Entra a presó el líder de Democracia Nacional 9 anys després de l'assalt a Blanquerna

El secretari nacional del partit d'extrema dreta Democracia Nacional, Pedro Chaparro, ha ingressat a la presó de Madrid-1 per l'assalt a Blanquerna el 2013. Chaparro està condemnat per un delicte contra el dret de reunió i per desordres públics.

Dels catorze condemnats, vuit ja són a la presó, cinc han demanat ajornament a l'espera de saber si se'ls condeceix l'indult o no, i un altre està fugit a l'estranger.

Democracia Nacional considera Chaparro un pres polític a l'estat espanyol i assegura que amb l'empresonament es persegueix la defensa de la unitat d'Espanya.

Entra a presó Pedro Chaparro (Democracia Nacional), un dels condemnats pel cas Blanquerna del 2013 https://t.co/rg35mPPFe0 Aquí explicàvem el seu cas @324cat https://t.co/FeLv5y8L76 Una informació que avança el periodista @xrius1

— Sònia Calvó Carrió (@scalvocarrio) March 14, 2022

Pels mateixos fets ja han ingressat a la presó els líders de la Falange i d'Alianza Nacional.

Assalt per impedir la celebració de la Diada

Els fets es remunten a la Diada del 2013, quan un grup d'ultradretans van irrompre al Centre Cultural Blanquerna de Madrid amb la intenció d'impedir la celebració.

Van cridar consignes anticatalanes, van colpejar alguns dels assistents, van tirar a terra la bandera catalana i el faristol de l'escenari, van llançar gas pebre i van fer marxar tothom.

Els assaltants, molts d'ells de partits d'extrema dreta com Falange, Democracia Nacional i Alianza Nacional, van marxar poc després.

Tres persones van quedar ferides: el delegat de la Generalitat a Madrid, Josep Maria Bosch; el diputat de CiU Josep Sánchez Llibre, i un càmera de TV3. A més, van causar destrosses per valor de 1.300 euros.

19 detinguts, 14 condemnats

Els dies següents es va detenir fins a dinou persones, que van ser investigades per lesions, atemptat i amenaces. Quinze van acabar acusades de quatre delictes i tres faltes.

Els delictes fixats en la instrucció, del jutjat 11 de Madrid, van ser desordre públic, atemptat contra l'autoritat, danys i amenaces, a més de faltes per lesions a les tres persones ferides. La sentència de l'Audiència de Madrid, el febrer del 2016, en va condemnar catorze a penes d'entre sis i vuit mesos de presó, i també a multes pels danys.

Gairebé un any després el Tribunal Suprem va augmentar les penes a entre tres i quatre anys, però cap va entrar a presó, perquè el Tribunal Constitucional va admetre els recursos d'alguns d'ells.

El gener del 2020 el Tribunal Constitucional va estimar parcialment el recurs, i va sentenciar que el Suprem havia vulnerat els drets dels ultres, per no haver-los escoltat abans d'augmentar-los la pena.

EI juliol d'aquell any va arribar la tercera sentència, també del Tribunal Suprem, que els va condemnar a penes d'entre dos anys i set mesos i dos anys i nou mesos de presó.

Malgrat això, llavors no van anar-hi encara, perquè deud'ells van tornar a recórrer al TC, i l'abril del 2021 l'Audiència de Madrid va tornar a suspendre l'ingrés a la presó per aquest motiu.

Finalment, l'Audiència en va decretar l'entrada a presó després que la sala segona del Tribunal Constitucional no admetés el recurs d'empara presentat justament per Pedro Chaparro.