Enorme i gairebé cec: així era el dofí gegant que vivia fa 16 milions d'anys a l'Amazònia

El descobriment d'un crani de fa 16 milions d'anys a les profunditats de l'Amazònia peruana ha revelat l'existència del dofí de riu més gran de la història.

Feia tres metres i mig de llarg --els exemplars actuals fan dos metres--, tenia la visió molt limitada i va habitar els rius i llacs de la gran planura de Pebas, una zona compresa entre Colòmbia, Perú, Bolívia, Equador i Brasil.

El fòssil està dipositat al museu d'Història Natural de la Universitat Nacional de San Marcos, a Lima (Perú). Un grup de paleontòlegs van trobar-lo el 20 de febrer de 2018 durant una expedició al riu Napo, prop de la frontera amb l'Equador.  L'actual Amazònia és un territori encara poc explorat i amb molta diversitat d'espècies animals.

El descobriment s'ha publicat ara a la revista "Science Advances".

Visió molt limitada

Aquesta nova espècie de dofí d'aigua dolça ha estat batejat amb el nom de "Pebanista yacuruna", un poble mític quítxua a la conca del Napo, a l'actual regió peruana de Loreto.

"Yacuruna és un nom mític compost de dues paraules: yacu (aigua) i runa (persona de l'aigua)", explica Aldo Benites, que va participar de l'expedició quan era estudiant de Paleontologia, i ara és professor de la Universitat de Zurich.

Les diferències entre el Pebanista yacuruna i els dofins moderns no són només les seves proporcions físiques. També és significatiu que tingués una visió molt limitada, possiblement per les aigües tèrboles de l'entorn de Pebas.

Quan aquest ecosistema va començar a canviar, ara fa deu milions d'anys, moltes espècies no van poder adaptar-se. L'evolució cap al que ara és el riu Amazones va provocar l'extinció d'aquest dofí de riu. I el seu lloc el va ocupar el dofí rosat, qui al seu torn fugia dels oceans.

Parentesc sorprenent

El més sorprenent del descobriment d'aquest cetaci gegant és el seu parentesc. Qualsevol pensaria en el dofí rosat del riu Amazones. Però el que han descobert els científics és que el Pebanista s'assembla al Platanista, un dofí que habita rius de poca visibilitat a l'Índia i el sud d'Àsia.   

Els seus ulls s'han reduït fins al punt que són pràcticament cecs.

L'evidència del parentesc amb el "Pebanista yacuruna" és el gran desenvolupament de les seves crestes facials, "per dirigir millor el so que emeten sota l'aigua i orientar-se en la navegació", apunta Benites.

Als investigadors també els ha cridat l'atenció la llargada del morro i el múscul del maxil·lar, preparat per a la mossegada. Un fet que indicaria que el dofí s'alimentava de peixos.

Els dofins d'aigua dolça són una autèntica raresa. Actualment, només n'existeixen dos tipus i estan en perill d'extinció. El Platanista gangètica viu a l'Índia i els països veïns, i "Inia geoffrensis" viu a la conca de l'Amazones.

N'hi havia un altre a la Xina, però fa temps que no se l'aguaita, així que els científics treballen amb la hipòtesi de la seva desaparició.  

Una Amazònia molt diferent

El Pebanista pertany als Platanistoideus, un grup de dofins molt comú als oceans d'arreu del món de fa entre 24 i 16 milions d'anys enrere (en l'època del Terciari inferior).

Els científics creuen que, inicialment, els seus ancestres eren marins i van envair els ecosistemes d'aigua dolça. Es van adaptar a les parts més fosques dels rius i van desenvolupar estructures òssies com les crestes facials per guiar-se millor a través del so.