Bayona i "Robot dreams", sense Oscar en una gala on triomfa "Oppenheimer": tots els premiats

Ni "Robot dreams", de Pablo Berger, ni "La societat de la neu" de J. A. Bayona han aconseguit guanyar cap estatueta en la 96a edició dels Oscars. El cinema català ha començat la nit optant a tres estatuetes, tota una fita en la seva història.

Per una banda, "La societat de la neu", de Juan Antonio Bayona, optava a dues estatuetes: millor pel·lícula internacional i millor maquillatge i perruqueria. En el primer cas, "La zona de interés" s'ha emportat l'estatueta, mentre que en la segona categoria ho ha fet "Pobres criaturas".

D'aquesta manera, Montse Ribé i David Martí no han pogut repetir la fita que van aconseguir l'any 2006 quan ja van guanyar l'Oscar per la caracterització a "El laberinto del fauno", de Guillermo del Toro. 

Per la seva banda, "Robot dreams" no ha pogut guanyar l'estatueta a la millor pel·lícula d'animació. Finalment, "El chico y la garza", del talent creatiu del japonès Hayao Miyazaki, s'ha imposat al film de Pablo Berger, que arribava a la gran nit del cinema de Hollywood després d'haver guanyat un Annie, els que es consideren els Oscars de l'animació. 

"Oppenheimer" s'imposa in extremis a "Pobres criaturas"

Tot i que "Pobres criaturas" ha començat molt forta la nit encapçalant el rànquing dels premiats, finalment, "Oppenheimer" ha dominat la gala amb 7 de les 13 estatuetes a què optava i guanyant les principals categories de la nit: millor pel·lícula i direcció, així com millors actors protagonista i de repartiment, muntatge, fotografia i banda sonora.

D'aquesta manera, el director Christopher Nolan, ha aconseguit el que és el seu primer Oscar a millor direcció. Un guardó que se li ha resistit després d'anys i pel qual ha arribat a estar fins a 8 vegades nominat per grans produccions com "Dunkerque", "Origen" o "Memento".

Cillian Murphy ha guanyat l'Oscar al millor actor protagonista per "Oppenheimer". En un discurs on ha reivindicat el seu origen irlandés, Murphy ha dit que aquesta pel·lícula "ha estat el viatge més salvatge i el projecte amb més creativitat en que mai he participat".

I, en al·lusions al seu personatge, el creador de la bomba atòmica Robert Oppenheimer, ha afegit:

 "Per a bé o per a mal, vivim en el món d'Oppenheimer i m'agradaria dedicar aquest premi a tots els que lluiten per la pau".

L'Oscar a la millor actriu protagonista ha estat per a Emma Stone, per "Pobres criaturas". L'actriu ha començat el seu discurs aclaparada, explicant que s'havia trencat el vestit --segurament, segons ha dit ella, després de l'actuació a la gala de Ryan Gosling.

Ha compartit aquest premi amb les altres nominades i ha donat les gràcies a tot l'equip de la pel·lícula que "han abocat el seu amor, cura i llum en aquesta pel·lícula".

Stone ja va guanyar l'Oscar en aquesta categoria l'any 2017 amb "La la land". Amb aquest guardó, es converteix en la vuitena actriu que guanya dos Oscars abans dels 35 anys. Ho fa seguint els passos de Meryl Streep, Jodie Foster o Elizabeth Taylor, Bette Davis, Luise Rainer, Olivia de Havilland i Hilary Swank. 

Pel que fa a la categoria de millor actriu de repartiment, Da'vine Joy Randolph l'ha aconseguit pel seu paper a "Los que se quedan". Una comèdia-dramàtica de temàtica nadalenca dirigida per Alexander Payne.

L'actriu, visiblement emocionada, ha fet un discurs molt reivindicatiu on ha recordat que era l'única noia negra de la seva classe i en què ha donat les gràcies a la seva mare per "inspirar-la a actuar".

Robert Downey Jr. ha rebut l'Oscar al millor actor de repartiment per "Oppenheimer". La seva estatueta ha estat la primera per al film de Nolan, que no s'ha aconseguit fins a una hora i mitja més tard de l'inici de la gala. 

El carismàtic actor ha fet un discurs on, irònicament, ha donat les gràcies la seva "terrible infància" i a l'Acadèmia "en aquest ordre". També ha donat les gràcies a la seva dona, la seva estilista, el seu publicista i el seu advocat per treure'l de la presó. 

