Josep Rull, elegit president del Parlament amb el sí d'ERC i CUP i amb polèmica pel vot delegat
Rull presidirà una mesa amb majoria independentista i formada per quatre dones i tres homes
Josep Rull ja és president del Parlament. El polític de Junts ha estat elegit president de la cambra en el ple de constitució del Parlament de la quinzena legislatura, que s'ha celebrat aquest dilluns. Rull ha rebut 59 vots, els de Junts, Esquerra i la CUP, i ha superat en segona ronda a Sílvia Paneque, que ha aconseguit els 42 vots dels diputats del PSC:
El dia de la sessió constitutiva de la cambra sorgida de les eleccions del 12 de maig ha començat amb incertesa i sense pistes de qui acabaria presidint la cambra. Al migdia ha començat a sonar el nom de Rull com un dels candidats i, finalment, a dos quarts de sis la tarda s'ha confirmat que havia estat escollit:
🔴 Josep Rull, de Junts+, ha estat elegit president del Parlament amb 59 vots a favor. Sílvia Paneque, la candidata del PSC, n'ha obtingut 42 #NouParlament3Cat https://t.co/V4QTiUVBzj pic.twitter.com/AO5cTmmHon
324.cat (@324cat) June 10, 2024
Junts, Esquerra i la CUP han tancat un acord perquè l'exconseller de Territori sigui el nou president de la cambra. En la primera votació, Rull ha obtingut 35 vots (els de Junts), per darrere de Sílvia Paneque, que ha rebut els 42 dels socialistes. Pere Lluís Huguet ha obtingut els 15 del PP, Maria Garcia Fuster els 11 de Vox i Susanna Segovia, els 6 dels Comuns. Hi ha hagut 24 vots en blanc, d'ERC i CUP, i 2 de nuls, d'Aliança Catalana.
Finalment, a la segona votació, ja amb només dos candidats, els 59 vots de Rull s'han imposat als 42 de Paneque.
Rull va estar més de tres anys empresonat per l'1-O i va ser condemnat a 10 anys i 6 mesos de presó en el judici del procés. La seva figura simbolitza l'anomenada "mesa antirepressiva" que Esquerra i la CUP havien reclamat les últimes setmanes.
El nou president del Parlament ja havia format part de la mesa com a secretari tercer entre 2010 i 2015, durant les dues legislatures en què la va presidir Núria de Gispert.
Rull: "Cap diputat serà perseguit per les seves opinions o el seu vot"
En el seu primer discurs com a president de la cambra, Rull ha recordat el 14 de març del 2021, el dia en què es va constituir el Parlament de la passada legislatura, amb Laura Borràs com a presidenta.
Rull ha explicat que aquell dia, des de la presó, Junqueras, Turull, Romeva, Forn, Sànchez, Cuixart, Forcadell, Bassa i ell van viure aquella sessió constitutiva "amb un sentiment de desassossec, per una banda, i immenses tones d'esperança, per una altra".
El nou president del Parlament ha destacat que els presos de l'1-O estaven convençuts que "la democràcia mai no es vincla, sempre venç":
"L'esperança sempre és més poderosa que la por."
Rull s'ha compromès a garantir des de la mesa del Parlament el principi d'inviolabilitat parlamentària: "Cap diputat pot ser perseguit per expressar la seva opinió o el seu vot."
Rull ha defensat que en seu parlamentària "s'ha de poder parlar de tot, sense pressió de cap poder públic ni l'amenaça de poder ser privat de llibertat". En aquest sentit, ha denunciat com l'expresidenta Carme Forcadell, present a la tribuna de convidats, "va ser condemnada a 11 anys i mig de presó per permetre el debat parlamentari".
Rull ha tingut un record per als tres diputats escollits el 12 de maig que aquest dilluns no eren al Parlament perquè són a l'exili: Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg:
"És una anomalia que hem de ser capaços de reorientar, hi ha tots els elements per fer-ho possible."
