Enric Luján: "Pot ser impossible localitzar qui administra Tsunami Democràtic"

Pedro Sánchez ha anunciat un decret de seguretat digital i ha dit que "no hi haurà independència ni offline ni online". Es refereix, de moment, a l'administració pública però pot afectar en algun moment iniciatives com el tsunami democràtic?

Enric Luján: Ara per ara ens cal més informació i veure els objectius concrets d'aquesta decisió, però sembla evident que un dels objectius del govern espanyol des del bloqueig de l'aeroport del Prat és perseguir  Tsunami, descobrir qui són els seus líders i impedir la difusió de les seves convocatòries. Però han de pensar que el moviment ha estat tecnològicament dissenyat, precisament, per evitar la possible censura i identificació governamental, de manera que no sembla gens trivial voler aturar-lo.

Aquesta vegada hi ha diferències?

Des del punt de vista tecnològic, la manera de fer i la filosofia del moviment és molt similar a la de l'1-O: descentralització, criptografia i verticalitat per desenvolupar estratègies que després es socialitzen. Però en el cas del referèndum, pocs dies abans la Guàrdia Civil va entrar al Cesicat (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) i aleshores es va haver d'improvisar perquè la consulta es pogués celebrar. Ara hi ha hagut molt de temps, perquè el judici va durar mesos i quan va acabar ja es deia que la sentència sortiria cap a mitjans d'octubre. Hi ha hagut temps i a més hi ha hagut decisions tecnològicament molt sofisticades i molt ben preses. Per això, és molt difícil tancar-lo.

Una de les claus és Telegram?

Telegram és un dels problemes que és sobre la taula del govern espanyol pel que fa a la seva voluntat de posar punt final a les convocatòries. Si es demana a Twitter que es tanqui el compte de Tsunami Democràtic perquè l'estan investigant per terrorisme o similars, és probable que accedeixi. Però Telegram és diferent, tot i que probablement també se li hagi demanat.

Com funciona l'aplicació de Tsunami Democràtic?

L'aplicació de Tsunami Democràtic permet enviar missatges geolocalitzats. Així, si algú s'hi infiltra per estar al corrent de les convocatòries només veurà aquelles que es facin a prop d'on està. Es poden organitzar concentracions simultànies i una persona només rebrà el missatge sobre una o dues. No s'assabentarà de la resta.

I per què no s'hi pot accedir amb iPhone?

Perquè Apple no deixa instal·lar apps de fonts desconegudes, com és aquest cas. Android sí que ho permet. Els desenvolupadors de l'aplicació de Tsunami han decidit no penjar-la a les botigues d'aplicacions tradicionals per evitar la possible censura per part dels proveïdors (Google i Apple)

I tenint en compte la web i els comptes, no se'n pot fer un seguiment?

La tecnologia la desenvolupa una elit tècnica altament experimentada, que potser ni viu a Espanya, de manera que la jurisdicció espanyola pot no ser suficient per poder fer-ne un rastreig profund.

El ministre Marlaska diu que els perseguiran fins al final...

Però ben probablement sigui tecnològicament impossible localitzar geogràficament qui administra l'aplicació i en decideix les convocatòries. Hem de pensar que en aquest camp el model d'Estat-nació dels segles XIX i XX està esgotat. Fins i tot si arribes a localitzar on s'està elaborant tot aquest sistema pot ser que sigui en un territori on no tens cap jurisdicció i amb qui la Unió Europea no tingui cap acord d'extradició o similar.

Aleshores, quina estratègia pot seguir la justícia espanyola?

Ha de fer alguna cosa perquè políticament no pot dir que no hi ha res a fer. Però és anar a les palpentes, a cegues: Intentar tancar webs malgrat sàpigues que és inútil, ja que en poc temps hi haurà una rèplica, llançar amenaces per intentar aturar-lo a través de la por, o utilitzar, és clar, els serveis d'intel·ligència per rastrejar els individus que s'assumeix que podrien estar darrere liderant el moviment.

Tot i així, sembla que Tsunami ha entrat en un període d'inactivitat.

Sí. Després de la convocatòria per bloquejar l'aeroport del Prat, el mateix dia 14, no ha fet cap altra crida massiva. I l'app no ha entrat en funcionament encara. Podem especular amb tres possibilitats: la investigació de l'Audiència Nacional, els aldarulls que s'han produït o tensions internes. La primera implicaria que hi ha una direcció política que davant l'amenaça de penes de presó decideix aturar-se. Però en una aplicació sense caps visibles i tan opaca, això sembla poc probable. La segona tampoc sembla probable, perquè Tsunami va estar especialment inactiu a les xarxes socials durant els dies dels aldarulls, i no va fer una crida directa a aturar-los.

Queden les tensions polítiques.

Aquí hi ha una direcció tecnològica i una direcció política. I el que podem pensar és que hi ha discrepàncies dintre d'aquest segon tipus de direcció. Les diferents percepcions sobre com actuar podrien haver dut a aquesta paràlisi.

També pot respondre a una estratègia de dosificar grans accions?

És possible. Han anunciat una acció sorpresa per al 9 de novembre, la jornada de reflexió, i a tot l'Estat. I també han demanat reservar altres dates: els dies 11, 12 i 13, just després de les eleccions, i el 18 de desembre, que s'ha de jugar el Barcelona-Madrid ajornat. És com si el calendari de les eleccions generals marqués les activitats, cosa que no deixa de ser sorprenent per a un moviment que es situa fora del joc institucional.