Revertir el fracàs PISA: les 18 mesures que els experts proposen a Educació per al curs vinent

El grup d'experts nomenat pel Departament d'Educació, després dels mals resultats de l'últim informe PISA, ha presentat les seves propostes educatives per revertir-los. "És una situació complexa, però el sistema educatiu té capacitat de millorar i revertir els resultats", ha dit el coordinador del grup, Jesús Vinyes, president del Consell Escolar de Catalunya.

El document final està estructurat en sis línies d'actuació i més d'un centenar de propostes. Tot i això, n'hi ha 18 que marquen com a prioritàries i que s'han de plantejar i, en algun cas, executar el curs que ve, 2024-2025.  

Entre els objectius prioritaris, destaquen la necessitat d'ampliar el personal docent i no docent dels centres, impulsar definitivament l'aprenentatge per competències, posar el focus en la formació per als docents, reduir la burocràcia o estabilitzar les plantilles dels centres.

Quines són les 18 mesures prioritàries?

1. Promoure un pacte nacional per a la inclusió i l'equitat.

2. Incrementar el nombre de docents per poder fer més codocències, treballar en grups reduïts i abaixar les ràtios, molt especialment als entorns més complexos.

3. Elaborar i difondre el marc de referència sobre el procés d'aprenentatge de la comunicació oral, de la lectura i l'escriptura, i les matemàtiques.

4. Identificar i definir els aprenentatges bàsics per a cada cicle de les etapes d'educació infantil, primària i secundària obligatòria. Segons han explicat, es tracta de definir amb més concreció en què han de focalitzar els centres la formació.

5. Incrementar el personal de suport no docent en funció de les necessitats de l'alumnat i, molt especialment, als entorns més complexos. Això inclou tècnics especialistes, educadors socials o la figura del psicòleg clínic, que, segons han subratllat, s'hauria de definir amb Salut.

6. Afavorir la implementació del model de tutoria compartida a secundària, amb increment de recursos humans i econòmics. Això vol dir que un mateix grup pugui tenir més d'un tutor, de manera que cadascun assumeixi menys alumnes.

7. Promoure mesures per incentivar la participació de l'alumnat en el seu procés d'aprenentatge i en la vida del centre.

8. Potenciar la formació, a petició dels centres, preferentment en modalitat d'assessorament i en horari de permanència.

9. Incrementar les aules d'acollida, revisar-ne el model i garantir la formació i l'estabilitat dels docents.

10. Facilitar eines per millorar la comunicació entre centres i famílies, des de la corresponsabilitat i la confiança mútua.

11. Treballar en xarxa, des de les zones educatives, en la prevenció de l'abandonament des del primer cicle de l'ESO.

12. Centrar la tasca dels equips directius i docents en el lideratge pedagògic, reduint les tasques burocràtiques i de gestió.

13. Elaborar un estudi del model de formació dels docents que s'incorporen al sistema educatiu.

14. Determinar un percentatge màxim de renovació de plantilla per centre a fi d'estabilitzar els equips docents.

15. Crear un sistema d'incentius per a l'estabilització dels equips dels centres d'alta i màxima complexitat.

16. Estudiar la distribució horària setmanal dels docents de secundària per facilitar, sense augmentar la seva jornada laboral, les coordinacions presencials i altres reunions.

17. Incrementar recursos per avançar cap a una educació a temps complet --això inclou extraescolars i activitats d'estiu-- en col·laboració amb el món local, assegurant-hi l'accés de l'alumnat vulnerable a les activitats, tant en temps no lectiu com en temps lectiu.

18. Dedicar, com a mínim, un 6% del PIB a una educació de qualitat, tal com estipula la LEC. S'ha d'aplicar amb urgència abans del 2029.

Amb la vista posada en el mitjà i llarg termini, el grup destaca objectius com la universalització de l'educació dels 0 als 3 anys, oferir extraescolars gratuïtes universals o fer més atractiva la professió docent.

Perquè tot plegat sigui efectiu, els experts demanen arribar a un pacte de país per blindar les mesures dels canvis de govern i arribar al 6% del PIB en inversió en educació abans del 2029. Actualment, el percentatge és del 4,2%.

Tot i això, la consellera ha dit en diverses ocasions que per assolir aquest 6% del PIB en educació s'hauria d'augmentar el pressupost en 1.000 milions durant sis anys seguits.

