Sánchez, sobre el Tractat de Barcelona: "És una reivindicació d'admiració a la ciutat"

França i Espanya han buscat estrènyer llaços amb una reunió bilateral d'alt nivell a Catalunya. Els dos estats han signat un Tractat d'Amistat i Cooperació que s'ha batejat com a Tractat de Barcelona, un document que eleva les relacions entre tots dos països en la mateixa línia que França ja manté amb Alemanya i Itàlia o Espanya té amb Portugal.

Les dues delegacions han signat els acords bilaterals, amb la firma dels respectius ministres implicats. Després, Sánchez i Macron han rubricat el document en si, poc abans de les tres de la tarda. 

Al final de la trobada, el president espanyol, Pedro Sánchez, i el francès, Emmanuel Macron, han comparegut en una roda de premsa per fer-ne la valoració. 
 

Sánchez: "Barcelona s'ha queixat amb raó" de ser menystinguda per l'Estat 

Pedro Sánchez ha qualificat la cimera d'"històrica" i la firma del tractat, de "magnífica notícia per a Europa": 

"Aquest tractat no només reforça els dos països; reforça Europa."

Ha elogiat que la reunió s'hagi fet a Barcelona com a "pont simbòlic entre dos països" i coincidint amb la celebració de l'aniversari de Picasso en els 50 anys de la mort de l'artista. 

El president socialista ha destacat que el tractat porti el nom de la capital catalana: 

"És una reivindicació de respecte i admiració a la ciutat de Barcelona que, durant molts anys, i amb raó, s'ha queixat que l'administració de l'Estat i el govern d'Espanya no s'han compromès amb ella, ni amb els recursos, ni amb la col·laboració ni amb la seva visibilitat internacional. Això és el que estem fent."  

Sobre la manifestació independentista a l'exterior de la cimera, ha destacat que "l'important és que avui la Constitució espanyola es compleix a tots els territoris, també a Catalunya, i recull el dret de manifestar-se pacíficament en defensa d'ideals, fins i tot si van en contra de la Constitució, com ha passat a Barcelona". 

I ha afegit que "la gran majoria" de ciutadans de l'estat "defensen una Espanya unida dins de la diversitat". 

Sánchez ha dit que amb Macron han parlat molt de "connexions energètiques" com l'H2Med per al transport d'hidrogen renovable. 

El dirigent socialista ha remarcat que "ningú es pensava que Europa fixaria un preu pel gas que importem" i ha destacat que les propostes de La Moncloa i l'Elisi per reformar el mercat elèctric tenen "moltes coincidències". 

Tots dos han considerat que la Unió Europea viu un moment decisiu, pels reptes que comporta la guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se'n deriva, així com la transformació verda. 
 

Macron es conjura per la reforma elèctrica

Emmanuel Macron ha afirmat que la signatura del tractat "repara una anomalia", tenint en compte que pot sorprendre que no existís malgrat els múltiples vincles històrics.

El president francès ha celebrat que Espanya i França tenen "una mateixa concepció d'Europa". 

També ha destacat que s'enfortirà la lluita antiterrorista, la cooperació en defensa "perquè l'anterior acord datava de 1983" o les connexions ferroviària, elèctrica i en l'àmbit del gas, amb el corredor BarMar per transportar hidrogen i gas natural entre Barcelona i Marsella. 

Macron ha afirmat que els dos governs treballen junts perquè la UE reformi el mercat elèctric aquest any "i que les empreses paguin el preu que en costa la producció". 

Fent servir la resposta de manual, no ha volgut opinar sobre els "afers interns" d'Espanya. Sí que s'ha hagut de pronunciar sobre les manifestacions d'aquest dijous a París contra la reforma de les pensions i ha dit que confia que siguin pacífiques. 

Què diu el Tractat de Barcelona 

El Tractat d'Amistat i Cooperació entre el Regne d'Espanya i la República Francesa té 24 pàgines, consta de 36 punts i recull que els dos països volen "intensificar el diàleg polític i la cooperació bilateral en tots els àmbits" amb l'objectiu de treballar "per enfortir el projecte europeu". 

El document recull que s'organitzaran "intercanvis i trobades de funcionaris" de les dues administracions estatals i es promouran "mecanismes estructurats de diàleg entre parlaments, societat civil, empreses i interlocutors socials". 

Per exemple, ministres espanyols o francesos podran assistir al Consell de Ministres de l'altre país quan l'ocasió ho requereixi. 

Hi ha acords sense data, com reobrir els passos fronterers, una petició feta per la Generalitat i sobre la qual, segons ha manifestat Pedro Sánchez, s'ha acordat "crear un grup de treball" per definir com s'ha de procedir. 

Són nou passos, quatre dels quals a Catalunya, que França va tancar ara fa dos anys en el context de pandèmia i per amenaça terrorista.

Altres compromsis genèrics són otenciar la connexió energètica i la ferroviària, amb infraestructures com el Corredor Mediterrani. 

Més cooperació en defensa, en la gestió de la immigració o la lluita contra la delinqüència, així com reunions periòdiques dels ministres d'Interior o Justícia o la promoció de l'aprenentatge del francès i l'espanyol també formen part del Tractat de Barcelona. 
 

Participació protocol·lària d'Aragonès en la cimera

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, que no ha intervingut a la reunió, però sí que ha rebut els mandataris, ha explicat després que ha fet saber al dirigent espanyol que el procés independentista "no ha acabat" i al francès, que Catalunya vol ser un estat de ple dret a la UE. 

Aragonès ha rebut els presidents, però se n'ha anat de l'acte abans dels honors militars i que sonessin els himnes francès i espanyol.

Preguntat pel tema, Sánchez ha contestat que li hagués agradat que es quedés, però alhora li ha agraït la presència del president a l'inici de l'acte. 

La XXVII cimera hispano-francesa ha tingut lloc mesos abans que Espanya assumeixi la presidència rotatòria del Consell Europeu.