Ens hem d'ensabonar tot el cos? Com protegir la pell, segons els experts

Ens ensabonem massa sovint el cos? Amb quin tipus de sabó hem de dutxar-nos? Què passa si ensabonem totes les parts del cos per igual? A quina temperatura ha d'estar l'aigua? Hem parlat amb dues dermatòlogues, una ginecòloga i un andròleg i aquests són els seus consells per mantenir una higiene òptima i alhora protegir la pell.

Tant si tenim una pell sana com si tenim alguna malaltia com ara psoriasi, hem de ser conscients que la nostra pell té una capa de protecció que, segons explica la dermatòloga de l'Hospital de Sant Pau Anna López Ferrer, ens protegeix del que hi pugui haver a l'exterior i ens ajuda a evitar infeccions a través de virus, bacteris o fongs.

Per tant, tal com explica la metgessa, és molt important no malmetre la barrera cutània.

D'aquesta manera, tant Anna López com la dermatòloga de l'Hospital Clínic Alba Català recomanen no ensabonar-se tot el cos cada dia perquè asseguren que un excés de sabó espatlla la capa de protecció de la pell i pot provocar èczemes en zones seques.

Aleshores, què fem amb les zones que generen olor?

Totes dues dermatòlogues expliquen que les aixelles, la zona genital i els peus tenen glàndules sudorípares que ens fan suar i ens provoquen l'olor. Es tracta de zones que, igual que el cap, es poden ensabonar diàriament perquè tenen glàndules sebàcies que, per elles mateixes, generen greix, que és el que protegeix la nostra pell.

Es recomana, doncs, no netejar de la mateixa manera les diferents parts del cos. Alba Català ho explica:

"No ens hem d'ensabonar tot el cos. Només hem de netejar les parts brutes o que fan olor. I la resta del cos, amb l'aigua que cau ja és suficient."

Com escollim el sabó?

Segons la dermatòloga Anna López, per treure la brutícia en general calen detergents. I en el cos, passa el mateix. "Els detergents tenen substàncies tensoactives que eliminen el greix. Per això, es recomana utilitzar sabons amb poc detergent perquè alterin el mínim la barrera cutània", destaca.

Principalment, es recomanen sabons amb poc detergent, com els syndet (Syntetic Detergent, en anglès), coneguts com "els sabons sense sabó". Català afegeix:

"Rentar-se les mans a la cuina amb el mateix sabó amb què rentem els plats és dolent perquè elimina el greix protector de la pell."

Una altra qüestió a tenir en compte a l'hora d'escollir el sabó amb què ens rentem el cos és el pH.

La nostra pell té un pH àcid, que ajuda que la barrera cutània faci la funció de protecció. El que hem de buscar, segons les dermatòlogues, és un sabó amb un pH que respecti el nostre propi, que s'hi adapti.

Les agressions a la pell

Segons López, la gent és poc conscient de les agressions que pot patir la pell i, de fet, explica que "l'aigua mateixa ja debilita la barrera cutània."

Quan la pell està ben formada i la barrera cutània està protegida per l'ús de productes adequats, la pell no està "esquerdada" i és més difícil que l'aigua de les cèl·lules surti a fora i la pell s'assequi. I també és més difícil que puguin entrar factors externs que causin malalties com infeccions i al·lèrgens externs.

Un factor extern és la temperatura de l'aigua de la dutxa, segons explica Alba Català: "L'OMS recomana dutxes no més llargues de cinc minuts i la temperatura de l'aigua ha de ser tan tèbia com sigui possible perquè com més calenta estigui, més afavoreix la sequedat de la pell i més altera la barrera lipídica."

I quan ens banyem al mar o la piscina? I les esponges?

En el cas de les persones que van sovint al mar o a la piscina i que veuen deshidratada en excés la seva pell, Alba Català recomana ensabonar només les zones on es genera el greix per si sol: les aixelles, els genitals i els peus. "El clor o la sal amb l'aigua mateix ja marxen."

Un altre factor que altera la barrera lipídica, segons les dermatòlogues, és l'ús d'esponges. Anna López afirma: "Crec que no hi ha cap dermatòleg que recomani utilitzar l'esponja perquè augmenta l'efecte de destrucció cutània i, a més, és un producte on s'acumulen bacteris."

En la mateixa línia, sobre l'ús dels exfoliants, Anna López destaca la seva finalitat, únicament cosmètica, perquè "et deixa la pell més llisa".

Pel que fa a l'eixugat del cos, es recomana utilitzar la tovallola de la manera més suau possible.

