En versió original

Més enllà d'assegurar la classificació per als vuitens de final de la Champions, la còmoda victòria contra l'Spartak sota el fred moscovita i sobre la gespa artificial de l'estadi Luzhniki ofereix lectures més profundes. El Barça va recuperar alguns trets d'identitat que marquen la personalitat blaugrana i apropen l'equip a la millor versió. El tècnic va fer conviure un cop més Xavi, Iniesta i Cesc a l'onze titular amb el vestit del 4-3-3, el que provoca que Iniesta hagi de sacrificar-se a la banda esquerra. Això resta equilibri ofensiu perquè elimina un receptor i afegeix un jugador més acostumat a rebre al peu, fet que provoca que l'equip pugui perdre profunditat si no detecta la necessitat d'oferir línies a l'espai. Pedro va assumir la responsabilitat natural de pessigar la defensa russa constantment amb desmarcades esmolades i Messi va trobar equilibri entre les propostes entre línies per desequilibrar amb conduccions i trajectòries verticals sense pilota. Aquesta parella va rebentar el partit i van trobar complicitat amb la generositat d'Iniesta, que va desafiar les seves condicions naturals per castigar l'esquena al seu lateral. Aquestes connexions van parir els tres gols. Una associació entre Pedro i Messi com a origen del primer; una desmarcada d'Iniesta alimentada per Messi en el segon; un intercanvi de papers entre Pedro, passador, i Messi, receptor, en el tercer. El Barça va afegir la recuperació de l'ambició i la intensitat en la primera pressió, tot i que, en alguns moments, no va estar ben coordinada per la resta de línies, potser per falta de costum aquesta temporada. A més, tant Piqué com Mascherano van transmetre autoritat i seguretat defensiva, sobretot en les emergències. Algunes pèrdues de pilota al mig del camp en zona de risc els va exposar a situacions delicades, però tots dos les van superar amb matrícula d'honor. Fins i tot van aconseguir despullar un malson al Camp Nou, el nigerià Emenike, que no va trobar línies de passada netes ni va guanyar el pols del cos a cos mai. Tot i que, a la segona part, el Barça va perdre l'exuberància ofensiva, va seleccionar les desmarcades profundes i va jugar possessions més planes, també va aprovar una assignatura pendent d'aquest primer trimestre: deixar que el partit s'obrís una altra vegada quan estava tan ben encarat. Al camp del Deportivo i al camp del Mallorca es va fracassar en el govern del partit; ahir, a Moscou, el Barça no va permetre que el Spartak somiés mai amb el miracle. Un pas endavant, una declaració d'intencions, la conquesta d'un esglaó en direcció cap a la seva personalitat, la garantia d'una última jornada europea per dosificar esforços i la sensació impagable de tornar a deixar la porteria a zero per tancar una ferida oberta. Tot això, a Moscou, contra l'Spartak.