Qui no li ha posat gens fàcil el lideratge a "Oppenheimer" és "Pobres criaturas", de Yorgos Lanthimos. Tot i encapçalar la cerimònia durant bona part de la nit, finalment, aquesta producció desbordant i fantàstica ha aconseguit 4 de les 11 nominacions: millor actriu protagonista --per Emma Stone--, millor maquillatge i perruqueria, millor disseny de producció i millor disseny de vestuari. 

La que es pot considerar una de les grans derrotades de la nit és "Los asesinos de la luna", de Martin Scorsese. Tot i partir amb 10 nominacions, finalment no ha aconseguit cap premi. Una de les que tothom veia més clara era la de la seva actriu protagonista Lily Gladstone, que s'hagués convertit en la primera actriu nativa americana a guanyar un Oscar.

Tampoc ha guanyat res "Maestro", de Bradley Cooper, que partia amb 7 nominacions. Cooper segueix sense tenir sort en aquests premis on ha estat nominat al llarg dels anys fins a 12 vegades. 

Una gala amb protagonisme rosa de "Barbie"

Com era d'esperar, Billie Eilish i Finneas O'Connell han guanyat la que ha estat l'única estatueta de "Barbie" --que partia amb 8 nominacions-- per la seva cançó "What was I made for?".

Precisament, la cantant i el seu germà l'han interpretat a l'inici de la gala, abans de saber que s'imposaria en la categoria de millor cançó original. 

I qui ha protagonitzat el gran moment de la nit ha estat, sens dubte, Ryan Gosling amb el número musical de "I'm just Ken", un dels dos temes de la pel·lícula "Barbie" nominats a millor cançó original.

Vestit de rosa, Gosling ha fet un número espectacular baixant, fins i tot, al pati de butaques on hi havia la seva companya de repartiment, Margot Robbie, i la directora del film, Greta Grewig, cap de les dues, sorprenentment, sense nominació. 

Un clam a la fi de la guerra a Ucraïna i Gaza 

La cerimònia també ha tingut lloc per les reivindicacions. "20 días en Mariúpol" s'ha emportat l'Oscar a la millor pel·lícula documental. Un film que mostra les atrocitats de la guerra a Ucraïna des de l'inici de la invasió de Rússia. S'ha imposat a la xilena "La memòria infinita", un documental centrat en l'Alzheimer de la directora Maite Alberdi.

En el seu discurs, el director de "20 días en Mariúpol", el fotoperiodista Mstyslav Chernov, ha dit que aquest és "el primer Oscar que guanya Ucraïna":

"Soc el primer director que segurament diu que desitjaria no haver guanyat mai aquest Oscar. M'agradaria poder canviar aquest premi pel fet que Rússia no hagués atacat mai Ucraïna." 

Una estona abans, el director de "La zona de interés" Jonathan Glazer, ha aprofitat la recollida del premi a millor pel·lícula internacional per demanar la fi de la guerra a Gaza. Ho ha comparat amb la "deshumanització" de conflictes armats com el de l'Holocaust que retrata la seva pel·lícula:

"Ja siguin les víctimes del 7 d'octubre a Israel o de l'atac que s'està produint a Gaza, totes són víctimes de la deshumanització."

La gala, que ha tingut lloc al Dolby Theatre de Los Angeles, ha començat poc després de les 12 de la nit --hora catalana-- i després de l'habitual desfilada d'estrelles i glamur per la catifa vermella. És la quarta vegada que Jimmy Kimmel ha presentat la cerimònia, que ha durat unes 3 hores i mitja. 

Tots els premiats als Oscars 2024

Millor pel·lícula

• "American fiction"
• "Anatomia d'una caiguda" 
• "Barbie"
• "Los que se quedan" 
• "Los asesinos de la luna" 
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Vidas pasadas" 
• "Pobres criaturas"
• "La zona de interés"

Millor direcció

• Justine Triet, per "Anatomia d'una caiguda"
• Martin Scorsese, per "Los asesinos de la luna" 
• Christopher Nolan, per "Oppenheimer" 
• Yorgos Lanthimos, per "Pobres criaturas" 
• Jonathan Glazer, per "La zona de interés"

Millor actriu protagonista

• Annete Bening, per "Nyad"
• Lily Gladstone, per "Los asesinos de la luna" 
• Sandra Hüller, per "Anatomia d'una caiguda" 
• Carey Mulligan, per "Maestro"
• Emma Stone, per "Pobres criaturas"

Millor actor protagonista

• Bradley Cooper, per "Maestro"
• Colman Domingo, per "Rustin"
• Paul Giamatti, per "Los que se quedan"
• Cillian Murphy, per "Oppenheimer"
• Jeffrey Wright, per "American Fiction"

