Ens espia Huawei? La guerra comercial rere la batalla dels EUA contra el gegant xinès

Obté dades personals dels usuaris l'empresa xinesa Huawei? Fa espionatge per al govern xinès? Les respostes breus a totes dues preguntes serien, probablement, afirmatives. Huawei capta dades dels usuaris com ho fan Google, Amazon i Facebook. I Huawei espia per al govern xinès si aquest li demana, perquè les lleis del país asiàtic l'hi obliguen.

Però a les respostes breus els falten matisos i detalls. I fan perillós extreure conclusions. Perquè si les respostes són afirmatives, és lògic que els Estats Units demanessin la detenció de la vicepresidenta de Huawei, Meng Wanzhou? Què hi ha al darrera? En part, una guerra comercial. I també el temor que Huawei faci guanyar a la Xina el lideratge en el desenvolupament de la intel·ligència artificial i l'Internet de les Coses (IoT).

Es preveu que el 2020 la IoT tingui uns 50.000 milions d'objectes i aparells connectats a la xarxa. Seran des d'electrodomèstics i sensors a cotxes autònoms i sistemes industrials robotitzats. Això significarà bilions de bilions de dades. Accedir-hi i processar-les atorgarà un poder impressionant, no només sobre el comerç mundial, sinó també en l'accés a les dades personals de milers de milions d'usuaris, a informacions sobre empreses i al desenvolupament de sistemes d'intel·ligència artificial més potents i eficients.

La clau per fer viable aquesta IoT i el trànsit de dades és la 5G, la cinquena generació de les xarxes de telefonia mòbil. Significarà un augment molt significatiu de la velocitat de transmissió i de la capacitat per captar i transmetre dades.

A continuació aportem dades i opinions per donar una mica de llum a un afer tan confús.

Contra detenció, tecnologia

L'u de desembre les autoritats canadenques van detenir Meng Wanzhou, vicepresidenta del consell d'administració de Huawei, el gegant xinès de les telecomunicacions i dels telèfons mòbils. Es basava en càrrecs imposats pels Estats Units per presumptes violacions de les sancions comercials a l'Iran. Pocs dies després, va quedar en llibertat, però amb la prohibició de sortir del país.

Un mes després, Huawei presentava un nou xip, el Kupeng 920, dissenyat per a servidors que processen grans quantitats de dades procedents de telèfons intel·ligents i altres serveis en xarxa. Sembla una mostra que, a la detenció de la seva executiva, l'empresa xinesa hi oposa encara més innovació.

Aquest dilluns s'ha conegut l'acusació contra Meng Wanzhou, contra qui es presenten 13 càrrecs, entre aquest carrecs, frau bancari per haver violat presumptament les sancions a l'Iran, robatori de secrets comercials a un rival nord-americà i obstrucció a la justícia.

Tenen fonament les acusacions dels Estats Units? O es tracta d'una guerra comercial? La resposta no és senzilla, però si és cert que l'escalada arriba a nivells preocupants. La Xina va canviar a un ciutadà canadenc acusat de traficar amb drogues la pena inicial de quinze anys per una condemna de mort. I encara que el govern xinès ho hagi desmentit, sembla inevitable pensar que entra en una dinàmica d'atacs i contraatacs.

Què és Huawei?

És una multinacional xinesa especialitzada en telecomunicacions i electrònica de consum. Va ser fundada el 1987 per Ren Zhengfei, antic membre de l'Exèrcit d'Alliberament Popular de la Xina, l'exèrcit xinès. Un dels seus objectius era participar en la modernització de les telecomunicacions a la Xina mitjançant recerca i desenvolupament per no dependre de tecnologia estrangera.

Meng Wanzhou, l'executiva acusada pels Estats Units, és filla seva.

De què s'acusa l'empresa?

Al febrer de l'any passat, els caps de l'FBI, la CIA i la NSA (Agència de Seguretat Nacional) van expressar el seu temor que l'empresa xinesa pogués passar dades sobre empreses o persones al govern xinès. És a dir, que desenvolupés tasques d'espionatge mitjançant els seus productes de consum.

Això ha donat lloc a una sèrie de sospites i temors sobre el risc que els productes Huawei no siguin prou segurs per evitar aquesta transferència o robatori de dades.

A primers de desembre, Andrus Ansip, comissari de Tecnologia de la Unió Europea, es va afegir a les crítiques manifestant que estava preocupat pel que poguessin fer Huawei i altres empreses xineses.

Però les acusacions vénen de lluny. A principis d'aquesta dècada ja es va acusar l'empresa de tenir lligams estrets amb els serveis d'intel·ligència xinesos. Una investigació que va durar un any i mig no va revelar cap prova, però si sospites.

Són acusacions o temors fonamentats?

A la Xina el Partit Comunista té el poder absolut i les empreses hi han de col·laborar. Això significa que, si cal, treballen per als serveis secrets. Per tant, Huawei no pot fer-hi res si el Partit li demana col·laboració. I el fet que el fundador hagués estat integrant de l'exèrcit no ajuda a pensar que, arribat el cas, s'hi resistís.

Per a Timothy Heath, investigadors de la RAND Corporation -que investiga per al departament de Defensa i altres agències governamentals dels Estats Units- , és totalment creïble, segons les paraules que reproduïa al web de notícies tecnològiques tech.co:

"L'estat xinès té autoritat per demanar a les empreses tecnològiques com Huawei el lliurament d'informació útil o proporcionar accés a les comunicacions i tecnologies que posseeixi o vengui Huawei. Poden utilitzar aquesta informació i accessos per facilitar espionatge o ciberatacs amb aquestes tecnologies".

