Pedro Sánchez es reafirma: no vol prorrogar l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha presentat al Congrés dels Diputats el pla de reformes i inversions que enviarà a Brussel·les perquè la Unió Europea doni llum verda als fons europeus.

No vol prorrogar l'estat d'alarma

En el discurs que ha fet davant dels diputats, Sánchez ha confirmat que no vol allargar l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig:

"La intenció del govern com he dit en alguna ocasió és no prorrogar l'estat d'alarma, cada decisió que hem pres està en tot alineada amb el saber dels experts, la comunitat científica i l'evolució de la pandèmia, i així seguirà sent."

Sánchez, que ha qualificat l'estat d'alarma de "situació jurídica excepcional", ha afegit que està convençut que quan s'hagi acabat es podrà seguir gestionant la pandèmia:

"A partir d'aquell moment l'èxit dependrà de la unitat de tots, de l'eficàcia de la nostra coordinació i de la responsabilitat individual."

El president del govern espanyol ha fet un repàs de les mesures adoptades pel seu govern durant l'últim any, i ha afirmat que a Espanya "mai s'havia actuat amb aquesta contundència".

En la intervenció al Congrés, Sánchez ha insistit en que és possible tenir el 70% de la població vacunada a finals d'agost, malgrat els problemes que hi està havent amb algunes de les vacunes contractades per la Unió Europea.

Com serà sense estat d'alarma?

Sánchez va anunciar fa una setmana que no volia demanar al Congrés la pròrroga de l'estat d'alarma, cosa que farà més complicat establir restriccions.

La seva intenció és discutir les mesures en el Consell Interterritorial de Sanitat i anar aprovant-les per decret, però caldrà l'aval del sistema judicial per aplicar-les.

El toc de queda o confinament nocturn no es podrà implantar, i restriccions com limitar horaris comercials o tancar espais públics sempre es podran recórrer al jutjat.

Desnonaments ajornats

Abans de desgranar els detalls del pla pels fons europeus, Sánchez ha anunciat que si que es prorrogaran tres mesos, més enllà de la finalització de l'estat d'alarma, les mesures sobre desnonaments i lloguer preses durant la pandèmia per "no deixar ningú enrere".

Es tracta de la moratòria de desnonaments a vulnerables i la condonació i pròrroga de lloguers quan el propietari de l'habitatge és un gran tenidor o una entitat pública.

140.000 milions

Els 140.000 milions dels fons Next Generation de la Unió Europea, que Sánchez ha qualificat aquest dimarts com "l'oportunitat més important per a Espanya des de l'entrada a la UE, i d'això en fa 37 anys", s'han de gastar, prioritàriament, en projectes "verds" i digitals.

El cotxe elèctric i la infraestructura que comporta serà una de les inversions que rebrà més ajudes europees, més de 13.000 milions. Una altra partida important, de més de 6.000 milions, serà la de la rehabilitació d'habitatges per fer-los més eficaços energèticament.

La modernització de les administracions públiques, la digitalització de les pimes, el full de ruta del 5G o la política industrial Espanya 2030 són altres dels principals projectes que es finançaran amb les ajudes europees. En total, un centenar de grans inversions per a ciència, economia verda o educació, distribuïts en una vintena d'eixos prioritaris.

Reformes que es presentaran a Brussel·les

L'arribada dels fons europeus també portarà una sèrie de reformes, des de les pensions a la fiscal. Una de les més destacades és la simplificació dels tipus de contractes laborals, que passaran a ser només tres: estable, temporal i de formació.

El pla també preveu mecanismes de flexibilitat que siguin una alternativa als acomiadaments, per tal d'evitar reduccions de plantilla quan hi hagi baixades puntuals de feina. Això es vol acompanyar amb mesures concretes en els sectors en reconversió.

La reforma proposa consolidar el mecanisme dels ERTO, perquè inclogui formació per als treballadors afectats. D'aquesta manera, es vol reduir la temporalitat, que té una especial incidència en l'atur juvenil.

Sánchez s'ha compromès davant la Comissió Europea que Espanya entregarà el pla de recuperació abans de la data límit del 30 d'abril.

Els partits demanen un pla B a l'estat d'alarma

Pedro Sánchez va anunciar la setmana passada que no tenia intenció de prorrogar l'estat d'alarma més enllà del 9 de maig. Aquest dimarts, el president del govern espanyol ha reafirmat que hi ha "prou eines jurídiques" per continuar actuant.

Segons Sánchez, l'acceleració del procés de vacunació ha generat "un escenari completament diferent" respecte al de fa uns mesos. De tota manera, ha subratllat que el Consell Interterritorial, on participen el govern espanyol i els executius autonòmics, té capacitat per dictar mesures "d'obligat compliment".

Entre els partits polítics, el PP ha reclamat a l'executiu de Sánchez un "pla B jurídic" davant de la fi de l'estat d'alarma, que passaria per una reforma urgent de la llei de salut.

Alguns dels partits que van donar suport al govern espanyol en l'aprovació dels pressupostos, com Més País, Compromís, Bildu o el PDeCAT demanaran a l'executiu que pacti amb els governs autonòmics una alternativa jurídica a l'estat d'alarma.

En un moment en què estan creixent els contagis de coronavirus, la portaveu de Bildu, Mertxe Aizpurua, ha insistit en la necessitat de tenir un "paraigua jurídic" que permeti actuar als territoris en funció de l'evolució de la pandèmia sense necessitat de prorrogar l'estat d'alarma.