I una qüestió cabdal per compensar l'alteració de la capa protectora és la hidratació. La dermatòloga Anna López ho explica:

"Cal aplicar cremes hidratants perquè aporten substàncies greixoses que fan que la barrera cutània es mantingui intacta."

Com ha de ser la higiene en la zona íntima?

Pot semblar una pregunta massa lògica, la de com netejar-se l'aparell genital masculí o femení, però els experts consultats coincideixen a dir que hi ha una gran desconeixença.

Pel que fa a la higiene íntima femenina, la ginecòloga de l'Hospital de Sant Pau Cristina Vanrell recomana ensabonar-se un cop al dia la vulva i ha afirmat que no cal un sabó específic per a la zona, si no hi ha cap malaltia que obligui a utilitzar-ne un d'especial o a no utilitzar-ne cap, mentre sigui syndet i amb un pH neutre: "La vulva es pot netejar amb aigua i si utilitzem sabó, que sigui un sabó suau diluït amb aigua."

A diferència de la vulva, Cristina Vanrell ha explicat que la zona vaginal no necessita rentat: "És una zona més sensible on hi ha una mucosa i que té un microbioma propi, com la boca o els budells. Conté bacteris i fongs necessaris per mantenir sana la vagina."

El que recomana la ginecòloga és hidratar la vulva per mantenir la barrera cutània i accentuar la hidratació en el cas d'estar depilada la zona per compensar la pèrdua de barrera lipídica.

La ginecòloga lamenta, però, el gran desconeixement que hi ha en la higiene íntima de les dones amb menopausa:

"La menopausa comporta canvis hormonals i alteracions en la flora vaginal que, sovint, les dones interpreten com una infecció o una manca d'higiene. Es renten molt més quan el que necessiten és el contrari: reduir bastant el sabó i hidratar perquè amb la menopausa els han baixat els estrògens i lubriquen menys."

Per a la hidratació, Cristina Vanrell recomana aplicar una crema o bé oli de pompeia, d'ametlles dolces o de rosa mosqueta, que afavoreix l'elasticitat. Les zones que recomana hidratar són la zona vulvar i la que està situada entre els genitals i l'anus, la perineal, susceptible de patir irritacions per, per exemple, el frec amb els pantalons o la bicicleta.

En el cas dels genitals masculins, l'infermer del Servei d'Andrologia de la Fundació Puigvert Gabi Adalid assegura que no és necessari netejar-los més d'una vegada al dia, però diu que "s'ha de fer bé": "S'ha de fer únicament amb les mans, prèviament netes, sense esponges i amb un sabó de pH neutre o lleugerament àcid."

I insisteix en el fet que cal ensabonar-ho tot i, en cas que la persona no estigui circumcidada, cal retirar el prepuci per exposar el gland al complet: "El solc entre el gland i el prepuci és una zona on queda retingut part del semen i l'orina i si no es renta bé pot provocar infeccions d'orina, per exemple." I abans de tapar el gland amb el prepuci, cal esbandir-ho bé amb aigua perquè "que quedi sabó no és bo".

Gabi Adalid explica que, tot i que la pell dels genitals masculins és molt resistent i elàstica, cal cuidar-la:

"Allà on hi ha pèl hi ha més protecció, però cal netejar bé la zona perquè hi ha més espai on el bacteri o el virus es podria desenvolupar. I afaitar-se no és aconsellable perquè perjudica la integritat cutània i, a més, els pèls que surtin després es poden enquistar i la zona es pot infectar."

Què hem de fer després de mantenir relacions sexuals?

Tant Vanrell com  Adalid recomanen seguir les pautes d'higiene ja esmentades, però tots dos afegeixen que cal fer pipí després de les relacions íntimes heterosexuals en què hi ha hagut una penetració sense preservatiu:

"L'entrada del penis en la vagina fa que els bacteris tant del penis com de la vagina es col·loquin damunt de la uretra per contacte i si pugen, arriben a la bufeta i provoquen infeccions."

Gabi Adalid explica per què les dones són més propenses a contraure infeccions d'orina: "La uretra de la dona és quatre vegades més curta que la de l'home i, per tant, el bacteri o el virus té menys recorregut per pujar a la bufeta."

En el cas de relacions sexuals entre dones, Cristina Vanrell explica que "no és tan necessari" miccionar just després. I pel que fa a relacions íntimes entre homes, Gabi Adalid també recomana orinar després de la penetració anal perquè "si ha entrat algun tipus de bacteri fecal pugui sortir amb el pipí".