Sis línies d'actuació

Més enllà d'aquestes mesures més urgents, hi ha sis línies d'actuació. La primera se centra en la necessitat d'avançar en l'equitat i la inclusió escolar amb propostes com revisar el model de les aules d'acollida i incrementar-ne la dotació, així com accelerar el pacte contra la segregació escolar.

També es planteja reduir la taxa d'abandonament que, actualment, se situa en el 14% dels joves en l'etapa d'escolarització obligatòria, lluny del 9% que la Unió Europea ha fixat per el 2030. En aquest sentit, hi ha propostes com ampliar l'oferta de formació professional de grau bàsic i de grau mitjà o crear dues línies de beques per als estudis postobligatoris.

La segona línia es focalitza en els aprenentatges fonamentals i essencials de cada etapa, donant orientacions als centres. Plantegen implementar un pla de millora de les competències lingüístiques i matemàtiques, així com reforçar les tutories.

El benestar i la formació dels docents també és clau

La tercera línia d'actuació busca assegurar el benestar de tots els membres de la comunitat educativa. Es preveu, per exemple, reforçar l'acollida i l'acompanyament del professorat al centre educatiu o proporcionar als docents formació en gestió emocional, prevenció i gestió de conflictes.

La quarta branca se centra a actualitzar i millorar la formació dels docents, oferint-los formació permanent de qualitat.

La cinquena proposa mesures per avançar cap a l'estabilitat dels equips, incrementar els recursos i redefinir-ne els criteris de repartiment en funció de les necessitats dels alumnes. Aquesta estabilitat ha d'arribar també per la part normativa i és que Vinyes ha lamentat que en els darrers anys hi ha hagut molta normativa nova.

"Els centres necessiten una mica d'assossegament", ha dit.  Precisament això és el que recull la sisena i última línia d'actuació, que reclama també més estabilitat econòmica.

Els detalls de l'informe

En la roda de premsa s'han presentat les línies mestres de l'informe, que després s'ha facilitat de forma completa. Els pots llegir sencer aquí:

Quin és el pròxim pas?

Ara, Educació estudiarà les mesures i decidirà quines es fa seves. En tot cas, la consellera, Anna Simó, s'ha compromès a "aplicar ja les mesures urgents, més viables i de més impacte a partir del curs que ve".

Simó també ha recordat que els pressupostos incorporen una partida de 50 milions per aplicar les propostes que surtin del grup i ha garantit que aquestes accions es concretaran en les pròximes setmanes.

"Respectem molt la feina del grup, i estic segura que el que ens han presentat representa un full de ruta amb tot el que hem de millorar en educació els pròxims anys", ha afirmat la consellera.

Per la seva banda, la portaveu del sindicat USTEC, Iolanda Segura, ha assegurat en una entrevista al "Catalunya Migdia" de Catalunya Ràdio que les propostes presentades són insuficients i no aporten gaires novetats al sistema educatiu.
 

Dos mesos de feina

La comissió de 18 experts està formada per representants dels docents, d'entitats pedagògiques, de famílies i del món local.

Els membres han fet 12 sessions plenàries i altres treballs en grups més petits, i s'ha treballat amb el Consell d'Educació de Catalunya i els grups parlamentaris.

La creació d'aquest grup es va acordar en la cimera educativa del 19 de desembre al Parlament arran de la davallada dels resultats de l'alumnat català a les proves PISA. Els seus membres s'han reunit setmanalment, des de principis d'any, i s'han trobat diverses vegades amb els grups parlamentaris per traslladar-los les propostes i buscar el màxim consens.
 

Què diu l'informe de l'horari lectiu i la sisena hora?

Vinyes ha explicat que les mesures que han plantejat són aquelles en què hi havia consens entre tots els membres del grup, que ha reconegut que partien de postures diferenciades en alguns temes.

En canvi, en aquelles propostes sobre les quals no hi havia evidències, han demanat estudiar-les. Entre aquestes hi ha, la dels horaris lectius.

A l'informe, es demana "elaborar un estudi sobre l'impacte de les hores lectives i no lectives en els resultats d'aprenentatge i en el benestar de l'alumnat".

Tot plegat, per tal de determinar si les diferències entre l'escola concertada i la pública per la sisena hora poden tenir efectes en els resultats i si s'hauria d'establir un horari comú per a tot el Servei Educatiu de Catalunya.