Illa anuncia 4.400 milions en 4 anys per a habitatge públic: "La situació és insostenible"

Salvador Illa ha afrontat aquest dimarts el primer gran examen al seu govern, amb el discurs que obre el debat de política general al Parlament, quan fa dos mesos que va ser investit.

Un discurs que ha centrat en l'habitatge, els serveis públics i el finançament singular, així com en la defensa de la pau o del català, amb la mirada posada en els pressupostos de la Generalitat, que Illa voldria tenir aprovats abans de finals d'any, tal com ha apuntat davant la cambra.

Durant la intervenció, el president de la Generalitat ha explicat que el seu govern vol emprendre tres revolucions: del bon govern, de la normalitat institucional i del respecte.

Sobre la crisi de l'habitatge, Illa ha anunciat un nou programa amb l'objectiu de construir 50.000 habitatges públics fins al 2030 amb una inversió de 1.100 milions d'euros anuals, 4.400 en total.

"No hi haurà cap altra comunitat autònoma que inverteixi més diners en matèria habitatge", ha remarcat el president de la Generalitat, que ha assegurat que l'actual situació és "insostenible", amb una pujada de preus "intolerable" i que "condiciona la vida de les persones", especialment els joves.

En aquest sentit, la Generalitat s'oferirà als promotors privats per llogar o comprar totes les seves promocions d'obra nova destinades a habitatge públic en zones de forta demanda i crearà un fons públic d'emancipació dotat de 500 milions d'euros durant cinc anys per finançar el 20% de les despeses de compra de 12.000 habitatges per a joves de menys de 35 anys.

"Aquesta batalla serà llarga però la guanyarem junts, amb recursos públics i privats", ha afirmat Illa davant dels diputats.

Reivindica el nou finançament

Aquest debat posa el termòmetre en la salut dels acords amb ERC i amb els Comuns, que van permetre als socialistes investir Illa, així com en la profunditat de les fissures entre els partits independentistes, que arriben al debat més dividits que mai.

Entre altres temes, el president de la Generalitat ha reivindicat l'aportació dels migrants, primer de la resta de l'Estat i ara d'arreu del món, enfront del discurs "de la dreta radical", que diu que cal combatre:

"Tothom que ve a treballar a Catalunya és català [...] El nostre segle ha de ser el de la catalanitat única, plural i integradora, i això vol dir condicions dignes de treball per tothom."

Illa, en aquest punt, ha demanat que es faci un esforç de pedagogia en finançament i immigració. "Necessitem debat rigorós, d'arguments", ha dit després de reconèixer implícitament que els comentaris contra el nou finançament per a Catalunya també han arribat des de les files socialistes.

Sobre això, el president de la Generalitat ha insistit a demanar el suport de la resta de partits a l'acord de finançament amb ERC, que "no va contra ningú" i va "a favor de la solidaritat, és respectuós amb tothom i permet que Catalunya contribueixi a generar més riquesa per al conjunt d'Espanya":

"Hi haurà un nou finançament per a Catalunya en els termes acordats amb ERC i en el calendari acordat amb ERC."

Pel que fa al català, ha demanat fer un "esforç" per assolir el més aviat possible un pacte pel català. S'ha referit a la llengua catalana com a part de la "columna vertebral" de Catalunya i ha fet una crida a "sumar tots pel català" i "preservar-lo de polèmiques ermes". "Si ho fem, serà molt millor per al català i per a tots nosaltres", ha dit.

En la primera part del discurs, Illa s'ha referit al conflicte al Pròxim Orient i ha fet una defensa de la pau internacional i del compliment de les resolucions de les Nacions Unides:

"Condemnem amb rotunditat qualsevol acte de violència, i demanem un alto el foc i el respecte al dret internacional i el compliment de les resolucions de l'ONU."

En un moment de la intervenció del president, una persona del públic ha mostrat una pancarta en contra de l'Aviation Week que es farà a Barcelona a finals d'octubre.

Tres dies de debat

Aquesta ha estat la tercera vegada que s'adreçava a la cambra com a president de la Generalitat. La primera va ser el 8 d'agost, just en ser investit, i la segona va ser el 5 de setembre per presentar el seu govern.

Un cop ha acabat el seu discurs, el debat ha quedat suspès fins aquest dimecres. A les 9.30 es reprendrà la sessió amb les respostes dels grups parlamentaris, que intervindran per ordre de gran a petit--Junts, ERC, PP, Vox, Comuns, Cup i Aliança Catalana--, i es reservarà al PSC l'última intervenció.

Cada grup tindrà un temps de 30 minuts, i després el president Illa els podrà respondre. Alhora, hi haurà temps per a les rèpliques: 10 minuts per grup.

Després d'això, previsiblement dimecres al vespre la sessió es tornarà a suspendre fins al dijous a les cinc de la tarda, quan es reprendrà per debatre i votar les propostes que hagin presentat, individualment o pactades, tots els grups.
 

Quines propostes preveuen presentar els grups?

El PSC vol presentar-ne sobre la millora del sistema educatiu i l'abordatge del fracàs escolar, sobre llengua catalana i sobre l'ampliació dels cossos de seguretat i d'emergències.

ERC ha avançat que portarà a votació el finançament singular pactat amb el PSC i instarà el govern a presentar un decret llei urgent per als lloguers de temporada. També té previst registrar una proposta per defensar que la resolució del conflicte ha de passar per un referèndum.

Els Comuns centraran les seves propostes en l'habitatge i qüestions com el conflicte al Pròxim Orient i contra els discursos d'odi.

Junts també presentarà mesures en matèria d'habitatge. "Posarem propostes sobre la taula en la línia del que vagi bé per arreglar el problema i no per quedar bé", assegurava aquest dilluns Jordi Turull a Catalunya Ràdio.

La CUP té previst presentar propostes a favor de la regulació del preu del lloguer, de dissoldre la Brimo o, entre d'altres, de limitar els vols d'avió a aquelles connexions sense alternativa ferroviària amb un temps inferior de sis hores.

Vox instarà el Congrés a modificar la Constitució per aprovar un sistema de finançament "igual" per a totes les autonomies, mentre que el PP afirma que les seves propostes se centraran en els "problemes reals" dels catalans i seran amb relació a la seguretat, l'educació, la sanitat, els impostos i l'habitatge.