Els acusats de la mesa de l'1-O defensen la legitimitat del Parlament a poder-ho debatre tot

Ramona Barrufet, Lluís Corominas, Lluís Guinó i Anna Simó han tornat a seure aquest dimarts al banc dels acusats del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), pel mateix motiu que ja van fer-ho fa més de dos anys i mig, el juliol del 2020.

Els membres independentistes de la mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell han defensat la legalitat de la seva actuació i han insistit que aquest òrgan no decideix quins punts van a l'ordre del dia del ple de la cambra legislativa.

Corominas: "Sempre s'actuava amb criteris jurídics"

El primer a intervenir ha estat Lluís Corominas, que s'ha acollit al dret a respondre només les preguntes de la seva defensa. 

L'aleshores diputat de Junts pel Sí ha explicat que "el procediment de la mesa és l'anàlisi del compliment dels requisits formals" dels textos que es proposen per ser admesos a tràmit, i que l'admissió a tràmit "sempre es feia a partir de criteris jurídics", a partir del compliment del reglament.

"Si havíem de ponderar l'aplicació dels drets fonamentals amb [el compliment] unes interlocutòries ex ante del Tribunal Constitucional que no eren concretes, evidentment el Parlament de Catalunya el que decidia és emparar els drets dels diputats."

En respostes a la seva advocada, també ha dit que els serveis jurídics van dir que a la cambra legislativa no es podia prohibir parlar d'independència ni de dret a decidir.

També ha lamentat que el Tribunal Constitucional mai es pronunciés sobre la inviolabilitat parlamentària, malgrat les consultes en aquest sentit que van traslladar-li.

Corominas també ha recordat que el juliol del 2017 va deixar de formar part de la mesa per passar a ser president del grup parlamentari de Junts pel Sí. I ha remarcat que el Tribunal Constitucional no va fer arribar cap notificació als diputats del Parlament.

Simó: "La mesa no decideix què va a l'ordre del dia"

Anna Simó, que també ha respost només a la seva advocada, ha remarcat que "la mesa no decideix quins punts van a l'ordre del dia del ple".

Ha defensat, a més, que "el reglament del Parlament és molt clar" i que "tota la jurisprudència del Tribunal Constitucional diu que no podem entrar en el contingut" del que proposen els grups, que és "responsabilitat dels grups parlamentaris en l'exercici dels seus drets fonamentals".

"El meu capteniment va ser no vetar la iniciativa dels grups parlamentaris i defensar el seu dret a la llibertat d'expressió i a la iniciativa política, i defensar la separació de poders i l'autonomia del Parlament, sempre amb el reglament i la jurisprudència del Constitucional."

També han respost només a les preguntes de la defensa Lluís Guinó, que va substituir Corominas, i Ramona Barrufet. Tots dos han recordat, com abans ho havia fet Simó, que el 6 i 7 de setembre el Parlament va fer cas al Tribunal Constitucional i no es va seguir el procediment de lectura única, com s'havia previst, que va canviar-se pel procediment d'urgència.

I que la modificació de l'ordre del dia es va fer aplicant l'article 81.3 del reglament, un procediment sobre el qual la mesa no podia intervenir, perquè el plenari ja estava constituït.

També ha reiterat la defensa de la idea que la mesa no ha d'entrar en les qüestions de fons de les propostes dels grups parlamentaris i que "els controls s'han de fer ex post [amb posterioritat a l'aprovació], com s'han fet sempre habitualment" [per part del Tribunal Constitucional].

Suport de Forcadell: "És maltractament"

Quan han arribat al TSJC, els quatre acusats han rebut el suport d'un grup de representants dels seus partits respectius, Junts i Esquerra, i també de la CUP i de l'ANC, que els han acompanyat fins a les portes del tribunal.

Entre les persones presents hi havia Carme Forcadell, que ha valorat que la repetició del judici "és un cas que arriba a ser de maltractament".

Defensa de la inviolabilitat parlamentària​

En les qüestions prèvies, els advocats dels acusats han defensat que la inviolabilitat parlamentària fa que els integrants de la mesa del Parlament no puguin ser perseguits penalment per exercir les seves funcions, de la mateixa manera que no ho són --i no ho han estat-- els diputats que van votar a favor de les propostes admeses a tràmit per la mesa.

Aquesta mateixa inviolabilitat, fins i tot, fa que el TSJC no tingui competència per jutjar els integrants de la mesa del Parlament, segons ha argumentat l'advocat de Simó, que ha afegit que la seva representada, com que no és aforada, hauria de ser jutjada per un tribunal ordinari.

Després d'una pausa, la sessió s'ha reprès amb l'anunci per part del tribunal que desestimava les qüestions prèvies.

Passades les 2 del migdia, el president del tribunal ha donat per acabada la sessió i ha anunciat la represa del judici dimecres a les 10 del matí.

Diferents jutges, el mateix judici

Corominas, Simó, Barrufet i Guinó ja van ser jutjats i condemnats a 20 mesos d'inhabilitació i a 30.000 euros de multa, el juliol del 2020, en ser considerats culpables del delicte de desobediència "contumaç, obstinada, recalcitrant, persistent i obertament oposada" al Tribunal Constitucional per admetre a tràmit textos com les anomenades lleis de desconnexió.

Ara, però, aquell judici es repeteix per ordre del Tribunal Suprem, que va donar la raó a Simó quan va presentar recurs amb l'argument que s'havia vulnerat el seu dret a ser jutjada per un tribunal imparcial, perquè dos dels magistrats del tribunal havien participat en fases anteriors del mateix procediment judicial, Jesús María Barrientos, president del TSJC, i el magistrat Carlos Ramos.

La Fiscalia de l'Estat i l'Advocacia de l'Estat mantenen les peticions de pena originals i tornen a demanar 20 mesos d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per a cadascun dels acusats.

Vox, que exerceix l'acusació popular, per la seva banda, reclama penes més altes, de 2 anys d'inhabilitació i 108.000 euros de multa.