Enganxats al mòbil: els perills de la nomofòbia, la por de no estar connectats

Al bar, amb els amics, prenent alguna cosa. Al transport públic, de camí a qualsevol lloc. Al parc, mentre els fills juguen als gronxadors. Esperant que el semàfor es posi verd. Mentre conduïm. Al llit, amb la parella al costat. O mentre caminem pel carrer. Mirar el mòbil a totes hores és una pràctica generalitzada. Des de fa 10 anys, quan van aparèixer els telèfons intel·ligents, pràcticament tots portem internet a la butxaca, i internet és inesgotable.

Diferents estudis afirmen que arribem a mirar el mòbil desenes de vegades al dia. Sovint, per comprovar que no tenim cap notificació nova. Hi ha un concepte per parlar la dependència desmesurada del telèfon: la nomofòbia. Descriu la por irracional de no tenir cobertura, a quedar-nos sense bateria o a deixar-nos el mòbil a casa. Qualsevol d'aquestes situacions ens pot crear angoixa, en major o menor mesura. Podem parlar, però, d'addicció?

No és addicció, sinó "ús excessiu i problemàtic"

La responsable d'addiccions del comportament a l'Hospital de Bellvitge, Susana Jiménez Murcia, assegura, en una entrevista a TV3, que "no es pot parlar d'addicció al mòbil en si mateix, sinó que el mòbil seria una via per accedir a altres addiccions com els jocs d'apostes, els videojocs, les xarxes socials, les compres o el sexe".

Aquesta psiquiatra, però, adverteix que "sí que podem parlar d'un ús excessiu i problemàtic" i considera que seria bo corregir-ho. Una minoria de ciutadans han decidit fer un pas de gegant en aquesta direcció i tornar al telèfon que només truca i envia missatges SMS.

L'excepció del Gustavo

El Gustavo Llull tenia un mòbil amb internet i el feia servir a totes hores per enviar whatsapps i estar en contacte amb els seus amics i familiars, que majoritàriament són a l'Argentina. Un dia li van robar el telèfon: "Vaig decidir que ho volia provar", assegura, en referència al fet de deixar de dur internet a la butxaca. "Vaig estar tres dies amb una mica d'ansietat, pel fet d'estar desconnectat, i després em vaig relaxar", explica amb un somriure.

Ens cita al Parc de la Ciutadella i, a causa del trànsit a la ciutat i de no haver sortit amb prou temps de la redacció, arribem tard a l'entrevista. Ens el trobem tan tranquil, pintant amb aquarel·les: "Ara, en lloc de mirar el mòbil, pinto, miro, penso o m'avorreixo", diu el Gustavo. I afegeix: "De fet, ja m'ha agradat que arribéssiu tard, perquè he gaudit aquesta estona pintant el paisatge que veig des d'aquest banc", explica.

El Gustavo segueix tenint WhatsApp, però només a estones: "El forat que jo he trobat en aquesta manera de viure avui a la societat és tenir el WhatsApp a la tauleta i això fa que quan tinc wifi estic connectat i si no tinc wifi estic desconnectat".

Reconeix que, en molts moments, té la temptació de tornar a portar internet sempre a sobre, però que se'n resisteix, perquè ara se sent "molt més tranquil i molt més feliç".

El Gustavo, però, és una excepció. Només cal estar-se uns minuts en un parc qualsevol d'un municipi qualsevol per veure una persona rere l'altra enganxada al telèfon. Ho provem a la plaça Catalunya de Cornellà de Llobregat a mitja tarda, plena de nens acabats de sortir de l'escola, acompanyats dels seus pares. L'ús del mòbil per part dels adults mentre els nens juguen és majoritari.

Amb el mòbil a la mà encara que estiguem en societat

"Mama, deixa el mòbil", diu l'Àngela a la seva mare, la Lídia, que reconeix que el fa servir massa: "Intento rebaixar el temps que passo amb el mòbil, perquè a més la meva filla m'ho ha fet veure en diverses ocasions, que crida la meva atenció i jo estic mirant la pantalla", explica mentre la seva filla se la mira, seriosa.

"És una cosa a millorar, estar més temps amb ella, escoltant-la a ella i no estar tan pendent del que em diuen des de fora", afirma la Lídia. El Jordi, que està assegut a pocs metres, està concentrat a la pantalla mentre la seva filla juga amb els gronxadors: "Tot és al mòbil i la nostra vida està ficada allà dins, però sí que és veritat que cal intentar, a vegades, desconnectar una mica del mòbil, perquè estem tots una mica enganxats, la veritat". Quan acabem l'entrevista el torna a mirar.

La situació es repeteix en una taula d'un bar al barri del Putxet de Barcelona, en què un grup d'amigues pren alguna cosa. Els mòbils són els protagonistes. En molts moments, ningú no diu res, perquè totes estan concentrades a la pantalla. "Si hi ha alguna notificació que t'arriba, la mires", diu la Cati. La seva amiga Mika Paula reconeix que perd "molt de temps amb el mòbil" i no està "atenta" al que fa. A la mateixa taula, la Marina explica que ella el fa servir poc: "Quan estic amb les meves amigues i elles estan amb el mòbil els demano si poden parar una mica, perquè al final et sents com sola."

No tenir el mòbil genera canvis en l'estat d'ànim

El psicòleg expert en addiccions digitals Marc Masip assegura que va decidir obrir la seva consulta quan, en un viatge en vaixell per Menorca, van fondejar a la platja de Macarelleta i un amic seu, en adonar-se que no hi havia cobertura, va decidir posar el telèfon en una bossa de plàstic, nedar fins a la sorra i marxar caminant a un lloc on li arribessin els missatges i totes les notificacions. "Allà es va sentir segur i jo em vaig alarmar", explica Masip.

"És un element que el portem sempre a sobre, que el fem servir per a moltíssimes coses i el més preocupant és que ningú no ens ha ensenyat a fer-lo servir bé, i les conseqüències d'aquest mal ús sí que poden arribar a ser molt greus, ja sigui per a mi o per als altres", assegura Masip.

Aquest psicòleg especialitzat afegeix que "es genera molta dependència, que es substitueixen moltíssimes activitats i que no tenir el mòbil pot generar en un mateix un canvi de l'estat d'ànim".

Els perills d'Instagram per a l'autoestima

A Masip el preocupa també allò que fem amb el mòbil. En el cas dels més joves, el protagonisme és per a les xarxes socials: "Ens donen una cosa molt llaminera, que és la recompensa, l'admiració i el fet de pertànyer a un grup", però adverteix que "la diferència entre allò que hi projectem i el que som genera molta frustració".

Un estudi de Facebook, propietari d'Instagram, va en aquest sentit. "Instagram empitjora els problemes d'imatge corporal en una de cada tres adolescents", diu una de les conclusions a què, segons una exclusiva de The Wall Street Journal han arribat els estudis interns que la companyia està fent des de fa 3 anys sobre els efectes en els usuaris.

La psiquiatra Susana Jiménez Murcia assegura que "seria importantíssim que tots, com a societat, aprenguéssim a ocupar l'espai que ocupa el mòbil". Afegeix que "si miréssim diàriament el temps que hi dediquem ens quedaríem parats".

Hi ha aplicacions que mesuren el temps d'ús del mòbil. Hem preguntat aleatòriament a una vintena de persones de diverses edats. No es tracta de cap estudi científic, però, en la majoria de casos, aquest temps d'ús arriba a les 6, 7 o 8 hores diversos dies per setmana. El dia en té 24, de les quals, generalment, 8 les dormim i 8 més les treballem. Ja n'hem comptat 16. En queden 8 i moltes coses més per fer.