En el discurs, el flamant president de la cambra ha fet referència al discurs de Pau Casals a les Nacions Unides i també a la carta de Francesc Farreras com a símbol de la continuïtat històrica de les institucions catalanes:
"Aquests escons no són nostres, són de la gent que representem."
També s'ha dirigit als diputats per demanar-los que aquesta sigui "la legislatura del català" i poder "revertir l'emergència lingüística".
Rull ha acabat el discurs amb un vers de l'"Inici de càntic en el temple" de Salvador Espriu, el mateix que té fixat al seu compte de X, "Ens mantindrem fidels per sempre més al servei d'aquest poble", abans de donar per començada la quinzena legislatura.
En una entrevista al "Telenotícies vespre", Rull ha insistit que treballarà per protegir els drets dels 135 diputats del Parlament de Catalunya i ha defensat que si ha d'assumir "responsabilitats" per defensar els drets de Puigdemont, Puig i Wagensberg ho farà. "Ens hi juguem la democràcia, i això és innegociable", ha assegurat.
Rull ha reivindicat que, quan l'independentisme s'uneix, guanya:
"Quan els independentistes som capaços de sumar, guanyem i guanyem bé".
Tanmateix, ha matisat que la majoria que s'ha conformat per nomenar-lo president ha estat "per avui i prou", com ja ha deixat clar Esquerra Republicana.
Raquel Sans i David Pérez, vicepresidents del Parlament
Després de l'elecció de Rull com a president de la cambra, s'han fet les votacions per escollir les dues vicepresidències de la mesa. Finalment, els escollits han estat la republicana Raquel Sans com a vicepresidenta primera i el socialista David Pérez com a vicepresident segon.
Sans ha rebut 59 vots, els de Junts, Esquerra i la CUP. Per la seva banda, Pérez ha obtingut els 42 vots del grup socialista.
Pel que fa a les secretaries, finalment han estat escollits Glòria Freixa, de Junts, com a secretària primera; Juli Fernández, d'ERC, com a secretari segon; i les socialistes Rosa Maria Ibarra i Judit Alcalá són secretàries tercera i quarta, respectivament.
Es tracta d'una mesa amb quatre dones i tres homes i que té majoria independentista, tot i que a la cambra l'independentisme no té majoria.
Traspàs de poders amb Anna Erra
Acabat el ple, Josep Rull i Anna Erra han escenificat el traspàs de poders al despatx de la presidència del Parlament. La presidenta sortint li ha lliurat la carta que el darrer president del Parlament a l'exili, Francesc Farreras, va enviar des de Mèxic el 1980, abans que se celebressin les primeres eleccions al Parlament restablert.
La carta anava dirigida a qui fos elegit president de la cambra per explicitar que renunciava al càrrec i donava suport a la Generalitat restablerta. És tradició que quan hi ha un canvi en la presidència del Parlament qui deixa el càrrec passi aquesta carta a qui l'assumeix.
Des de la restauració de la democràcia, Rull és el dotzè president del Parlament, després d'Heribert Barrera (1980-1984), Miquel Coll i Alentorn (1984-1988), Joaquim Xicoy (1988-1995), Joan Reventós (1995-1999), Joan Rigol (1999-2003), Ernest Benach (2003-2010), Núria de Gispert (2010-2015), Carme Forcadell (2015-2017), Roger Torrent (2018-2021), Laura Borràs (2021-2023) i Anna Erra (2023-2024).
Puigdemont felicita Rull
L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha felicitat Rull en un missatge a la xarxa X en què ha revelat que l'elecció de Rull s'ha decidit en una negociació "colze a colze" i amb "discreció" entre Junts, Esquerra i la CUP.
