Entra en vigor el nou índex de preus: com pot afectar al lloguer, segons els casos

Els que ara busquen pis de lloguer o els que tenen un contracte que acabarà aviat es miren amb un interès especial l'índex de referència per als lloguers. No són els únics. Llogaters, propietaris i administració estan pendents dels efectes que tindrà aquest índex que entra en vigor aquest dissabte i busca evitar que els preus es disparin.

El lloguer té un topall en 140 municipis tensionats fixats per la Generalitat, on la situació és especialment greu i on viuen 6,2 milions de persones, un 81% de la població catalana.

És un índex estatal que, de moment, només s'aplica a Catalunya i que afecta sobretot els grans tenidors, és a dir, els que tenen cinc o més pisos.
 

Abaixar preus o canviar de mercat

Segons el Col·legi d'APIS, tot això fa baixar un 20% de mitjana els lloguers dels habitatges dels grans tenidors o dels propietaris que entren ara al mercat de lloguer. També admeten que "en el cas dels grans tenidors és on hi ha més riscos que els pisos puguin acabar sortint del circuit tradicional del lloguer", com diu Carles Sala, portaveu d'aquest Col·legi.

Només a Barcelona, el 44% dels pisos són propietat de grans tenidors, segons dades de l'Observatori de l'Habitatge.

Si el pis no s'ha llogat en els últims cinc anys, el preu màxim també el marca l'índex de referència.

Petits propietaris i llogaters

Si el pis ja està llogat, la referència és el contracte anterior més l'IPC, en el cas que el propietari tingui menys de cinc pisos. 

"Els petits propietaris podran aplicar les actualitzacions de tots els anys i no veuran disminuir les rendes del lloguer", aclareix Carles Sala, que vol enviar un missatge de tranquil·litat i recorda, a més, que "podran apujar fins a un 10% si es fan contractes de 10 anys o grans rehabilitacions".

"Dona tranquil·litat saber que no et poden apujar més el lloguer, però la renovació sempre posa nerviós", admet Andreu Fernández, que viu al Gòtic de Barcelona i veu com s'amplia el mercat de pisos de temporada. "Feta la llei, feta la trampa", diu, perquè això no està regulat i dona més rendibilitat. 

Els pisos de lloguer de temporada, d'arrendament d'habitacions i els pisos turístics no estan obligats a aplicar l'índex de referència.

Jaume Pla, propietari, ja fa temps que lloga a les persones que venen a temporades curtes a Barcelona, per treballar o estudiar. Assegura que, ara per ara, no compensa fer una reforma completa d'un pis vell i que "a la llarga potser és millor vendre i buscar altres inversions que assegurin la jubilació".

Al final, dependrà molt de la situació de cadascú, com es pot veure en aquest vídeo:

Com saber els límits que marca el ministeri

L'índex estatal marca una forquilla de preus del lloguer segons l'estat de l'habitatge. No és obligatori que els propietaris el publicitin, però es pot consultar en una pàgina web i una aplicació del ministeri d'Habitatge.

S'hi ha de buscar l'immoble per l'adreça o la referència cadastral. Si no hi consta, s'han d'omplir algunes caselles sobre la superfície, l'altura, l'antiguitat, la conservació o els serveis de què disposa.

El preu del contracte anterior es pot consultar a l'Incasòl.

Tant una cosa com l'altra hauran de constar en el nou contracte.

En el cas de grans propietaris, hauran d'aplicar el que resulti més beneficiós al llogater: o bé el preu del contracte anterior o bé el que digui el nou índex creat pel Ministeri d'Habitatge. 

Que passa si s'incompleix la norma

D'entrada, per saber del cert si el propietari d'un pis és o no un gran tenidor s'ha de recórrer al Registre de la Propietat i pagar el cost de la consulta.

Tant la Generalitat com el Sindicat de Llogateres defensen que es creï un registre públic i gratuït de grans tenidors, és a dir, els que tenen cinc o més habitatges en els 140 municipis tensionats.

Un altre aspecte criticat per la Generalitat sobre l'entrada en vigor d'aquest índex de referència per als lloguers és que no va acompanyat del règim sancionador corresponent i "ara s'ha de mirar com encabir-ho dins de la nostra normativa", denuncia Jaume Fornt, director de l'Agència de l'Habitatge.