Enrique Dans: "Hi ha polítics espanyols que enyoren el control d'internet que té la Xina"
El 3cat24 ha parlat amb Enrique Dans, autor d'un dels blogs més llegits a Espanya. El professor de la IE Business School acaba de publicar el llibre "Todo va a cambiar", un repàs de com la tecnologia està canviant la societat a un ritme trepidant i de la importància d'adaptar-se o morir en l'intent.
"Tot canviarà", diu el seu llibre. Encara més?
El títol és una picada d'ullet. Jo crec que tot ha canviat ja.
En quin sentit?
En tots. En la manera en què fem les coses: com ens informem, comprem, relacionem i comuniquem, per citar-ne algunes.
La indústria musical, els mitjans de comunicació, les editorials de llibres estan en lluites particulars per defensar el funcionament de sempre. Què passa: els vells models ja no funcionen?
Els dinosaures estaven tan tranquils i va arribar una explosió, una cobertura de l'atmosfera que no deixava passar la calor. Van haver de reinventar-se en un entorn molt més fred i no en van ser capaços. Ara vivim en un entorn en què tot va més ràpidament i no és fàcil acostumar-s'hi. Sobretot si et trobes molt bé en un entorn a velocitat normal, unidireccional, etc. Però afecta tothom: empreses i professionals.
Fa 10 anys es va tancar Napster. Però han aparegut desenes de sistemes P2P pel camí. Per què?
Cada cop que apareix una nova tecnologia passa el mateix.
Què passa?
Quan van sorgir els telers en plena Revolució Industrial hi havia gent que deia que produïa amb poca qualitat, que els teixits no valien res. Els obrers trencaven telers perquè es queden sense feina. L'ésser humà parteix de la base d'una inèrcia, quan sap fer alguna cosa té mandra a aprendre noves maneres de fer el mateix. Tothom sap que la direcció on hem d'anar és aquesta. Mai en la història una tecnologia s'ha deixat d'aplicar per la resistència oposada pels que hi estaven en contra.
I llavors, per què des de fa 10 anys?
Perquè hi ha un interès econòmic. Mentre més temps t'hi resisteixis, més diners guanyes en el vell sistema.
Diu que la SGAE és una societat obsoleta. Els artistes que la defensen li aniran al darrere...
Fa temps que li van darrere. Però la SGAE no els està defensant de la millor manera. És un sistema de gestió ineficient, que retén un percentatge molt important dels guanys i és un monopoli. Per tant, els artistes no obtenen tot el que haurien de tenir en un mercat lliure i obert -amb més societats de gestió-. I els clients accedeixen a un servei car i dolent. És una qüestió d'evolució natural econòmica.
Anem a matar mites sobre Internet. "Aïlla i provoca comportaments estranys entre els joves"
És una terrible mentida. Milions de joves fan servir les xarxes socials assíduament però com a complement no com a substitut. Als mitjans els agrada destacar els casos aïllats que periodísticament serveixen però es genera un clima negatiu que no és cert.
I les empreses, també s'han de ficar al Facebook o en altres xarxes per sobreviure en aquest segle?
Han de jugar, explorar-lo tot, experimentar i provar moltes coses. El pas següent és més difícil.
Quin és el pas següent?
Quan han de trencar el seu propi model. Si depens de l'herència d'un model anterior i bona part dels teus ingressos es basen en ell, no estàs en una posició fàcil per trencar. Ho has de fer suaument, anar preparant la gent del teu equip però sense cremar les naus.
Això implica canviar mentalitats, l'organització interna i jerarquies organitzatives?
Totalment. El més difícil és gestionar el canvi. Imagina que l'editorial Planeta estigués convençuda que el llibre electrònic és el futur i es llancen a aquest mercat de cap. Imagina que els llibreters, com a reacció, emmagatzemessin els seus llibres de paper i no els posessin mai més a la venda. Això seria un desastre. Com fer-ho? Molt a poc a poc, graduant les seves iniciatives.
(Continua llegint la segona part: P: Però si van tan a poquet a poquet, vindrà algú altre i els passarà per davant?)
El títol és una picada d'ullet. Jo crec que tot ha canviat ja.
En quin sentit?
En tots. En la manera en què fem les coses: com ens informem, comprem, relacionem i comuniquem, per citar-ne algunes.
La indústria musical, els mitjans de comunicació, les editorials de llibres estan en lluites particulars per defensar el funcionament de sempre. Què passa: els vells models ja no funcionen?
Els dinosaures estaven tan tranquils i va arribar una explosió, una cobertura de l'atmosfera que no deixava passar la calor. Van haver de reinventar-se en un entorn molt més fred i no en van ser capaços. Ara vivim en un entorn en què tot va més ràpidament i no és fàcil acostumar-s'hi. Sobretot si et trobes molt bé en un entorn a velocitat normal, unidireccional, etc. Però afecta tothom: empreses i professionals.
Fa 10 anys es va tancar Napster. Però han aparegut desenes de sistemes P2P pel camí. Per què?
Cada cop que apareix una nova tecnologia passa el mateix.
Què passa?
Quan van sorgir els telers en plena Revolució Industrial hi havia gent que deia que produïa amb poca qualitat, que els teixits no valien res. Els obrers trencaven telers perquè es queden sense feina. L'ésser humà parteix de la base d'una inèrcia, quan sap fer alguna cosa té mandra a aprendre noves maneres de fer el mateix. Tothom sap que la direcció on hem d'anar és aquesta. Mai en la història una tecnologia s'ha deixat d'aplicar per la resistència oposada pels que hi estaven en contra.
I llavors, per què des de fa 10 anys?
Perquè hi ha un interès econòmic. Mentre més temps t'hi resisteixis, més diners guanyes en el vell sistema.
Diu que la SGAE és una societat obsoleta. Els artistes que la defensen li aniran al darrere...
Fa temps que li van darrere. Però la SGAE no els està defensant de la millor manera. És un sistema de gestió ineficient, que retén un percentatge molt important dels guanys i és un monopoli. Per tant, els artistes no obtenen tot el que haurien de tenir en un mercat lliure i obert -amb més societats de gestió-. I els clients accedeixen a un servei car i dolent. És una qüestió d'evolució natural econòmica.
Anem a matar mites sobre Internet. "Aïlla i provoca comportaments estranys entre els joves"
És una terrible mentida. Milions de joves fan servir les xarxes socials assíduament però com a complement no com a substitut. Als mitjans els agrada destacar els casos aïllats que periodísticament serveixen però es genera un clima negatiu que no és cert.
I les empreses, també s'han de ficar al Facebook o en altres xarxes per sobreviure en aquest segle?
Han de jugar, explorar-lo tot, experimentar i provar moltes coses. El pas següent és més difícil.
Quin és el pas següent?
Quan han de trencar el seu propi model. Si depens de l'herència d'un model anterior i bona part dels teus ingressos es basen en ell, no estàs en una posició fàcil per trencar. Ho has de fer suaument, anar preparant la gent del teu equip però sense cremar les naus.
Això implica canviar mentalitats, l'organització interna i jerarquies organitzatives?
Totalment. El més difícil és gestionar el canvi. Imagina que l'editorial Planeta estigués convençuda que el llibre electrònic és el futur i es llancen a aquest mercat de cap. Imagina que els llibreters, com a reacció, emmagatzemessin els seus llibres de paper i no els posessin mai més a la venda. Això seria un desastre. Com fer-ho? Molt a poc a poc, graduant les seves iniciatives.
(Continua llegint la segona part: P: Però si van tan a poquet a poquet, vindrà algú altre i els passarà per davant?)
