Les claus de l'acord de PSOE i PP per renovar el CGPJ: en què consisteix i qui hi guanya
Els 20 nous vocals del Consell hauran de fer una proposta sobre el sistema d'elecció de la cúpula judicial a Espanya després de les discrepàncies que han exhibit fins ara els dos principals partits
La clau de l'acord signat aquest dimarts pel PP i el PSOE és la renovació dels membres del Consell General del Poder Judicial, que feia més de cinc anys que estava bloquejada.
Els dos partits s'han posat d'acord per nomenar 10 magistrats cadascun, però han deixat a les seves mans la tria del president de l'òrgan de govern dels jutges. A hores d'ara no queda clar qui ocuparà el càrrec, sobretot tenint en compte que les dues tendències ideològiques estan igualades.
L'acord entre socialistes i populars també inclou una proposició de llei orgànica per reformar la llei del poder judicial i els estatuts del ministeri fiscal. L'objectiu, argumenten les dues formacions polítiques, és deslligar aquesta tria de la política i reforçar "la independència i la integritat" del sistema judicial espanyol.
El sistema d'elecció dels jutges, l'element de discòrdia
De moment, el sistema d'elecció dels vocals del CGPJ no canvia, tal com exigia el PP, sinó que s'estableixen nous requisits que han de complir els vocals. El més destacat és un règim d'incompatibilitats que diu que no es podran elegir els que hagin ocupat un càrrec públic en els 5 anys anteriors, ja sigui en un ajuntament, un ministeri o en un organisme europeu.
Els candidats a vocals del CGPJ també hauran de comparèixer davant la comissió de nomenaments de la cambra corresponent i hauran de presentar una memòria de mèrits i objectius abans de poder ser elegits. També es crearà una comissió de qualificació dins l'òrgan col·legiat per "garantir una valoració objectiva de les candidatures".
Mentrestant, el Poder Judicial haurà de fer una proposta per reformar el sistema d'elecció dels representants dels jutges. Caldrà que l'aprovin tres cinquenes parts dels vocals, i l'hauran d'enviar al govern espanyol, al Congrés i al Senat en un termini de sis mesos perquè, finalment, les Corts l'acabin validant.
Des del Partit Popular havien estat molt intransigents amb el fet primer s'havia de reformar el sistema de nomenament abans de canviar els vocals, però a les portes d'acabar l'ultimàtum que Sánchez va llançar a Feijóo i de perdre l'opció de negociar, el PP ha acceptat aquesta aprovació en diferit a les Corts.
Al PSOE ja li anava bé el model d'elecció actual, però s'han avingut a canviar-lo. El text, però, inclou que en aquests nomenaments hi haurà la participació directa dels jutges i magistrats que es determini. És una qüestió ambigua que al PP li permet vendre l'acord com una victòria i als socialistes tirar-lo endavant sense deixar la discussió per més tard i vendre que ha aconseguit acabar amb cinc anys de bloqueig.
L'acord complica les portes giratòries amb la política
Un dels punts de l'entesa en què més ha incidit el PP és que, a partir d'ara, el Fiscal General de l'Estat no podrà venir d'haver estat ministre o de qualsevol altre càrrec públic. D'aquesta manera, s'evitaran nomenaments com el de Dolores Delgado, que va assumir el càrrec després de ser ministra de Justícia de Pedro Sánchez.
Però el text encara fixa més clàusules per evitar les anomenades portes giratòries entre la política i la justícia. Els jutges hauran de demanar una excedència voluntària per poder presentar-se com a candidats a qualsevol convocatòria d'eleccions, quan en surtin elegits o quan se'ls nomeni com a càrrec públic de confiança amb un rang superior al de director general.
A més, quan deixin de ser càrrecs públics elegits a les urnes o càrrecs polítics de confiança, jutges i magistrats no podran tornar a exercir fins dos anys després del seu cessament.
Qui són els 20 membres escollits per al CGPJ?
En clau catalana, entre els 20 nous vocals destaquen els noms de José María Fernández Seijo, el magistrat que, des d'un jutjat mercantil de Barcelona, va anul·lar les clàusules abusives de les hipoteques.
També el de la jutge penal de Mataró Lucía Avilés, especialista en casos de violència masclista. O el de qui va ser directora de l'Escola Judicial i ara magistrada de l'Audiència de Barcelona, Gema Espinosa.
Argelia Queralt, professora de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrada del Constitucional, també és a la llista. I també hi és Carlos Preciado, que va ser magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els nous membres hauran de ser refrendats per una majoria de tres cinquenes parts al Congrés --és a dir, necessitarà el suport de 210 diputats-- i al Senat, on haurà d'obtenir 150 vots favorables.
Cal tenir en compte que la suma dels 137 diputats del PP i dels 121 del PSOE al Congrés, 258, supera amb escreix els suports necessaris. Al Senat el PP ja hi té majoria absoluta, així que també hi tenen assegurada l'aprovació dels acords.
El pacte també ha permès renovar la vacant al Tribunal Constitucional. L'ocuparà l'actual vocal del CGPJ, el català José María Macías Castaño, que ha estat molt crític amb l'aprovació de la llei d'amnistia i passarà a engrossir el bloc de quatre magistrats més a la dreta.
