Enfrontaments a la plaça Tahrir en una protesta per impedir que els militars s'aferrin al poder
La simbòlica plaça Tahrir del Caire torna a ser protagonista. La policia l'ha desallotjat aquest dissabte al matí després que divendres desenes de milers de persones, la majoria islamistes, l'han tornat a omplir per fer una clara advertència a la junta militar egípcia. La protesta anava dirigida contra l'intent dels militars d'assegurar-se un blindatge dels seus poders per damunt del poble i la Constitució. Tot i el desallotjament, milers de persones han tornat a Tahrir i han acabat enfrontant-se a pedrades amb la policia, que ha fet servir gasos lacrimògens. Hi ha almenys 250 ferits, segons fonts oficials egípcies.
La plaça Tahrir torna a ser un clam contra el poder absolut dels militars, un clam amb un missatge per a la junta de generals: "No deixarem que segresteu la revolució -els diuen. Heu de cedir el poder al poble."
La protesta es va iniciar divendres com una concentració per demanar a la Junta Militar que cedeixi el poder a mans civils. Mileres de persones s'hi van aplegar i centenars hi van passar la nit. Dissabte, les autoritats han reaccionat desallotjant la plaça, en una decisió que ha desembocat en una batalla campal. La policia ha carregat contra els manifestants, que han respost amb pedres i pals. Les forces de seguretat ha pres el control de la plaça, però hi ha hagut enfrontaments a la mesquita d'Omar Makran i a zones properes com la plaça Abdelmenm Riad i el pot Qasr al-Aini.
Hores més tarda, centenars de manifestants oposats a la Junta Militar egípcia han reprès el control de la plaça Tahrir, després del replegament de les forces de seguretat i han començat a tancar els accessos al lloc. Fonts dels serveis de seguretat han confirmat que el nombre de ferits ha augmentat ja a prop de 250, dels quals una vintena són policies. Hi ha 20 detinguts.
La protesta s'ha estès a altres ciutats, cosa que eleva encara més la tensió entre militars i Germans Musulmans quan falten deu dies per als primers comicis lliures de la revolució.
Escac a la Junta Militar
El poble té motius per desconfiar de les intencions dels militars. Volen aprovar una reforma constitucional segons la qual les decisions de l'exèrcit i el seu pressupost no tindrien cap control ni del govern ni del Parlament que surti de les eleccions del 28 de novembre.
Pels manifestants, és una prova més que la junta no vol deixar al poder. Una sensació compartida fins i tot pels Estats Units, que, segons "The New York Times", comença a advertir els militars dels greus perills d'una involució democràtica.
Nou mesos després de la revolta que va expulsar del poder Hosni Mubarak, els egipcis estan cada cop més neguitosos pel futur polític immediat. De moment, la Junta Militar continua tenint el poder i encara no hi ha data per a les eleccions presidencials.
La protesta, que va mobilitzar unes 50.000 persones, és també una demostració de força dels islamistes Germans Musulmans, favorits a les pròximes eleccions legislatives. La convocatòria també va comptar amb el suport d'alguns partits liberals.
El desallotjament s'ha saldat, segons els protestants, amb almenys cinc activistes detinguts. Un centenar d'antidisturbis s'han encarregat de buidar la plaça de persones i tendes de campanya de manera pacífica, diuen les autoritats, extrem que neguen els mobilitzats, que asseguren que els agents han actuat amb violència.
La protesta es va iniciar divendres com una concentració per demanar a la Junta Militar que cedeixi el poder a mans civils. Mileres de persones s'hi van aplegar i centenars hi van passar la nit. Dissabte, les autoritats han reaccionat desallotjant la plaça, en una decisió que ha desembocat en una batalla campal. La policia ha carregat contra els manifestants, que han respost amb pedres i pals. Les forces de seguretat ha pres el control de la plaça, però hi ha hagut enfrontaments a la mesquita d'Omar Makran i a zones properes com la plaça Abdelmenm Riad i el pot Qasr al-Aini.
Hores més tarda, centenars de manifestants oposats a la Junta Militar egípcia han reprès el control de la plaça Tahrir, després del replegament de les forces de seguretat i han començat a tancar els accessos al lloc. Fonts dels serveis de seguretat han confirmat que el nombre de ferits ha augmentat ja a prop de 250, dels quals una vintena són policies. Hi ha 20 detinguts.
La protesta s'ha estès a altres ciutats, cosa que eleva encara més la tensió entre militars i Germans Musulmans quan falten deu dies per als primers comicis lliures de la revolució.
Escac a la Junta Militar
El poble té motius per desconfiar de les intencions dels militars. Volen aprovar una reforma constitucional segons la qual les decisions de l'exèrcit i el seu pressupost no tindrien cap control ni del govern ni del Parlament que surti de les eleccions del 28 de novembre.
Pels manifestants, és una prova més que la junta no vol deixar al poder. Una sensació compartida fins i tot pels Estats Units, que, segons "The New York Times", comença a advertir els militars dels greus perills d'una involució democràtica.
Nou mesos després de la revolta que va expulsar del poder Hosni Mubarak, els egipcis estan cada cop més neguitosos pel futur polític immediat. De moment, la Junta Militar continua tenint el poder i encara no hi ha data per a les eleccions presidencials.
La protesta, que va mobilitzar unes 50.000 persones, és també una demostració de força dels islamistes Germans Musulmans, favorits a les pròximes eleccions legislatives. La convocatòria també va comptar amb el suport d'alguns partits liberals.
El desallotjament s'ha saldat, segons els protestants, amb almenys cinc activistes detinguts. Un centenar d'antidisturbis s'han encarregat de buidar la plaça de persones i tendes de campanya de manera pacífica, diuen les autoritats, extrem que neguen els mobilitzats, que asseguren que els agents han actuat amb violència.
