Pedro Sánchez i Margarita Robles, també espiats amb Pegasus, segons La Moncloa

Els mòbils de Pedro Sánchez i Margarita Robles també van ser espiats amb Pegasus. En concret, s'han detectat dues intervencions al telèfon del president del govern espanyol al maig de l'any passat i una al dispositiu de la ministra de Defensa al juny, també de l'any passat. Des d'aleshores, no hi ha hagut cap intervenció més.

Així ho ha anunciat el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, en una roda de premsa convocada d'urgència a La Moncloa, acompanyat de la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez.

"Són fets contrastats i d'enorme gravetat que confirmen que hi ha hagut intrusions en àmbits aliens a les institucions estatals i fora de la llei."

La Moncloa ja ho ha posat en coneixement de l'Audiència Nacional, al jutjat d'instrucció número 4, davant la seguretat que "es va extreure determinat volum de dades". Aquest volum són 2,6 gigues d'informació del mòbil de Sánchez en la primera intrusió i 130 megues en la segona. En el cas de la ministra Robles, es van extreure 9 megues del seu mòbil.

Ara bé, segons Bolaños, no es coneix el tipus de dades extretes.

S'analitzaran els mòbils de la resta de ministres per verificar si també han estat infectats amb el programa d'espionatge.

Bolaños ha assegurat que tenen "la seguretat absoluta que es tracta d'un atac extern", perquè a Espanya "totes les intervencions es produeixen per organismes oficials i amb autorització judicial". Així ho van confirmar, diu, aquest diumenge mateix.

El ministre ha afegit: "A Espanya les intervencions judicials només es poden aplicar per prevenir o per perseguir un delicte. En aquest cas, no ha tingut res a veure amb cap òrgan judicial."

Per tot plegat, ha anunciat que el govern espanyol implementarà mesures per garantir la seguretat de les comunicacions en tots els organismes oficials, incloses comunitats autònomes i ajuntaments. Diu que seran inflexibles "amb qualsevol vulneració de drets i llibertats fonamentals".

Preguntat per la possibilitat que hi hagués alguna relació amb el procés català, ha respost que "no és el moment de fer suposicions o conjectures sobre l'objectiu" de l'espionatge.

Tot això s'ha sabut a partir de l'anàlisi del Centre Criptològic Nacional, que és el responsable de la ciberseguretat dels telèfons que el departament de seguretat nacional entrega al president del govern espanyol i als ministres quan assumeixen el càrrec. Tot el sistema de seguretat --que inclou encriptacions, tallafocs o detectors d'intrusions-- correspon a aquest centre, segons expliquen fonts de La Moncloa.

El govern denuncia "una doble vara de mesurar"

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha criticat el que considera una "doble vara de mesurar" del govern espanyol en l'espionatge a càrrecs públics. Assegura que "sembla que la gravetat dels fets és diferent avui del que era la setmana passada".

En una roda de premsa aquest dilluns ha declarat: "La urgència que no han tingut fins al moment, sorgeix avui. És intolerable." També ha tornat a reclamar una comissió d'investigació i que "s'assumeixin responsabilitats".

​

La Comissió de Secrets Oficials, aquesta setmana

Félix Bolaños va anunciar un conjunt de mesures per intentar rebaixar la tensió entre els governs català i espanyol arran del cas d'espionatge, després de reunir-se al Palau de la Generalitat amb la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà.

Aquestes mesures incloïen un control intern dins el CNI i la constitució de la Comissió de Secrets Oficials al Congrés, amb la presència de tots els grups, també ERC i Junts. Aquesta comissió, que es constituïa dijous al Congrés, ja podria reunir-se aquesta setmana. S'espera que la primera a donar compte de l'activitat del CNI sigui la seva màxima responsable, Paz Esteban.