Millor actriu de repartiment

• Emily Blunt, "Oppenheimer"
• Danielle Brooks, "El color púrpura"
• America Ferrera, "Barbie"
• Jodie Foster, "Nyad"
• Da'vine Joy Randolph, "Los que se quedan"

Millor actor de repartiment

• Sterling K. Brown, per "American fiction"
• Robert de Niro, per "Los asesinos de la luna" 
• Robert Downey Jr., per "Oppenheimer"
• Ryan Gosling, per "Barbie"
• Mark Ruffalo, per "Pobres criaturas" 

Millor guió original

• "Anatomia d'una caiguda"
• "Los que se quedan" 
• "Maestro" 
• "Secretos de un escándalo" 
• "Vidas pasadas"

Millor guió adaptat

• "American fiction"
• "Barbie"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas" 
• "La zona de interés" 

Millor pel·lícula internacional

• "Io capitano" (Itàlia)
• "Perfect days" (Japó)
• "La societat de la neu" (Espanya)
• "Sala de profesores" (Alemanya)
• "La zona de interés" (Regne Unit)

Millor disseny de vestuari

• "Barbie"
• "Los asesinos de la luna"
• "Napoleón"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"

Millor disseny de producció

• Sarah Greenwood i Katie Spencer, per "Barbie"
• Jack Fisk i Adam Willis, "Los asesinos de la luna"
• Arthur Max i Elli Griff, per "Napoleón"
• Ruth De Jong i Claire Kaufman, per "Oppenheimer"
• James Price, Shona Heath i Zsuzsa Mihalek, per "Pobres criaturas"

Maquillatge i perruqueria 

• "Golda"
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"
• "La societat de la neu"

Millor muntatge

• Laurent Sénechal, per "Anatomia d'una caiguda"
• Kevin Tent, per "Los que se quedan"
• Thelma Schoonmaker, per "Los asesinos de la luna" 
• Jennifer Lame, per "Oppenheimer"
• Yorgos Mavropsaridis, per "Pobres criaturas"

Millor fotografia

• "El conde"
• "Los asesinos de la luna" 
• "Maestro"
• "Oppenheimer"
• "Pobres criaturas"

Millors efectes visuals 

• "The Creator" 
• "Godzilla minus one"
• "Guardianes de la galaxia Vol. 3" 
• "Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1" 
• "Napoleón"

Millor so

• "The Creator" 
• "Maestro" 
• "Misión imposible: Sentencia mortal - Parte 1" 
• "Oppenheimer" 
• "La zona de interés"

Millor banda sonora original

• Laura Karpman, per "American fiction"
• John Williams, per "Indiana Jones i el dial del destí"
• Robbie Robertson, per "Los asesinos de la luna" 
• Ludwig Göransson, "Oppenheimer" 
• Jerskin Fendrix, per "Pobres criaturas"

Millor cançó original

• "The fire inside", de "Flamin' hot"
• "I'm just Ken", de "Barbie"
• "It never went away", de "American Symphony" 
• "Wahzhazhe (a song for my people)", de "Los asesinos de la luna"  
• "What was I made for?", de "Barbie"

Millor pel·lícula documental

• "Bobi Wine: The People's President" 
• "La memoria infinita"
• "Four daughters"
• "To kill a tiger" 
• "20 días en Mariúpol"

Millor pel·lícula d'animació

• "El chico y la garza", de Hayao Miyazaki iToshio Suzuki
• "Elemental", de Peter Sohn i Denise Ream 
• "Nimona", de Nick Bruno, Troy Quane, Karen Ryan i Julie Zackary
• "Robot dreams", de Pablo Berger, Ibon Cormenzana, Ignasi Estapé i Sandra Tapia Díaz
• "Spider-Man: Creuant el Multivers", de Kemp Powers, Justin K. Thompson, Phil Lord, Christopher Miller i Amy Pascal

Millor curtmetratge de ficció

• "The After"
• "Invencible"
• "Knight of fortune"
• "Red, white and blue"
• "La maravillosa historia de Henry Sugar"

Millor curtmetratge documental

• "The ABCs of book banning"
• "The barber of Little Rock"
• "Island in between" 
• "The last repair shop"
• "Nai Nai & Wài Pó"

Millor curtmetratge d'animació

• "Letter to a pig"
• "Ninety-five senses"
• "Our uniform" 
• "Pachyderme"
• "War is over! Inspired by the music of John & Yoko"