Puigdemont es presenta a les eleccions per aconseguir la "restitució" com a president
L'expresident de la Generalitat allarga la mà als sectors de l'independentisme que treballen per la unitat i anuncia una candidatura que vagi més enllà de Junts
Carles Puigdemont serà candidat a la presidència de la Generalitat en les eleccions al Parlament del 12 de maig i renuncia a presentar-se a les europees.
Ho ha anunciat aquest dijous en una conferència des d'Elna, a la Catalunya Nord, que ha durat pràcticament una hora i ha despertat l'expectació de nombrosos mitjans de comunicació.
"No vull resignar-me, no busco el que és més còmode. No podria explicar que després de sis anys i mig defensant la presidència a l'exili, defugís per raons de comoditat personal l'oportunitat per fer possible la restitució d'aquella [presidència] injustament, il·lícitament, i il·legalment destituïda pel 155", ha afirmat entre els aplaudiments dels assistents a l'acte.
Així mateix, l'expresident de la Generalitat ha confirmat la intenció de tornar de l'exili per assistir al ple d'investidura, encara que els jutges intentin allargar l'aplicació de l'amnistia:
"Si la majoria parlamentària em proposa per ser candidat a la investidura, deixaré l'exili definitivament aquell dia per assistir personalment al ple del Parlament i demanar la confiança de la cambra."
Puigdemont ha afirmat que vol sotmetre's a les urnes per "deixar de flagel·lar-nos més i per culminar la feina", i ha fet una aferrissada defensa de l'acció política que s'ha fet en la negociació amb el PSOE, així com la tasca de l'exili per preservar les institucions de "les urpes dels tribunals d'excepció".
Qui anirà amb Puigdemont a la llista?
Aquest dijous a la mitjanit finalitzava el termini per presentar els cap de llista de les quatre circumscripcions a les eleccions del Parlament del pròxim 12 de maig. Carles Puigdemont es presenta com a cap de llista a Barcelona per Junts. Els caps de llista per a la resta són Salvador Vergés per Girona, Mònica Sales per Tarragona i Jeannine Abella per Lleida.
En haver-se presentat un únic candidat per circumscripció, la Sindicatura Electoral els ha ratificat com a caps de llista per cada una d'elles.
Necessitat d'una candidatura unitària
A Elna, el líder de Junts també ha defensat la necessitat de configurar una candidatura independentista unitària:
"No sóc ingenu, sé que l'opció té poderoses resistències i no disposem del temps necessari per vèncer-les, però hi ha gent de diferents sensibilitats que fa temps que hi treballen. A ells els vull expressar la meva disponibilitat."
En aquest sentit, Puigdemont ha recordat l'experiència de Junts pel Sí i ha explicat que la seva candidatura tindrà vocació d'anar més enllà del partit, amb perfils "d'altres sectors".
Una proposta que des d'Esquerra ja han respost afirmant que després d'abandonar el govern o de votar en contra dels pressupostos, proposar una llista única és repetir errors del passat.
Al llarg del discurs, l'encara eurodiputat ha defensat la necessitat de negociar amb l'Estat un referèndum d'autodeterminació:
"És tan possible la llei d'amnistia com ho és el referèndum d'autodeterminació. Ho saben, no hi ha cap impediment constitucional."
Un repte cap a la justícia espanyola
Junts planteja la candidatura de Puigdemont com un repte cap a la justícia espanyola i al govern de Pedro Sánchez, a qui fan responsables que la flamant llei d'amnistia es compleixi al peu de la lletra i l'expresident pugui tornar sense ser detingut.
El que no podrà fer és campanya a Catalunya. Fonts del seu entorn denuncien que no podrà ser-hi perquè republicans i socialistes s'haurien coordinat perquè no pugui tornar abans de les eleccions.
Puigdemont ja va presentar-se simbòlicament com a cap de llista a les eleccions del 2021, tot i que, aleshores, Laura Borràs va ser la presidenciable de Junts.
El líder de Junts ha confirmat que la decisió de presentar-se al 12M implica renunciar a presentar-se a les eleccions europees del 9 de juny. Fa cinc anys, la seva candidatura es va imposar amb comoditat en aquests comicis.
Disposat a tornar i que el detinguin
Els últims dies, l'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha detallat que l'expresident està disposat a tornar i que el detinguin, si és per ser president.
Segons el redactat de l'amnistia, des del moment que es publica al BOE s'hauran d'aixecar les mesures cautelars, ordres de detenció i ingressos a la presó, però el text l'hauran d'aplicar jutges bel·ligerants amb el procés com Pablo Llarena o Manuel Marchena.
Això, poques setmanes després que el Suprem hagi obert una investigació contra Puigdemont per un delicte de terrorisme en el cas Tsunami Democràtic, que tant Junts com el PSOE sostenen que estaria coberta per l'amnistia.
De fet, la idea del retorn ja havia estat sobre la taula en altres conteses electorals, però ara ha pres més força tenint en compte l'aprovació d'aquesta llei, que hauria de cobrir l'esquena a l'expresident de la Generalitat per tornar sense ser empresonat.
La perspectiva electoral
Segons el baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, el CEO, publicat aquest dijous, Junts obtindria entre 25 i 29 diputats i se situaria en tercera posició a les eleccions al Parlament, i el PSC les guanyaria amb una forquilla d'entre 35 i 42 diputats.
La majoria independentista estaria en risc. ERC, Junts i CUP podrien sumar entre 57 i 71 diputats, mentre que la majoria absoluta al Parlament se situa en els 68 escons.
Això sí, cal tenir en compte que les enquestes van fer-se entre el 9 de febrer i el 7 de març, sis dies abans que Pere Aragonès anunciés l'avançament electoral.
