Puigdemont: "El 155 va ser un cop d'estat modern", perpetrat per "jutges i fiscals"

Nova tanda de compareixences davant de la comissió parlamentària que investiga l'aplicació del 155.

Si la setmana passada els protagonistes van ser sis dels polítics empresonats, aquest dimarts ho són alguns dels líders independentistes que són a l'estranger, i que declararan per videoconferència.

El primer a donar explicacions davant la comissió ha estat l'expresident Carles Puigdemont, a les nou, i darrere d'ell, l'exconseller Lluís Puig, tots dos des de Bèlgica.

Seguidament ha comparegut, aquest cop presencialment, l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. I ha tancat el torn de declaracions la secretària general d'ERC, Marta Rovira, també per videoconferència des de Ginebra.

Un cop d'estat de "jutges i fiscals"

En la seva intervenció inicial, des de la seu del Parlament Europeu a Brussel·les, Puigdemont ha assegurat que l'aplicació del 155 va ser un cop d'estat "modern", perpetrat no per militars sinó per "jutges i fiscals":

"Ja no serien els militars els que assumirien el rol de salvadors de la pàtria, ara serien els jutges i fiscals. És la crònica d'un cop d'estat modern, aquell que no necessita cap militar que tregui tancs al carrer, sinó que amb un grup de càrrecs al poder judicial degudament alineats ja n'hi ha prou per alterar l'ordre constitucional."

"Unes irrefrenables ganes de fer mal"

Segons el líder de JxCat, tot plegat va ser una "operació de venjança que encara dura":

"L'octubre del 17, els poders espanyols van fer un cop d'estat que pretenia liquidar la legítima aspiració del poble de Catalunya de decidir el seu futur de manera democràtica, i de retruc volien dinamitar les bases sobre les quals s'ha construït aquesta aspiració legítima. I a partir d'aquest cop d'estat es va desencadenar una operació de venjança que encara dura i que ha quedat empeltada sota la pell del poder espanyol."

"He de confessar que en aquelles hores i aquells dies jo li vaig veure unes irrefrenables ganes de fer mal, una mena de plaer en l'acció punitiva que és molt impropi d'un estat democràtic, una pulsió insana de reprimir, d'imposar càstigs exemplars, d'escarmentar, d'alliçonar."

Puigdemont ha assegurat que va ser un cop d'estat perquè es va fer "en la forma i el fons, molt més enllà del que la mateixa Constitució preveu":

"Aquest article no atorga poders il·limitats al govern i al Senat, són extraordinaris, sí, però no són il·limitats."

Una aplicació inconstitucional del 155

El líder de JxCat ha assegurat que quan es va debatre la Constitució, es va excloure "explícitament" que amb el 155 es pogués "dissoldre un parlament autonòmic":

"Es va fer servir per aplicar precisament aquelles mesures que van ser descartades durant el debat constituent, que van ser proposades pels partits hereus del règim franquista."

Segons Puigdemont, van fer servir la majoria del PP al Senat per "alterar la Constitució":

"L'octubre del 2017 es va fer una aplicació inconstitucional del 155".

"El cas és que tenien ganes d'aplicar el 155, i el van aplicar. Res del que haguéssim fet, repeteixo, res, no els hauria desdit de desfermar l'onada repressiva que encara dura i que tenien unes ganes boges d'emprendre. Fa falta que insisteixi? Algú té encara dubtes que una convocatòria d'eleccions no hauria frenat el cop d'estat del 155?"

També que el mecanisme de requeriment previ a l'aplicació del 155, el llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, el va tractar com un simple "tràmit administratiu".

El 155 i les eleccions autonòmiques

Segons ha dit, aquest mecanisme està pensat per generar un procés de diàleg per buscar una solució pactada, cosa que Rajoy va evitar en tot moment.

També que no van permetre ni tan sols la representació del govern de la Generalitat en el debat al Senat pel 155, en la figura de l'aleshores delegat Ferran Mascarell.

Tot plegat li ha servit per afirmar que no va convocar eleccions autonòmiques ell mateix perquè llavors va tenir clar que a Madrid ja havien decidit aplicar el 155 tant sí com no:

"Algú té dubtes encara que una convocatòria d'eleccions hauria frenat l'aplicació del 155?"

"Tristament hi ha qui vol fer creure que l'actitud responsable era la que liderava Rajoy. Però és qui va tenir menys seny, i era el que més n'havia de tenir."

El 155 estava decidit abans

Després de la primera exposició de Puigdemont, han intervingut els partits que participen en aquesta comissió: CEC-P, CUP, ERC i JxCat. La resta, Cs, PP i PSC, només excepcionalment hi han pres part.

Marc Parés, de Catalunya en Comú-Podem, li ha preguntat per què no va convocar eleccions ell mateix l'octubre del 2017.