La llei d'Intel·ligència aprovada el juny del 2017 dóna més poders als serveis secrets xinesos. L'article 12 assenyala que els serveis d'intel·ligència poden "establir relacions de cooperació amb individus i organitzacions rellevants i autoritzar-los" a obtenir informació significativa. I segons l'article 14, "podran demanar a institucions, organitzacions i ciutadans rellevants que els donin suport, assistència i cooperació".

Per la seva banda, el director de l'empresa de ciberseguretat australiana FireEye, afirmava a l'"Australian Financial Review" que "hackers" controlats per l'estat xinès han augmentat els atacs a empreses nord-americanes per obtenir informació.

Totes les accions ja van ser desmentides per Huawei fa anys, el 2011, en un contundent escrit publicat a la premsa nord-americana.

L'octubre del 2012, un informe oficial del Congrés dels Estats Units sobre Huawei l'empresa xinesa de telecomunicacions ZTE feia pública, entre altres, aquesta afirmació:

"La investigació conclou que els riscos associats amb la provisió d'equipaments de Huawei i ZTE's en les infraestructures bàsiques dels Estats Units podrien afeblir interessos fonamentals de la seguretat nacional".

Una visió diferent la donava al gener del 2018 el periodista especialitzat Karl Bode. Escrivia a la web "Motherboard" que no hi havia cap prova contra Huawei i assenyalava possibles causes de les acusacions:

"Hi ha, malgrat això, grans proves que a les companyies de maquinari establertes als Estats Units els agrada la histèria legisladora en aquest camp i que, com a resultat, no hagin de competir amb Huawei".

Què hi pot haver sobre la col·laboració amb l'Iran?

És una de les acusacions principals i que ajudarien a tirar endavant sancions sense haver de demostrar els altres possibles delictes. Aquest gener l'agència britànica Reuters aportava documents que mostraven possibles lligams de Huawei amb "dues fosques empreses". Una és Skycom Tech Co Ltd, establerta a Teheran i que ven equipament de telecomunicacions. L'empresa és propietària de Canicula Holdings Ltd, un holding amb seu a Maurici.

Els documents revelen que un alt executiu de Huawei havia estat nomenat director de Skycom a l'Iran. I que tres ciutadans xinesos havien signat en comptes bancaris de Huawei i Skycom en aquell país. També haurien fet operacions a Síria a través de Canicula.

Però és cert que Huawei capta dades dels usuaris?

És molt probable, com ho fan totes les grans empreses que creen o utilitzen aquestes tecnologies de la informació i les comunicacions. Però sobre el cas concret de Huawei no hi ha proves contundents. Molts periodistes especialitzats han manifestat que governs com els d'Estats Units, Gran Bretanya o Austràlia, que han promogut el bloqueig de les tecnologies de Huawei, no han denunciat cap element del programa o cap component dels dispositius per aportar proves que això es produeixi.

Un dels fets que preocupen és el carnet de bon ciutadà, impulsat pel govern xinès, per incrementar el control sobre la seva població. També és cert que a la Xina hi ha una ferma censura per accedir a Internet o a les xarxes socials i les autoritats intenten evitar que s'accedeixi a informacions crítiques amb el règim o que es difonguin.

Però això no tira enrere certes empreses americanes. Google es planteja tornar a l'activitat a la Xina, d'on havia estat expulsada, i es comprometria a respectar l'estricta censura xinesa.

Google ja ha estat multat per les autoritats franceses amb 50 milions d'euros per violar la llei de protecció de dades de la Unió Europea. I al desembre va transcendir que Facebook havia compartit les dades dels seus usuaris amb unes 150 grans empreses, sense explicar-ho als clients.

Al marge de possibles irregularitats, és Huawei un competidor important per als Estats Units?

Totalment. Amb el mòbil P20 Pro competeix en aquest sector. A l'agost de l'any passat va superar Apple i es va situar com la segona empresa del món, darrera de Samsung, en vendes de smartphones. I amb el Huawei Matebook X fa front al MacBook d'Apple.

Probablement la clau dels temors americans es troba en la 5G, la cinquena generació de les xarxes de telefonia mòbil. Significarà un augment molt significatiu de la velocitat de transmissió i tindrà una capacitat prou gran com per fer front als milers de milions d'objectes connectats a l'Internet de les Coses. Serà bàsic en la captació i transmissió de dades.

Samsung presentarà el seu telèfon 5G al Mobile Congress de Barcelona. En canvi, Huawei no el presentarà fins al juny. Però el president de l'empresa xinesa, Hu Koukun, ha anunciat que ja han desplegat xarxes 5G a 10 països i que preveuen estendre'n aviat a 20 països més.

Entre aquests països no hi seran el Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, el Regne Unit, Taiwan ni Japó, que han prohibit a les seves empreses fer servir tecnologia Huawei per a aquestes xarxes. Arran d'això, Vodafone, un dels grups punters en xarxes de mòbils, va anunciar divendres una pausa en la compra de tecnologia de Huawei. La raó és el dubte de si hi haurà més governs que en prohibeixin l'ús. Però això, només a Europa. Vodafone ha confirmat que seguirà fent negocis amb Huawei de cara a mercats com Turquia, l'Índia i diversos països africans.