Les presons proposen el segon grau, i no el tercer, per als líders independentistes

Aquest dimecres al matí el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó, ha fet públiques les propostes de classificació dels líders independentistes condemnats per sedició al Tribunal Suprem.

Calderó ha dit que, després d'un "intens debat i sense unanimitat", les juntes han acordat classificar tots els 9 líders presos -Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Jordi Turull, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez-, en el segon grau penitenciari.

"Evitar conjectures"

Calderó ha explicat en roda de premsa que a les 9 del matí s'han reunit les 3 juntes de tractament de les presons on són tancats els presos, Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses, per avaluar els seus casos.

També ha assegurat que el debat de les juntes ha estat entre el segon i el tercer grau i que s'han reunit a la mateixa hora per donar tota la informació de cop:

"Hem volgut que es reunissin alhora totes les juntes de tractament per evitar conjectures."

Calderó ha recordat que l'última paraula sobre la classificació dels presos la tindran els jutges i que la proposta la fan les juntes de tractament, que pengen del Departament de Justícia.

El secretari també ha dit que, un cop es faci una segona avaluació tècnica de cada cas, es podrà plantejar l'aplicació de l'article 100.2.

"Justificar i normalitzar" el segon grau

Aquest dimarts l'equip jurídic d'ERC va fer públic que ja treballava amb la previsió que els classificarien en el segon grau, i que si era així, ho recorrerien en els casos d'Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa i Raül Romeva.

Aquest posicionament el va criticar durament Jordi Pina, advocat de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, assegurant que "pretenia justificar i normalitzar" el segon grau.

El secretari ha insistit en el caràcter tècnic de la decisió de les juntes i ha afegit que s'han enfrontat a una situació inèdita, a banda de "complexa i singular".

Calderó, que no portava el llaç groc que porta habitualment, ha assegurat que ostenta un càrrec de designació política al Departament de Justícia, en mans d'ERC, però que ell no ha influït en la decisió:

"Tinc molt clar que cap convicció personal meva pot modificar una sentència judicial."

Calderó ha aprofitat l'inici de la roda de premsa per recordar que la Generalitat gestiona les presons catalanes des del 1984, i que és l'única comunitat autònoma que té aquesta competència.

També ha assegurat que el sistema penitenciari català té una taxa de reincidència del 30%, millor que la de la resta de l'Estat, i també que França, EUA, Alemanya i el Regne Unit, entre altres països.

2 mesos a partir d'ara

Les propostes de les juntes de tractament de les presons arriben només 3 dies abans que s'esgoti el termini de 2 mesos que tenien per fer-les.

Les juntes de tractament estan integrades per un equip de tècnics i un representant de l'administració, amb vot de qualitat. La proposta de grau es fa basant-se en un informe que avalua aspectes socials, laborals, psicològics i de reinserció del pres.

Ara la Direcció General de Serveis Penitenciaris té 2 mesos per ratificar o no les propostes que han fet les juntes de tractament.

Els tres graus

Els presos es classifiquen en 3 graus: el primer, el més restrictiu, el segon, que és el més generalitzat, i el tercer, que permet anar a la presó només a dormir.

En el primer es classifica els presos més perillosos, i comporta que no poden demanar permisos per sortir de la presó.

En el segon poden sortir de permís 36 dies cada any si han complert una quarta part de la condemna, i pot implicar un règim força obert si el pres té feina fora de la presó.

El tercer grau

En el tercer només estan obligats a passar 8 hores a la presó cada dia, per dormir, i també tenen fins a 48 dies de permís l'any.

A Catalunya aquest octubre hi havia 8.510 persones a la presó per condemnes fermes, 1.711 dels quals, un 27,2%, estaven en tercer grau.

De fet, 1 de cada 3 classificacions inicials són en tercer grau, i és al que aspiraven els presos independentistes condemnats per sedició.

En 18 anys només hi hagut 9 casos en què condemnats a més de 9 anys de presó els hagin atorgat el tercer grau d'entrada.

L'article 100.2

El règim penitenciari permet que els presos classificats en el segon grau també puguin sortir regularment de la presó si tenen feina a fora, o fan algun tipus de voluntariat o han d'encarregar-se d'un familiar.

Per això cal que ho demanin acollint-se a l'article 100.2, i no hi ha antecedents que això s'hagi aplicat en el mateix moment en què s'obté el segon grau.

 Els recursos poden arribar al Suprem

Les parts poden recórrer la classificació penitenciària. En primer terme, resol el recurs el jutjat de vigilància penitenciària. Si no hi ha acord, l'última paraula la tindrà el tribunal sentenciador, que en aquest cas és el Suprem.

La via del 100.2 també l'ha d'autoritzar el jutge de vigilància penitenciària i, si no hi ha acord, les audiències provincials seran els organismes que tindran l'última paraula.

Les discrepàncies entre JxCat i ERC

Junts per Catalunya acusa la comissió tècnica, dins del Departament de Justícia, de no proposar directament el tercer grau. Esquerra demana que es respecti la decisió.
 

 

Jordi Pina, l'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ha visitat els seus representats a la presó de Lledoners i ha estat especialment crític amb la no concessió del tercer grau. Tot i així, ha fet una crida a evitar crear una polèmica a partir del règim dels presos. 

 

"D'això no es tracta ni se n'ha de fer com si fos una guerra entre ERC i JxCat, això ha de quedar molt clar.  No és una questió que un partit vegi les coses d'una manera i l'altre partit d'una altra. Tenim tot el dret legítim de poder dir que no hi estem d'acord, respectant la feina dels professionals que han fet aquesta valoració, però aliant-nos amb aquells que no unànimament consideren que probablement s'haurien d'haver classificat en tercer grau."