Puigdemont ha seguit el ple del Parlament des de Waterloo, acompanyat del secretari general de Junts, Jordi Turull:
Felicitats, MHP @joseprull!. Una presidència del @parlamentcat decidida colze a colze i discreció amb @Esquerra_ERC i @cupnacional.
krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 10, 2024
Un agraïment a les presidentes @LauraBorras i @Anna_Erra i la secretària de la mesa @Aurora_Madaula, per la feina gens fàcil de tots aquests anys. pic.twitter.com/vaXwF3ts7h
El PSC ha atribuït l'elecció de Rull a una "minoria de bloqueig" independentista, que ha assenyalat que "no és una majoria operativa" per governar Catalunya. La diputada Alícia Romero ha defensat que el que cal és "articular una majoria progressista liderada pel PSC, conjuntament amb ERC i els Comuns", que permeti la investidura de Salvador Illa.
Pel que fa a Esquerra, ha celebrat la configuració d'una mesa "antirepressiva" i ha remarcat que l'objectiu de la formació en les negociacions no era acabar presidint el Parlament. La diputada Marta Vilalta ha assegurat que els republicans preferien que la suma de partits de l'acord fos més àmplia, i s'hi hagués inclòs PSC i els Comuns, però que no ha estat possible per culpa de "vetos creuats".
El PP ha criticat l'elecció de Rull com a president de la mesa i ha considerat que el fet que la mesa d'edat hagi acceptat els vots telemàtics de Lluís Puig i Carles Puigdemont suposa reprendre "el context de desobediència institucional de fa set anys".
Fonts del partit han assenyalat Pedro Sánchez per haver "patit un dur revés al seu territori fetitxe" i l'han advertit que els seus socis "ja actuen contra ell" al Parlament. El PP retreu al PSOE haver ampliat "la vergonya" l'endemà de la derrota electoral en les eleccions europees, que qualifiquen de "ridícul".
En la mateixa línia, els populars catalans han lamentat que, amb la majoria independentista a la mesa, sigui l'independentisme qui "marqui els tempos" de la investidura. El secretari general del partit, Santi Rodríguez, ha lamentat que els socialistes hagin "optat per una mesa del Parlament amb majoria independentista" i ha retret un "doble cordó sanitari" contra el PP per part del PSC i Vox:
El PSC ha optado por una Mesa del Parlament con mayoria independentista.
Santi Rodríguez (@santirodriguez) June 10, 2024
PSC y Vox han excluido al @PPCatalunya de la Mesa, a pesar que nos correspondia por representatividad.
Doble cordón sanitario contra el PP!
Seguiremos trabajando por los puentes y derribar muros!
Els Comuns han retret a Esquerra i la CUP que hagin "preferit" que la presidència del Parlament quedi en mans d'un "partit conservador i de dretes com Junts". El diputat David Cid creu que Esquerra tenia una majoria suficient per presidir la mesa, però "hi ha renunciat". A partir d'aquí, Cid ha situat com a prioritat aconseguir "un acord de continguts" per forjar un pacte de govern progressista.
Per la seva banda, la CUP ha avisat que l'entesa amb Junts i Esquerra per a l'elecció de Rull "no és a canvi de cap acord futur" i que les negociacions de cara a la investidura hauran "d'estar subjectes a qüestions programàtiques".
Els anticapitalistes han lamentat que Junts no hagi donat suport a una presidència del Parlament d'Esquerra, que creuen que hagués permès sumar-hi els Comuns. De tota manera, han celebrat que una mesa amb majoria independentisme pugui permetre "avançar en la sobirania" i "garantir el vot delegat en casos d'exili".
Polèmica pel vot de Lluís Puig
El vot de Lluís Puig ha estat, durant els dies previs al ple de constitució, l'altre gran punt d'incertesa. La mesa d'edat ha acceptat la delegació de vot de Puigdemont i Puig, desafiant el Tribunal Constitucional.
En l'inici del ple, el PP ha anunciat la presentació d'un recurs d'empara si es permet el vot dels diputats que són a l'exili. L'extrema dreta de Vox també ha alçat la veu per queixar-se d'aquests vots delegats i ha presentat una petició de reconsideració. El president de la mesa d'edat, Agustí Colomines, ha descartat qualsevol reconsideració. Aleshores, Vox ha anunciat una querella per prevaricació i desobediència contra els membres de la mesa d'edat.
