En marxa un model pioner d'assistència en remot per als pacients crítics i semicrítics de l'hospital de Berga
ACN Berga - L'Hospital de Berga no disposa d'Unitats de Cures Intensives, però des de fa un any que ha implantat amb èxit una prova pionera de teleassistència territorial per atendre pacients crítics i semicrítics. El model permet que els metges d'urgències de Berga es coordinin amb els especialistes en Medicina Intensiva de l'Hospital Joan de Déu de Manresa i que aquests últimes supervisin i facin seguiment des de la distància amb connexió remota i en temps real. L'objectiu del projecte és "millorar l'atenció assistencial" perquè "permet prendre millors decisions a temps real", ha afirmat el director assistencial de l'Hospital de Berga, Òscar Bernadich. Amb la seva aplicació, a més, s'eviten trasllats innecessaris. En 6 mesos s'han atès 35 pacients.
El projecte s'emmarca dins el pla Criti.cat promogut pel Departament de Salut, amb la idea de connectar totes les UCI de Catalunya. El model, que va posar-se en marxa a Berga fa un any, ja està consolidat i aquest dijous se n'han presentat els detalls. Com que es tracta d'una tecnologia nova, s'ha acompanyat d'un estudi mèdic per valorar i analitzar els resultats. En paral·lel, a l'Hospital Comarcal del Pallars s'ha dut a terme una prova semblant amb l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
Gràcies al nou sistema, la connexió telemàtica des del box de reanimació d'urgències de l'Hospital de Berga a la sala de metges de la UCI de Manresa permet la monitorització remota del pacient. El sistema tecnològic, que està dotat amb una càmera d'alta resolució, permet visualitzar i monitoritzar el pacient en directe i compartir proves complementàries que ajudin en el diagnòstic. D'aquesta manera es facilita la presa de decisions als professionals de l'Hospital de Berga, alhora que agilitza la predicció de complicacions, ja que es pot fer una avaluació més precisa de la seva gravetat. A més, s'optimitza el tractament urgent per estabilitzar el pacient en cas que sigui necessari un trasllat.
El gerent de la Regió Sanitària Catalunya central, Toni Sánchez, ho ha qualificat de "projecte transformador" perquè permet "treballar en xarxa i amb visió territorial". La monitorització, a més a més, permet apropar l'assistència en temps real i en un entorn de proximitat del pacient perquè no s'ha de traslladar a una altra població, el que "afavoreix l'equitat territorial".
En la fase de pilot ja es va valorar molt positivament el treball conjunt dels equips de Berga i Manresa. El projecte s'ha consolidat com una resposta que permet "una derivació més eficient i àgil quan la patologia del pacient així ho requereix". Sílvia Cano, cap del servei de Medicina Intensiva d'Althaia, subratlla que l'estudi ha constatat la "satisfacció de pacients i professionals" perquè es guanya en eficiència i en coordinació. "Gràcies a la tecnologia, donem una resposta més immediata, estabilitzem el pacient, valorem si pot continuar el tractament des del centre de proximitat i evitem trasllats". Sobre aquesta última qüestió Cano assegura que l'objectiu final és "millorar l'assistència" al pacient i, de forma secundària, s'ha vist que també es redueixen trasllats.
Per als pacients crítics que arriben a les urgències del centre berguedà suposa ser tractats "com si arribessin a la porta de l'Hospital Sant Joan de Déu de Manresa". Òscar Bernadich, director assistencial de l'Hospital de Berga, explica que "aquest model ajuda a donar una major seguretat assistencial al pacient crític. Des de Berga i gràcies a aquest treball col·laboratiu, es comparteix coneixement i el que és més important, comporta un benefici per als usuaris ja que des del seu hospital més proper, en proximitat, tenen una seguretat assistencial en patologies d'alta complexitat".
També s'ha dissenyat una aplicació que permet realitzar la mateixa monitorització a través del telèfon mòbil de la guàrdia de medicina intensiva, de manera que el professional d'Althaia pot visualitzar el pacient estant en qualsevol lloc de l'hospital. "Abans trucàvem a l'UCI de Manresa; ara el metge li pot veure la cara, les constants i l'ecografia en temps real, té molta més informació i més qualitat i això ajuda a prendre millors decisions i tractaments, és una eina molt vàlida", ha afirmat Bernadich.
