Energies renovables: estem en el camí d'assolir els objectius?

La Generalitat ha posat en marxa 6 noves instal·lacions d'energies renovables des del gener del 2023. Són el parc eòlic de La Collada, al Perelló; el de Solans, a Llardecans, i Punta Redona i Los Barrancs a Villalba dels Arcs. S'uneixen als dos de fotovoltaics que es van posar en marxa el 2022 a Talarn i Olost. Però, a més, ja s'ha tramitat l'autorització per a un centenar més d'instal·lacions que podrien entrar en servei en un període mitjà de 2 anys (si obtenen els permisos municipals) i que sumarien 1.500 megaWatts. D'entre aquests, la comarca on més projectes fotovoltaics es posarien en marxa és el Segrià, mentre que d'eòlics seria la Segarra.

Les dades les ha presentat avui el president de la Generalitat, Pere Aragonès, juntament amb el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, que les han descrit com la mostra que han accelerat la implantació d'energia renovable a Catalunya des que es va aprovar el decret llei 24/2021 per regular-ho. "Estem convençuts que arribarem a l'objectiu del 2030." Ha dit clarament Mascort. L'objectiu, que el recull la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) marca que el 50% de l'energia que es consumeixi el 2030 sigui renovable. Falta poc més de 6  anys i, ara mateix, estem al 13%.

Així i tot, el president de la Generalitat ha manifestat que veu molt clar que s'assolirà la fita. "Hem fet normatives més àgils que fan compatibles les instal·lacions energètiques petites i de proximitat amb les que tenen una dimensió més gran. I això ens ha permès passar de 9 MW autoritzats en els darrers 10 anys a 1590 MW el dia d'avui. I arribarem a 3.000 MW a final de legislatura".

Com ho veu el sector?

Prèviament a la presentació, tant el president com el conseller s'havien reunit amb diversos agents implicats com organitzacions vinculades amb les energies renovables, de la pagesia, o municipals. La majoria no són tan optimistes respecte a les dades i pensen que el desplegament no s'està fent com caldria. "Desgraciadament en aquest àmbit no estem a l'altura. La resta de l'Estat va com un coet i nosaltres anem els últims." Ho diu Xavier Sabaté, membre de l'organització per la transformació verda OIKIA, molt crític amb l'optimisme de la Generalitat.

Víctor Cusí, director d'EolicCat ha posat el dit sobre la burocràcia "El problema són les llicències municipals, que sovint tenen moltes traves".

El conseller ha insistit en el fet que el desplegament s'està fent, com marca el decret de renovables, de manera distribuïda i participada. "La idea del model és distribuït per tot el país i majoritàriament de projectes petits, participats pel territori i la ciutadania. És evident que haurem de fer projectes més grans. De fet, ja està passant." I, de fet, 4 dels 6 nous projectes posats en marxa el 2023 són propietat de la companyia Naturgy, una gran companyia.  

D'on ve l'energia que consumim

El que està clar és que l'energia que consumim, ara per ara, no és majoritàriament neta. La font que cobreix el 53% de l'energia elèctrica consumida a Catalunya és nuclear.

El cicle combinat, és a dir, l'energia produïda amb combustibles fòssils, és el 18% de l'energia elèctrica. Entre les energies renovables, mentre que la hidràulica és un 5'9%, l'eòlica és el 5'6% i la solar un testimonial 1%.

Segons l'Observatori de les Energies Renovables de Catalunya (OBERCAT), basant-se en dades de la Generalitat, per arribar als objectius del 50% d'energia renovable el 2030, hauríem d'implantar cada any 757 MW fotovoltaics i 440 eòlics. En dos anys se n'han implantat 106 MW sumant eòlica i solar, que són les 6 instal·lacions que s'han aconseguit posar en marxa. I respecte a les que la Generalitat ha autoritzat en aquests dos darrers anys, suposaran 1.279 MW fotovoltaics i 235 d'eòlics, que tampoc arriben a la xifra que l'Observatori calcula que cal anualment.

Ara bé, el que és indiscutible és que tenim un retard molt gran a causa de 10 anys de paràlisi en aquest àmbit. Així que, des que existeix el decret de renovables, els panells solars i els molins fabriquen 2.600 MW. Això suposa que, en només 2 anys, en fabriquem uns mil més.

El decret del 2021 va derogar l'anterior, el del 2019, perquè el Govern considerava que s'hi havien de canviar les regles del joc davant de l'allau de projectes. Incloïa, entre altres coses, mesures com l'exigència al promotor d'acreditar que el 50% de propietaris dels terrenys on es vulguin instal·lar les renovables està d'acord i d'obrir a la població local el 20% del capital o finançament del projecte. Es buscava, amb aquests punts, més acceptació al territori.

Però Xavier Sabaté considera que encara falta molt perquè el desplegament es faci de manera equitativa. "Crec que ha d'haver-hi compensacions adequades perquè hi hagi un desenvolupament econòmic més just i equilibrat a Catalunya."

Es dispara el consum de plaques

El que s'ha disparat és la instal·lació de plaques solars per a autoconsum, gràcies a la iniciativa particular. Segons dades del Departament d'Acció Climàtica, mentre que el 2018 només se'n van fer 100 de noves, en els últims dos anys han estat 78.000 les noves instal·lacions. Així que, actualment, ja tenim 1.061 MW de potència en teulades d'autoconsum que, segons el govern, equival a la que genera una central nuclear.

L'objectiu de la llei de canvi climàtic és descarbonitzar la societat catalana el 2050. Però el 2050 és un horitzó massa llunyà davant de projeccions climàtiques que ens adverteixen que podem assolir l'escalfament mitjà global d'1'5 graus (la línia vermella que la ciència repeteix que no ens convé depassar) el 2030.