municipis tensionats i un 6,4% a Barcelona.

Des del 23 de novembre també s'ha aprovat un règim sancionador per a aquells que ofereixin, publicitin o facin contractes de lloguer on se superin els topalls, la fiança o es cobrin despeses no justificades.

El moviment pel dret a l'habitatge, però, denuncia que la falta de regulació dels lloguers de temporada i el d'habitacions ha generat un forat negre per on s'escolen les pujades de preus.

Per la seva banda, el sector immobiliari critica que la regulació ha provocat un descens de l'oferta de pisos disponibles al mercat.

Convocatòries a tot l'Estat

El clam pel dret a l'habitatge s'ha fet sentir en diverses ciutats de tot l'Estat durant tota la jornada. La manifestació més multitudinària s'ha fet a Madrid, on s'han mobilitzat unes 150.000 persones, segons el Sindicat de Llogaters i Llogateres de Madrid, contra l'especulació immobiliària i per demanar la rebaixa dels lloguers. La delegació del govern a Madrid ha rebaixat l'assistència a 15.000 manifestants.

A la convocatòria també hi ha assistit la ministra de Joventut i Infància del govern espanyol, Sira Rego.

La portaveu del Sindicat de Llogateres i Llogaters a Madrid, Valeria Racu, ha carregat contra la inacció de les institucions davant el que ha considerat com a pràctiques abusives del mercat de l'habitatge: "Si no recuperem els habitatges segrestats en pisos turístics i en cases buides, els recuperarem nosaltres."

Al migdia també s'han fet manifestacions a Palma, on han assistit unes 10.000 persones, segons les set organitzacions convocants, unes 3.500 segons la Policia Nacional. També a Eivissa, on unes 300 persones s'han sumat a la convocatòria estatal.

En les dues convocatòries han destacat les denúncies contra el model de turisme de les Illes Balears i l'impacte que genera en el mercat de l'habitatge: "Eivissa és principal exponent pel que fa a lloguers astronòmics, inassumibles per a qualsevol persona treballadora", han assenyalat en la lectura d'un manifest.

Durant la tarda, València també ha viscut la seva manifestació amb 4.000 assistents, segons xifres de la Delegació del Govern espanyol. Prop de 300 col·lectius i associacions han reclamat la "desmercantilització de l'habitatge, la defensa del territori i la regularització del preu del lloguer".

La manifestació ha començat amb quatre columnes des dels barris fins a la plaça de l'Ajuntament, des d'on després ha marxat fins a la plaça Amèrica.

Al carrer, els manifestants han fet sonar el ja icònic repic de les claus de casa dels manifestants, que s'ha convertit en tota una icona de la lluita pel dret a l'habitatge.