En la majoria de feminicidis, l'entorn ho sabia: crida a denunciar els crims masclistes

En el que portem d'any, 55 dones han estat assassinades a Espanya per les seves parelles o exparelles. Vint-i-dues d'elles, el 40% dels casos, malgrat que amics i familiars tenien coneixement previ de la situació que estaven patint.

A Catalunya, el percentatge encara és pitjor. Dels 14 feminicidis que hi ha hagut aquest 2023 --pels quals 8 criatures han quedat òrfenes--, en 9 casos, més del 50%, l'entorn sabia que hi havia violència en la relació.

Per això, el 25 de novembre, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones, es va posar en marxa la campanya "Si n'ets testimoni, pren partit", per "trencar els silencis" i animar la ciutadania a combatre el masclisme estructural i denunciar qualsevol mostra d'agressió contra les dones de la qual siguin testimonis.

Una campanya que també s'han compromès a posar en marxa el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska i la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, que aquest dijous han fet la primera reunió conjunta d'aquesta legislatura.

D'aquesta reunió, n'han sortit tres compromisos clau per combatre la violència masclista:

• La revisió dels protocols d'actuació inclosos en el sistema espanyol de vigilància de violència de gènere (VioGén) i, sobretot, en els casos en què la víctima tenia una mesures de protecció que, per una raó o una altra, queden inactives.
   
• Insistir en la importància que l'entorn s'impliqui en la protecció de la víctima, perquè no es trobi sola a l'hora d'aixecar la veu i acabi retirant la denúncia per por.
   
• I la inclusió del Ministeri d'Igualtat en la taula d'avaluació d'assassinats, una reunió mensual que fan totes les policies de l'estat on, fins ara, no participaven. Ara, però, podran conèixer cada cas i com abordar-los, "de primera mà".

De les 55 víctimes mortals, 13 rebien seguiment

Fernando Grande-Marlaska ha explicat que, de les 55 dones assassinades aquest any per les seves parelles o exparelles, 42 no havien presentat denúncia, però 13 sí. I d'aquestes, només cinc tenien actives mesures de protecció. A les altres vuit els les havien retirat --el que s'anomena casos inactius--. Per això, el ministre s'ha compromès a revisar tots els casos en què les mesures, pel que sigui, deixen d'estar actives.

Segons Marlaska, les mesures de protecció es desactiven quan s'ha arxivat el cas, s'ha absolt el denunciat o ja ha complert la condemna, però cap cas passa automàticament d'actiu a inactiu, ha assegurat, sinó que continua "viu" en el radar del sistema i la protecció de la policia, i hauria de continuar "en avaluació".

El ministre ha demanat a les víctimes que confiïn en la policia i el sistema judicial i denunciïn:

"Entenc que no sempre és fàcil fer aquest primer pas, però els demano que denunciïn, que confiïn en les forces de seguretat. En moltes ocasions és l'única manera de salvar la vida."

I tant Marlaska com la ministra d'Igualtat, Ana Redondo, han fet una crida a la ciutadania a no mirar cap a una altra banda i ajudar les víctimes d'aquesta xacra que porten "una doble càrrega": viure un patiment diari i haver de trobar forces per denunciar, ha explicat Redondo.

"A més de viure una situació terrible, de terror diari, a sobre han de denúnciar. Molts cops no poden denunciar, som conscients que aquesta és la realitat terrible que viuen moltes dones en aquest país, però els entorns ho coneixen, els entorns poden ajuda i són essencials en la seva defensa."

Actualment, més de 50.300 dones estan al radar del sistema espanyol de vigilància de violència de gènere VioGén, gairebé el doble que fa cinc anys, quan se n'atenia 29.000.

A Catalunya, on han augmentat tant les denúncies com les detencions i l'atenció a les víctimes, el seguiment de casos de violència de gènere el fan els Mossos d'Esquadra, en concret el Sistema Integral d'Atenció a les Víctimes dels Mossos. Actualment, fan seguiment a 12.896 casos dels quals 9.863 són a dones que tenen una mesura judicial de protecció o de Fiscalia vigent. Ara com ara, hi ha 109 dones en risc de ser assassinades que reben protecció policial.

Aquesta protecció policial es dona en casos de risc mitjà, alt o molt alt, independentment de si ho dicta un jutge o no. Dels 14 feminicidis que hi ha hagut a Catalunya en el que portem d'any, 13 dones han estat assassinades per les seves parelles o exparelles i una pel seu fill. En 9 casos l'entorn ho sabia, però cap tenia mesures judicials o policials de protecció.

El VioGén només es fa càrrec de les víctimes de Catalunya que van a viure a un altre territori de l'estat.

Violència institucional: quan la víctima queda indefensa

Hi ha un element afegit, en la violència masclista, que dificulta la protecció de les víctimes. I és que, sovint, la víctima es retracta o retira la denúncia per por a l'agressor o perquè rep pressions.

Ha passat, per exemple, en alguns dels últims casos que han acabat amb assassinat, com el d'una dona de 25 anys i la seva filla de 5 anys a Carabanchel. Durant el judici, la víctima va dir que no recordava els maltractaments i el seu botxí va quedar absolt.

Casos com aquest, amb lesions documentades i on era evident que la víctima es feia enrere per por, són un clar exemple del que s'anomena "violència institucional". Casos en què l'Estat no protegeix prou bé la víctima, sigui perquè jutges o fiscals no han investigat suficient o perquè no s'ha atès la dona de forma adequada.

L'advocada Consuelo Abril, que va participar en l'elaboració de la llei de violència de gènere, hi veu negligència:

"La institució no ha protegit adequadament la víctima, perquè existien lesions. Seria un cas de violència institucional per falta de protecció a la víctima, tant per part del jutge com del fiscal. I l'Estat n'és responsable."

Una violència institucional que també s'exerceix des de l'àmbit policial, quan es culpabilitza la víctima, no se l'atén ni protegeix com caldria o no s'investiga prou. Consuelo Abril insisteix que "no pot caure sobre la víctima tot el pes de la resolució del cas", com s'explica en aquest vídeo:

On es pot demanar ajuda

Per demanar ajuda en cas de violència masclista hi ha un telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120. Funciona les 24 hores del dia tots els dies de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió també es pot trucar al 112 o demanar ajuda al WhatsApp 601 00 11 22, que ofereix informació i assessorament a les dones que són víctimes de violència masclista.

Si es vol denunciar, es pot anar a la policia o directament als jutjats especialitzats en violència de gènere, on les dones tenen el dret de ser assistides per un advocat d'ofici independentment de la seva situació econòmica.

També es pot recórrer als diversos serveis públics d'informació i atenció, com les oficines d'informació de l'Institut Català de les Dones (ICD) o els Serveis d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD) i els Serveis d'Intervenció Especialitzada (SIE).