Colomines s'ha referit a l'article 95 del reglament de la cambra, en què s'estableixen els supòsits per permetre la delegació de vot. En l'apartat dos de l'article, s'hi diu que "la Mesa del Parlament ha d'establir els criteris generals per a delimitar els supòsits que permeten la delegació", una frase prou ambigua per deixar obert el paper de la mesa.
La setmana passada, el Tribunal Constitucional va declarar nul el vot telemàtic de l'exconseller de Cultura, una decisió que podria afectar també el vot dels altres dos diputats que són a l'exili, Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, tot i que aquest últim està de baixa mèdica, una opció contemplada en el reglament de la cambra.
Tant Esquerra com Junts ja havien anunciat la setmana passada la intenció de comptar el vot delegat dels diputats que són a l'estranger, tot i que fins divendres no constava que l'haguessin demanat.
En una entrevista amb TV3, Puig ha dit que confia poder ser al Parlament en el ple d'investidura, previst per al 25 de juny.
🔴 Lluís Puig sobre la delegació del seu vot: "Estic molt tranquil. En l'anterior legislatura, hi havia quatre partits que no ho volien. Avui, només dos. El PSC no n'ha dit res." #NouParlament3Cat https://t.co/V4QTiUW9oR pic.twitter.com/wBgZMXeY4a
324.cat (@324cat) June 10, 2024
Tot plegat, el mateix dia que Carles Puigdemont ha perdut la immunitat com a eurodiputat en recollir les credencials de diputat del Parlament a distància. La llei no permet mantenir els dos càrrecs.
Això implicarà que perdi la protecció per ser investigat per terrorisme en la causa de Tsunami al Suprem, ja que la immunitat com a diputat al Parlament no el protegeix igual.
Colomines: "A Espanya els jutges tenen un protagonisme exagerat"
En l'inici del ple, el president de la mesa d'edat, Agustí Colomines, ha fet un discurs en què ha reivindicat el parlamentarisme, farcit de cites a intel·lectuals com Thomas Jefferson, Benjamin Disraeli o Montesquieu. El president de le mesa d'edat ha assenyalat que "ha quedat demostrat que hi ha qui té por de les conseqüències d'una majoria parlamentària".
Colomines, que ha dit que als 66 anys se sent "honorat" de presidir la mesa d'edat, s'ha queixat que, a Espanya, "els jutges tenen un protagonisme exagerat". El president de la mesa d'edat ha considerat una "anomalia" que tres dels 135 diputats escollits en les eleccions del 12 de maig, Carles Puigdemont, Lluís Puig i Ruben Wagensberg, no poguessin ser al ple.
Fent referència als anys del procés sobiranista, també ha lamentat l'aplicació del 155 i els processos judicials al govern de la Generalitat i la mesa del Parlament:
"Jutjar la mesa del Parlament per permetre un debat parlamentari i perseguir el president d'un govern i els seus col·laboradors per posar les urnes és senzillament una aberració."
I ara, què? El calendari de la investidura
Després de l'elecció de Rull, s'engega el compte enrere per a la investidura o la repetició electoral. Ja com a president del Parlament, Rull començarà en els pròxims dies una ronda de consultes amb els caps dels grups parlamentaris.
A partir d'aquestes trobades, el nou president de la cambra té deu dies per convocar un ple d'investidura amb el candidat que consideri que té més suports. És a dir, com a molt tard, el 25 de juny.
Si en una primera votació el candidat no obté la majoria absoluta, 48 hores després hi haurà una segona votació en què n'hi hauria prou amb una majoria simple per ser investit.
Amb la primera votació d'investidura s'engega el rellotge per a una possible repetició electoral: si dos mesos després cap candidat ha aconseguit prou suports, es convocarien automàticament noves eleccions.
