Ensenyar a cuinar peix i redescobrir espècies: iniciatives per reviure el sector de la pesca
A Catalunya el sector de la pesca ha viscut una dràstica reconversió ells últims anys. La flota ha passat de les 1.550 embarcacions de l'any 2000 a poc més de 600 aquest any. Les captures de peixos han disminuït des de les 28.000 tones el 2010 a les 16.000 de l'any passat, un 42% menys.
"Valor afegit" ha pres el pols del sector visitant tres ports en què hi ha iniciatives per rellançar l'activitat.
L'observatori blau del port de Tarragona
A les nou del matí comença la descàrrega de les sardines que les barques del port de Tarragona han capturat durant la nit. Aquí treballen cinc embarcacions amb la tècnica de l'encerclament, quant temps enrere superaven les quaranta.
La reducció de la flota pesquera catalana fa que els pescadors que continuen ho fan en les activitats més rendibles.
Rosa Sans, secretària de la Confraria de Pescadors de Tarragona, ho explica: "Avui mateix hem entrat quatre mil caixes amb sortida a tot Espanya. El peixater que la compra és Mercadona i el distribueix arreu".
"A Tarragona el peix blau ha sigut és i serà una de les potències més grans que tenim en la pesca"
Menys d'una cinquena part del peix que es consumeix a Catalunya s'ha pescat a les costes de la península Ibèrica. La competència internacional és ferotge i els pescadors han de controlar la qualitat del producte. Aquí es comptabilitza el nombre d'exemplars per quilogram de sardines per assegurar una mida mínima. L'altre camp d'acció important és treballar amb els consumidors per valorar el producte.
Rosa Sans diu que ara fan campanyes amb l'Ajuntament de Tarragona, els mercats, els restauradors i les escoles: "Estem donant a conèixer tradicions i cultura de cuinar de forma fàcil. Fins ara s'havia primat la cuina de restaurants, que es basava en sistemes molt moderns".
"Ara volem que la gent cuini com es feia a les barques o com feien les iaies a casa."
El món de la pesca ha viscut tradicionalment centrat en ell mateix, sense massa contacte amb la resta de la societat. Però això també està canviant amb iniciatives com la de l'observatori blau, a la mateixa confraria de pescadors de Tarragona. Per aquí van passar tres mil escolars el curs passat, en una acció formativa que té la col·laboració del museu del port.
Mercè Toldrà és la directora del Museu del Port de Tarragona: "Aquí el que nosaltres mostrem és des del mar fins que el peix arriba a la nostra taula, la distribució. Això vol dir que tenim reproduïdes les trenta espècies més capturades a la mar de Tarragona, estan fetes a escala u/u. Amb un sistema informàtic es pot conèixer el lloc on viu cada tipus de peix".
L'aula gastronòmica del port de Roses
"Avui farem un 'showcooking' sobre dues espècies d'aquí de Roses que són molt abundants, que són la maire i la canana." Ho diu el xef Toni Romero, que condueix una sessió de l'aula gastronòmica que l'Ajuntament de Roses ha muntat al port a petició dels pescadors per donar a conèixer al públic espècies de peix poc conegudes o valorades.
Fèlix Llorens és regidor de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Roses: "Cada cop hi ha menys gent que es dediqui a anar a pescar i, per tant, cada cop hi ha menys peix de la Mediterrània que arribi als nostres plats i llotges. Per tant, és un moment crític en què tota l'administració i la població general ha de recolzar-lo i la millor forma de fer-ho és menjar el peix que pesquen els pescadors."
Al port de Roses queden quinze barques d'arts menors i divuit d'arrossegament després de la gran reconversió dels últims vint anys. Els pescadors que continuen estan fent canvis que pretenen millorar la comercialització del peix amb la reivindicació del producte de proximitat.
Toni Abad és el president Federació catalana de Confraries de pescadors "Amb aquestes iniciatives de l'aula gastronòmica o el Seafood de Barcelona que ha portat el govern, que és un aparador al món. Això ho hem d'aprofitar".
"Aquest ha de ser el camí: donar a conèixer el nostre producte. Hi ha espècies que coneix tothom, però una molla, un capellà, un serrà panegal això ja costa més. I aquestes són les que ens donen la viabilitat, de la gamba sol no es viu"
La pesca catalana està sotmesa a un règim de vedes per millorar la conservació de les espècies i la sostenibilitat que surt de les polítiques de la Unió Europea. S'han creat marques d'espècies com la gamba roja de Palamós o el peix blau de Tarragona que serveixen per afinar molt més l'activitat pesquera i limitar-ne l'extracció indiscriminada.
Per Toni Abad, "hem arribat a entendre que cal pescar euros i no peixos, hem de portar el que realment ens demanda el mercat. No serveix de res, com havíem fet abans, molt peix i després el mercat no l'absorbia i l'únic que ens portava era malestar entre nosaltres perquè ens fèiem un fart de treballar per no res. Això cada cop està passant menys".
Les captures de peix a la costa catalana s'han reduït un 40% els últims catorze anys. Però queden reptes importants per fer, com el d'animar els joves a incorporar-se a un sector en què són majoria els més grans de quaranta anys.
Plans de futur de la confraria de Vilanova
La barca Domingo arriba al port de Vilanova després de passar la nit pescant sardines amb la tècnica de l'encerclament. Després de la descàrrega, el peix es porta immediatament a la subhasta, que es fa amb l'ajuda d'una pantalla i els comandaments que tenen els compradors. La tecnologia nova hi ajuda, però els preus tenen la inestabilitat de sempre.
Albert Bardí és l'armador de la barca Domingo: "Fluctua molt, depens de la quantitat de peix que hi ha als altres mercats. Ahir va haver-hi poc peix a tota la costa i el seitó va anar a 52 euros la caixa. Avui ja no és el primer dia de la setmana, som al segon, i el preu ha baixat. El peix de més bona qualitat ha anat sobre els vint euros i el que no és de tan bona qualitat està anant a catorze euros. Això és per caixa, dotze quilos i mig de peix."
El port de Vilanova continua sent un dels més importants de la costa catalana després d'haver perdut un 46% de la flota els últims vint anys. La Unió Europea impulsa la sostenibilitat amb tres mesos de veda l'any i compensacions al desballestament de barques. I el nou context està impulsant també un canvi en la mentalitat dels pescadors.
Jaume Carnicer és el president de la confraria de pescadors de Vilanova i diu que el que sí que detecten és que "baixa el consum de peix sense transformar".
"En canvi, el peix preparat o transformat es manté. Potser ens marca la línia de treball que hem de facilitar a la gent el consum d'aquest producte d'una forma semi preparada o preparada del tot."
"La línia que volem és acabar de transformar aquell espai que ara mateix fa un ús de magatzem i seguir la línia de la transformació per facilitar el consum de peix", diu Carnicer. Segurament tirarem per fer una sèrie de fumets, això et dona marge a fer un petit plat preparat, com ara carpaccio d'escamarlà o de gamba, que és bastant senzill de fer."
A Vilanova també miren l'aspecte cultural de l'activitat pesquera com una forma de connectar amb el públic. Per això s'està adaptant un antic espai dedicat al tint de les xarxes de pesca que ha estat desocupat durant setanta anys. És un magatzem amb antics forns de maó on es bullia una barreja de closca de pins i musc per fer la mescla que servia per tenyir les xarxes. Es preveu obrir aquest espai la tardor d'aquest any.