En la segona intervenció, Puigdemont li ha respost que ho va analitzar "seriosament", però ha reiterat que tenia indicis que hi hauria 155 tant sí com no:

"Jo vaig abordar seriosament la possibilitat de fer eleccions, i si m'haguessin donat garanties, les hauria convocat. Per això hi ha persones que no han volgut venir aquí a declarar, per no haver de respondre a aquesta pregunta."

"Una democràcia molt imperfecta"

Parés li ha dit que amb el govern espanyol actual hi ha més garanties de diàleg, i Puigdemont l'hi ha discutit, perquè Sánchez llavors, ha dit, era "a la cuina del 155":

"Pedro Sánchez llavors era a la cuina del 155, ho hauria fet diferent potser si hagués estat president del govern? Hem de ser bastant pessimistes, però li admeto que avui hi ha un govern espanyol que no havia existit mai en democràcia espanyola, de coalició amb una força política que mai havia governat en la democràcia espanyola."

El líder de JxCat li ha dit que, en tot cas, si cal esperar que governi qui està disposat al diàleg, llavors es tracta "d'una democràcia molt imperfecta".

"M'encantaria perdre un referèndum d'independència"

En la resposta als grups, Puigdemont ha fet dit amb ironia que li semblaria perfecte "perdre" un referèndum:

"M'encantaria perdre un referèndum d'independència, perquè voldria dir que han respectat el dret d'autodeterminació."

Ha recordat unes paraules del desaparegut polític socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, que va dir que Espanya "pagaria el cost" d'impedir que Puigdemont fos president després del 21D:

"Nosaltres hem renunciat sempre a l'ús de la violència per aconseguir la independència, però l'estat espanyol renunciarà a la violència per evitar la independència? No ho han respost mai, i per tant, ja ho han respost."

L'espoli "de facto" de Sixena

Després de Puigdemont ha comparegut, també per videoconferència des de Bèlgica, l'exconseller de Cultura Lluís Puig, que ha assegurat que l'aplicació del 155 va suposar l'espoli "de facto" de les obres de Sixena que eren a Lleida.

Segons ha dit, a Sixena s'han deteriorat molt:

"Eren unes obres d'art que estaven preservades per una administració pública, i ara estan en mans d'un sector privat. S'ha reduït el nombre de visitants i l'estat de conservació en 2 anys s'ha deteriorat enormement."

Puig també ha assegurat que l'aplicació del 155 ha empitjorat la situació de la llengua catalana a l'espai públic, i que quan ho explica a Europa s'escandalitzen:

"Una persecució en el tema de la llengua immerescuda, incomprensible i inaudita, en qualsevol dels estaments internacionals en què explico la quantitat de sentències contràries al fet que un ciutadà o una ciutadana es pugui adreçar al seu metge de capçalera, al seu ajuntament, no pugui declarar en català davant de la justícia en el seu idioma oficial, és totalment reconegut com una gran injustícia."

L'exconseller de Cultura també ha afirmat que a Catalunya hi ha un dels índexs més baixos d'inversió en cultura d'Europa, i que el 155 ho va empitjorar.

Perdre la "guerra psicològica"

Poc després de les 12 ha començat l'exposició de l'exdiputada de la CUP Mireia Boya, que ha recordat que durant la Transició ja es criminalitzava i perseguia l'independentisme.

Segons Boya, la tardor del 2017 l'independentisme va obtenir una "quíntuple victòria", però que després hi ha hagut una "guerra psicològica" amb l'aparell de l'Estat:

"L'Estat que feia coses com, tu tornaves a la nit a casa després d'una reunió de la CUP, i veies que hi havia 2 senyors, sovint els mateixos, que t'estaven esperant a la porta de casa. Us podeu imaginar l'efecte que produïa a moltes de nosaltres, dones, en un context de violència masclista."

Boya ha diu que hi va haver "una oportunitat d'insurrecció", ocupant els carrers després de l'1-O, però que el govern de JxSí ho va desactivar.

També ha assegurat que els independentistes han perdut aquesta "guerra", i que, en general, hi ha hagut "poca resistència per fer front al 155".

El mateix PSOE del 155

Pel que fa a les possibilitats que l'actitud de l'administració central, amb el govern de coalició de PSOE i Unides Podem, canviï ara, Boya ho ha dubtat:

"El PSOE també va votar a favor del 155. Per tant, què ha canviat en uns mesos, en un any i escaig, 2 anys? Què ha canviat d'aquell PSOE en què el líder és el mateix, Pedro Sánchez, i va votar a favor del 155 i va dissoldre aquest parlament on jo era diputada?"

L'exdiputada de la CUP també s'ha lamentat que les forces independentistes no hagin aconseguit "una estratègia compartida", i pitjor encara, que la divisió sigui "pública":

"No tenim la força que teníem l'1-O, no podem aspirar a gran cosa més que a tornar a recuperar aquella força que teníem en aquell moment."

En aquest sentit, ha insistit diverses vegades a dir que troba a faltar "autocrítica" per part de totes les forces polítiques, no només de les independentistes.

