Sanitat no endarrerirà finalment la segona dosi de Pfizer i Moderna

La Comissió de Salut Pública ha rebutjat finalment endarrerir l'administració de la segona dosi de la vacuna de Pfizer i de Moderna, com demanava la Generalitat.

24 hores després que el ministeri va obrir la porta a aquest endarreriment, amb l'objectiu d'accelerar la campanya de vacunació i augmentar el nombre de persones que hagin rebut la primera vacuna, la Comissió de Salut Pública ha estudiat un document en què s'incloïa la proposta d'espaiar 6 i 8 setmanes la inoculació de la segona dosi dels fàrmacs de Pfizer i Moderna. Aquest document, però, no s'ha aprovat.

Així, doncs, les segones dosis s'administraran al cap de 21 dies, en el cas de Pfizer; i 28 dies, per al fàrmac de Moderna. Després del rebuig de la Comissió de Salut Pública, no s'espera que aquesta qüestió es tracti en el Consell Interterritorial d'aquest dimecres.

Argimon: "És una mala notícia"

"Crec sincerament que és una mala notícia", ha dit el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, sobre la decisió de no allargar l'interval de les segones dosis, que ha conegut en plena roda de premsa sobre el procés de vacunació que estava fent amb la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas.

Argimon ha insistit que espaiar la segona dosi és una decisió que han pres diversos "països del nostre entorn", entre els quals n'hi ha que tenen una incidència del virus superior a Catalunya, entre els quals ha citat Itàlia, França o Alemanya, però també països que la tenen inferior, com Dinamarca o Finlàndia, on l'interval és de 6 i 12 setmanes, respectivament.

Argimon defensava allargar l'administració de les segones dosis de les tres setmanes actuals fins a vuit per aconseguir tenir més gent vacunada, encara que fos únicament amb una dosi:

"Quan estem vacunant, no és només la protecció individual, sinó que el que és molt important és la protecció col·lectiva. És molt important tenir molta gent, potser amb un nivell de protecció encara que sigui més baix; que no pas molt poca gent vacunada amb una protecció altíssima"

El secretari de Salut Pública ha citat específicament el cas del Regne Unit, on l'interval entre les dues dosis és de 12 setmanes: "Per Nadal, gener i febrer, estaven que no podien aguantar més a les UCI; ara tenen la meitat de mortalitat que a Espanya", ha afirmat. També ha fet referència al Canadà, on passen 16 setmanes entre la primera i la segona dosi.

Estratègia: haver vacunat al juny als més grans de 48 anys

Abans de saber la decisió de la Comissió de Salut Pública, Argimon havia estimat que, si s'endarrerien les segones dosis a vuit setmanes, a finals de juny haurien rebut almenys una dosi totes les persones de 48 anys o més.

Abans del mes de juliol, seguint aquest calendari, totes les persones de més de 70 anys haurien rebut les dues dosis de la vacuna.

Més de mig milió de catalans ja han rebut les dues dosis

A hores d'ara, els equips de vacunació ja han administrat 2.087.736 dosis de les tres vacunes disponibles contra el coronavirus. Amb les dosis posades aquest dilluns, un 23,9% dels catalans de més de 16 anys ja han rebut almenys una dosi de la vacuna i més de mig milió de persones han completat les dues dosis.

Segons les dades del departament de Salut, aquest dilluns es van inocular 13.843 dosis, de les quals 11.717 eren primeres dosis i 2.126 segones. L'última setmana, segons ha explicat la subdirectora general de Promoció de la Salut, Carmen Cabezas, s'han administrat més de 300.000 vacunes, la majoria de les quals primeres dosis. "Això és un nou rècord", ha celebrat.

Fins ara, han rebut les dues dosis el 92,5% de les persones institucionalitzades (usuaris de residències i persones amb discapacitat que viuen en centres), un 77,1% del personal de les residències i un 77,8% dels professionals sanitaris que treballen en hospitals i en l'atenció primària.

Un 88,9% de les persones de més de 80 anys ja tenen la primera dosi posada i un 34,7%, la pauta completa. De la franja d'edat entre 70 i 79 anys, un 38,5% han rebut la primera dosi, mentre que en el col·lectiu de 66 a 69, hi ha un 28% a qui ja els han posat la primera injecció.

Pel que fa a les persones d'entre 60 i 65 anys, que s'estan vacunant amb el fàrmac d'AstraZeneca, un 51% ja ha rebut la primera dosi.

L'EMA avala el fàrmac de Janssen

Aquest mateix dimarts, l'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha admès una possible relació entre la vacuna de Janssen i alguns casos poc freqüents de trombosis. L'EMA, però, insisteix que els beneficis de la vacunació continuen superant els riscos, de manera que continua recomanant-ne l'ús.

En un posicionament similar al que va fer l'organisme fa dues setmanes respecte al fàrmac d'AstraZeneca, l'EMA indica que tots els casos que es coneixen fins ara corresponen a persones de menys de 60 anys i van succeir en les tres setmanes posteriors a la vacunació. La majoria de les trombosis les van patir dones. Tanmateix, l'EMA assenyala que encara no s'han pogut confirmar els factors de risc específics.

La setmana passada, Janssen va aturar la distribució de la vacuna a Europa, després que es detectessin almenys sis casos de trombosis als Estats Units, entre els aproximadament set milions de persones que havien rebut el fàrmac. A Europa, on la vacunació amb Janssen està molt menys avançada, fins no s'ha notificat cap cas.

La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat en una compareixença al Senat que aquest dimecres es començaran a repartir les primeres dosis del fàrmac de Janssen a les comunitats autònomes. Les primeres 146.000 dosis de la vacuna van arribar dimecres de la setmana passada i, des d'aleshores, són al magatzem central de la companyia. La previsió és que, al llarg del mes d'abril, arribin 300.000 dosis del fàrmac.

"No hi ha res decidit" sobre el confinament comarcal

Sobre la possibilitat de modificar el confinament comarcal, Argimon ha assegurat que "no hi ha res decidit" i que aquest dimecres se'n començarà a parlar. El secretari de Salut Pública ha recordat que la setmana passada van dir que la decisió s'estudiaria quan les dades epidemiològiques i assistencials es mantinguessin estables. "Certament, la corba està estable, si es revisarà o no ho anirem parlant a partir de demà", ha apuntat.

Pel que fa al toc de queda, ha dit que la seva opinió és que "és bo anar recuperant drets i llibertats", tot i que això no vol dir que sigui la decisió que finalment es prengui.