En perill el patrimoni de la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders, únic a Catalunya

"Abans era una benedicció viure aquí. Tot ha canviat molt". Ho diu la Mercedes Garcia, una de les veïnes que porta més anys vivint en un dels pisos de la colònia ferroviària de Sant Vicenç de Calders. 

Ella encara viu en un dels pisos que es van construir per als treballadors de l'estació de trens de Sant Vicenç de Calders. La majoria de famílies de ferroviaris se n'han anat a viure a altres punts del Vendrell o del Baix Penedès i la zona s'ha anat degradant.

Els pisos són propietat d'ADIF, però la filla de la Mercedes, la Merche Palomo, diu que totes les reparacions les paguen els llogaters i que ADIF inverteix poc en els blocs.

La Merche i el seu marit Ángel visiten cada dia la Mercedes i veuen com, dia a dia, la colònia ferroviària es va degradant:

"Això era una meravella de barri; era l'enveja del Vendrell, feien festes, revetlles, venia tothom... Ara està abandonat, hi ha problemes d'ocupes i descontrol. El problema és que Adif i l'Ajuntament es passen la pilota contínuament."

Quan demanen explicacions a ADIF, que és la propietària dels edificis i els terrenys, els diuen que no poden fer res:

"Estem pendents que l'Ajuntament del Vendrell, en el marc de les seves competències, proposi un planejament urbanístic que ordeni la situació dels edificis i del seu entorn, acomodant l'interès general de les institucions implicades."

I el gran problema és que l'actual Pla General del Vendrell preveu enderrocar tots aquests edificis.

Un conjunt arquitectònic únic

La colònia ferroviària de Sant Vicenç no només és important pel record dels seus veïns, sinó perquè és un exemple únic de colònia ferroviària a tot Catalunya, tant pel tipus de construcció com pel volum d'habitatges. Així ho destaca el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC).

La colònia es va construir el 1901 i en formen part sis blocs dobles, amb 12 habitatges cadascun. En total, 72 pisos.

Al llarg de les dècades es van ampliar amb nous edificis per al cap d'estació o un local social. Fins i tot va tenir escola pròpia i una església després de la Guerra Civil.

Ara, en un dels baixos d'un bloc hi ha un petit museu amb la història ferroviària d'aquest enclavament. El gestiona l'Associació per la Preservació de la Colònia Ferroviària St. Vicenç de Calders que es va crear per salvar els edificis.

Entre les seves activitats, fan visites un cop al mes per explicar a tothom la importància de conservar l'espai. Una de les seves voluntàries és la Sesca Carvajal, professora d'història jubilada que reivindica el llegat arquitectònic:

"Aquests pavellons són una joia de l'arquitectura higienista que neix a París a començaments del segle XX."

Aquest tipus d'arquitectura se centra en la salut i l'esperança de vida dels obrers, i la relaciona amb les condicions dels habitatges. "Aquí el sol hi toca a les quatre cares dels edificis, que estan orientats a dos vents per tenir corrent d'aire", destaca Carvajal:

"Parlem d'una època en què no hi ha electricitat, no hi ha aire condicionat... Aquests grans finestrals i els sostres alts permeten oxigenar. Hem de tenir en compte que en aquell moment la calefacció es feia per combustió i es cremava carbó. I el que és molt important: envoltats d'arbres."

I no només això: "Aquests edificis també van ser pioners a tenir aigua corrent a la zona", remarca.

A més, també en defensen la importància històrica per explicar el desenvolupament de les connexions ferroviàries a Catalunya.

"És un important testimoni històric del que es coneix com la Creu Catalana Ferroviària. Aquí es poden veure tots els fets de la història contemporània, com la industrialització del Penedès."

Josep Bové Bartra és el secretari de l'entitat. Ve de família ferroviària i també en defensa la conservació per la seva singularitat i resistència al llarg del temps:

"Estem parlant que fa 120 anys que hi ha els edificis i que han suportat tota una Guerra Civil. Sabent que durant la guerra va ser el segon punt de tot Catalunya més bombardejat i que aguantin avui dia, vol dir que els edificis són robustos."

El que les bombes no van tombar ho podria enderrocar el POUM

Però el que no van tombar les bombes alemanyes o italianes potser ho tombarà la història moderna. Per desesperació dels veïns i membres de l'associació, el pla general del Vendrell preveu des de fa més de 20 anys l'enderroc de tota la colònia. 

La regidora de planejament urbanístic de l'Ajuntament del Vendrell, Núria Rovira, diu, però, que la visió de l'Ajuntament d'ara ha canviat i aposten per conservar la colònia ferroviària si la legislació els ho permet, perquè ara la complexitat jurídica i urbanística és molt gran.

Rovira destaca que "hi ha tres coses a tenir en compte". Per una banda, el pla general, que diu que s'ha d'enderrocar. Després, el pla director urbanístic dels sòls no sostenibles, que també posa unes indicacions per tot aquest sector del municipi i el seu entorn. I, finalment, una inspecció tècnica de Protecció Civil, que "és molt estricta":

"Estem afectats pel corredor del Mediterrani, i s'hi aplica la legislació de Protecció Civil que diu que fins a 150 metres a banda i banda de les vies hi ha determinats usos que no es poden fer. En el moment en què tu fas una modificació puntual, aquesta legislació s'aplica."

Per tant, si es modifiqués puntualment el pla general o es fes un nou POUM per evitar enderrocar els edificis, s'entraria en conflicte amb la nova llei de Protecció Civil que limita la ubicació d'habitatges tan a prop de les vies del tren.

Núria Rovira diu que intentaran salvar-ho declarant la zona BCIL (bé cultural d'interès local), i per això ja han encarregat un projecte per licitar el catàleg de patrimoni del Vendrell. Dins d'aquest catàleg hi haurà un lot específic per valorar la colònia. 

Rovira també afegeix que cal replantejar la mobilitat de tota aquesta zona. De fet, el barri té dos accessos. Un és a través de l'estació de trens de Sant Vicenç, que molts cops queda col·lapsat pels usuaris del tren. I l'altre, per un túnel estret que passa per sota les vies i a través del qual molts vehicles d'emergència no poden ni passar-hi.