Els Mossos "peguen més" que la Policia Nacional

Boya no s'ha estat de criticar els Mossos, fent referència a les revelacions judicials sobre les intencions dels seus responsables la tardor del 2017:

"En aquests dies que hi ha el judici contra el major Trapero i altres a l'Audiència Nacional, hem sentit coses molt desagradables: tenien preparat un operatiu per detenir el govern i Carles Puigdemont, i estem veient aquí cada dia no només la violència policial dels Mossos, la vam veure a l'octubre amb la reacció a les sentències, quan fins i tot pegaven més que no pas el cos nacional de policia."

Rovira: "el 155 no ha aconseguit els seus objectius"

En la seva intervenció per videoconferència des de Ginebra, Marta Rovira ha coincidit amb Puigdemont que el 155 va vulnerar la Constitució de manera "unilateral i autoritària".

"L'article 155 permet aprovar mesures concretes i restrictives per obligar el compliment de la Constitució espanyola, però en cap cas el poder constituent que va escriure aquest article 15 en el seu moment, va pretendre que mitjançant aquest article es pogués substituir governs elegits democràticament, dissoldre cambres legislatives, i avui, aquesta repressió política segueix criminalitzant el moviment independentista."

Segons Rovira, l'acord del Senat que el va impulsar va ser "un xec en blanc" al govern Rajoy, una "carta blanca" per usurpar competències de qualsevol comunitat autònoma.

Segons ha dit, malgrat tot, l'aplicació d'aquest article no va aconseguir cap dels objectius que s'havia marcat Mariano Rajoy:

"La resposta té 3 lletres: res".

Més de dos anys després, la secretària general d'ERC ha considerat que va ser un encert presentar-se a les eleccions del 21D, perquè, ha dit, "van donar molta legitimitat a l'independentisme".

"Sortir reflexionats de casa"

També ha parlat d'autocrítica: ha assegurat que cal recuperar el consens, i frenar els discursos que divideixen l'independentisme:

"El primer exercici és sortir bastant reflexionats de casa, i pensar tres vegades abans d'obrir la boca i fer debats públics. Pensar tots plegats si el que volem dir contribueix al consens i a la força necessària per continuar o, en canvi, impossibilita l'entesa, genera més distància i més divisió interna. I cal que cada organització independentista assumeixi la seva responsabilitat."

En aquest sentit, ha criticat la "toxicitat" que hi ha en el món independentista i també ha reclamat que aquest "identifiqui qui és l'adversari", que mai ha de ser, ha dit, entre els altres independentistes.

El repte, ha conclòs, és "guanyar molta més legitimitat", perquè, segons ha dit, "moltes de les nostres reivindicacions només són legítimes per a nosaltres mateixos."

"Una oportunitat d'internacionalització"

En la contrarèplica als grups que li han contestat en la comissió, Rovira ha assegurat que la taula de diàleg polític amb el govern espanyol aconseguirà que el conflicte deixi de ser "un problema intern" d'Espanya.

Segons la secretària general d'ERC, a l'estranger això generarà "complicitat i ganes d'ajudar" perquè l'independentisme és "la part feble i dèbil":

"Els estats, quan veuen que ara sí que el govern espanyol el que està fent és reconèixer l'existència d'un conflicte polític, es posen en marxa. Perquè entenen que la millor manera de resoldre els conflictes polítics és amb el diàleg i amb la negociació."

"I això no significa renúncia. Mai el diàleg i la negociació han de significar renúncia, tot el contrari. Per tant, estem tenint una oportunitat d'internacionalització."

Rovira ha assegurat que no vol fer "una aproximació victimista a la repressió" que pateix l'independentisme, sinó una "aproximació política".

Altres convocats finalment no compareixen

Aquest dimarts també estava citada l'exconsellera Clara Ponsatí que, per qüestions d'agenda, no declararà i se la tornarà a citar per a una sessió posterior. També estaven citats, en segona convocatòria, l'expresident del Senat Pío García-Escudero i l'exportaveu del grup parlamentari popular a la cambra alta Ignacio Cosidó, que previsiblement no hi assistiran tampoc aquesta vegada.

Els presos a la comissió

La setmana passada es va viure una imatge inèdita a la comissió amb la participació del vicepresident Oriol Junqueras i cinc consellers del govern de l'1-O, que tornaven a la cambra catalana per declarar. Van arribar-hi conduïts per la policia.

Feia 823 dies que Junqueras, Turull, Romeva, Forn, Rull i Bassa no coincidien al Parlament, des del 27 d'octubre del 2017, quan es va fer la declaració d'independència. Aquell mateix dia el Senat va aprovar l'aplicació de l'article 155 i el govern espanyol destituïa tots els consellers dels seus càrrecs.

Tots sis, condemnats a penes d'entre 10 i 13 anys de presó, van reivindicar que hi hagi diàleg i van demanar unitat.