Entre l'alto el foc i l'expansió de la guerra de Gaza, on ja hi ha més de 40.000 morts
S'arriba a aquesta xifra quan comencen a Doha noves negociacions per un alto el foc, però la intenció de l'Iran d'atacar Israel ha agreujat els pronòstics
Aquest dijous coincideixen dues novetats remarcables en la guerra de Gaza: la xifra de víctimes mortals palestines ha superat els 40.000, i comencen les negociacions a Qatar per aconseguir un alto el foc.
La xifra de morts, oferta pel govern de Hamas que controla Gaza, inclou 16.400 menors, però no les 10.000 persones que es consideren desaparegudes sota els edificis enfonsats pels bombardejos d'Israel.
Pel que fa a les negociacions, més de 10 mesos després de l'inici de la guerra de Gaza, tots els ulls estan ara centrats en les converses que comencen aquest dijous a Doha, la capital de Qatar.
Hi ha moltes esperances i interessos que fructifiquin i portin a un alto el foc i a l'alliberament dels ostatges segrestats per Hamas, però també molta incertesa perquè se celebren en un moment molt crític.
El motiu és que els objectius d'Israel i Hamas són clarament incompatibles, i s'hi ha afegit la intenció de l'Iran d'atacar Israel com a represàlia pels assassinats de dirigents de Hamas i Hezbollah a Teheran i a Damasc.
Moments clau de 10 mesos de guerra
Aquesta és una breu cronologia del conflicte durant aquests 10 mesos:
7 d'octubre de 2023
Milers de milicians de Hamas i la Gihad Islàmica Palestina de Gaza entren a territoris controlats per Israel i maten unes 1.200 persones i en segresten 250, segons el govern israelià. Aquell mateix dia va començar l'operació d'Israel per envair Gaza per rescatar els ostatges i acabar amb Hamas.
24 de novembre de 2023
La treva arriba 7 setmanes després quan, segons el govern de Hamas, l'exèrcit d'Israel ja havia matat o provocat la mort de 17.000 palestins a Gaza. És una treva que dura 7 dies, fins al 30 de novembre, durant la qual Hamas allibera 105 ostatges israelians i Israel 240 presoners palestins, però que no té continuïtat, i les armes tornen a monopolitzar la situació durant els mesos següents.
1 d'abril de 2024
Israel bombardeja el consolat de l'Iran a Damasc, la capital de Síria, i mata l'enllaç amb Hezbollah, la força de xoc de Teheran per confrontar Israel des d'aquest país, obrint de bat a bat el conflicte directe amb el règim dels aiatol·làs.
13 d'abril de 2024
L'Iran respon amb un bombardeig directe i massiu contra Israel, però prou publicitat i anunciat perquè aquest país pugui neutralitzar-lo i no tingui pràcticament efectes militars. Els dies següents els Estats Units s'esforcen perquè la resposta d'Israel no encengui una guerra oberta a la regió.
31 de maig de 2024
Els Estats Units fan pública una proposta de full de ruta en 3 fases que inclou un alto el foc de 6 setmanes, alliberament d'ostatges, inici de la retirada de l'exèrcit d'Israel de Gaza i negociacions per un alto el foc permanent i la retirada total. Però malgrat que diuen que el govern d'Israel l'avala, el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, ho nega i la proposta es frena.
24 de juliol de 2024
Convidat pel govern dels EUA, Netanyahu intervé davant del Capitoli a Washington, escenificant així el suport pràcticament incondicional d'aquest país a Israel, malgrat les absències de congressistes demòcrates i les concentracions de protesta a l'exterior.
13 d'agost de 2024
Malgrat que ho tenen prohibit, milers de jueus entren a resar a l'esplanada de les mesquites de Jerusalem protegits per la policia d'Israel, complicant encara més la situació.
Les negociacions que comencen ara parteixen de la proposta dels EUA de finals de maig, una proposta que Hamas considera un bon punt de partida, però que Israel continua rebutjant.
El balanç d'aquests 10 mesos és esgarrifós: als 1.200 morts israelians del primer dia i als 40.000 morts palestins de Gaza, cal afegir-hi els centenars de víctimes mortals que hi ha hagut a Cisjordània i al Líban per l'extensió del conflicte.
- ARXIVAT A:
- Guerra a GazaIsraelEstats Units