Entre l'amenaça turca i les despulles d'Estat Islàmic: així es viu a Raqqa la revolta siriana

La cèntrica plaça de Naïm permet entendre les últimes hores que ha viscut la ciutat de Raqqa, i intuir per on poden anar les pròximes. Per l'enorme rotonda circulen blindats de les forces kurdes mentre al centre de la plaça, un home fuma impassible aprofitant l'escalfor del sol d'un matí fred de desembre. Darrere seu, unes lletres de metall pintades amb els colors de la bandera de la revolució siriana resen "I Love Raqqa". Més enllà, la runa d'un edifici destrossat recorda els combats que van acabar amb l'expulsió d'Estat Islàmic de la ciutat.

La calma que es respira aquest matí contrasta amb la tensió viscuda la tarda anterior. La celebració d'alguns dels molts àrabs que viuen a Raqqa va acabar en tragèdia, quan els trets disparats en vertical, a l'aire, com a mostra d'alegria, van acabar viatjant en horitzontal, quan la policia kurda va intervenir per dispersar la concentració.

L'autoritat kurda es defensa dient que alguns milicians mimetitzats entre la massa van ser els primers a disparar, provocant així el caos que buscaven. Els kurds asseguren que no va morir ningú i que com a molt va haver-hi 7 o 8 ferits; fonts locals parlen de com a mínim dues víctimes mortals i prop d'una cinquantena de ferits.

Un futur plegats

L'Administració Autònoma del Nord-Est de Síria (AANES), de majoria kurda, fa equilibris per mantenir l'statu quo a la regió que controla, equivalent a una tercera part del territori del país.

Un control que mai va ser reconegut pel dirigent de l'anterior règim, Bashar al-Assad, però que existia de facto. Primer, amb la regió de Rojava --el tradicional Kurdistan sirià-- i, més tard, amb la conquesta de les ciutats àrabs dominades per Estat Islàmic, quan els kurds van derrotar-lo. Una d'aquestes ciutats és, precisament, Raqqa.

Amb el canvi de règim a Síria, l'AANES busca establir una relació propera amb Damasc que els permeti mantenir l'autoproclamada autonomia de què gaudeixen en l'actualitat.

Els kurds d'aquesta zona no pretenen independitzar-se de Síria; anhelen una situació similar a la que tenen els seus veïns del Kurdistan iraquià, ells sí reconeguts com a regió autònoma per Bagdad. Per això fan gestos d'apropament, com ara donar l'ordre d'hissar la bandera de la revolució siriana, amb la que s'identifica el nou règim, liderat per l'Organització per a l'Alliberament del Llevant (HTS). Aquesta ordre era, de fet, el motiu de celebració dels concentrats a la plaça de Naïm.

El líder de l'HTS, Mohammad al-Julani, ha repetit en diverses ocasions la voluntat de respectar totes les minories dins d'una Síria unida. Però aquí al Kurdistan sirià, molts no se l'acaben de creure. Recorden que Al-Julani va ser membre, entre d'altres, d'una facció d'Al-Qaeda. Per això, el nou líder de Síria vol que ara se'l conegui pel seu nom autèntic, Ahmed al-Sharaa --Al-Julani és el seu nom de guerra.

Un caramel molt llaminer

"Aquests són d'Estat Islàmic", ens va comentar un soldat kurd, referint-se a la munió de gent que es dirigia cap a la plaça Naïm tot disparant a l'aire. L'organització jihadista està oficialment derrotada, però encara en queden molts; també a Raqqa. Això sí, la majoria es van refugiar al desert del sud de Síria i n'hi ha desenes de milers més que viuen amb les seves famílies al campament d'Al-Hawl, una presó a l'aire lliure situada en territori controlat per l'AANES.

Les autoritats kurdes de Raqqa són conscients d'aquest perill invisible, segons ens explica el cogovernador de Raqqa, Meshab al-Turkan.

"Som conscients que hi ha cèl·lules dorments d'Estat islàmic preparades per ressorgir tan bon punt puguin"

"Volen tornar a Raqqa i, des d'aquí, terroritzar el món", assegura. Raqqa té un alt valor estratègic però també simbòlic per a ells: durant 5 anys va ser la capital a Síria del seu califat. L'altra era Mossul (a l'Iraq).

Al-Turkan és àrab, però treballa per l'AANES, el nom que té l'administració de majoria kurda des que va conquerir aquestes ciutats de majoria àrab, amb la voluntat d'integrar també els seus ciutadans autòctons. "Som part de l'estat de Síria. Formem part del seu entramat social, tant els líder de les tribus àrabs com la resta de la població", sentencia del cogovernador de Raqqa.

La influència turca

Però els maldecaps dels kurds no acaben aquí. De fet, la integració dels àrabs dins l'AANES i la relació amb l'HTS no és l'assumpte que més els urgeix resoldre.

Al nord del territori que controlen, lluiten contra Turquia, que els ataca a través de les bombes llançades pel seu exèrcit, i dels trets de les milícies finançades per Ankara.

Durant l'última setmana, els kurds han perdut Manbij, ciutat que controlaven des de feia 8 anys. Uns quilòmetres més a l'est, Kobane va ser bombardejada.

Turquia busca aprofitar el caos després de la caiguda del règim d'Al-Assad per establir una zona de seguretat més enllà de la seva frontera amb Síria --una estratègia similar a la que persegueix Israel als Alts del Golan.

La voluntat de desestabilitzar la zona controlada per l'AANES no és nova. Ja fa anys que Turquia finança aquestes milícies que es mouen pel nord i que es van dissimular entre les forces de l'HTS quan tot just començaven a baixar cap a Damasc per atacar els kurds que viuen al nord d'Alep.

Metadesplaçats

El Massud és una de les víctimes de l'assetjament d'aquestes milícies proturques, conegudes sota el nom d'Exèrcit Nacional Sirià. Juntament amb uns 5.000 kurds més, s'ha vist obligat a fugir de casa i a venir fins a Raqqa.

El pitjor del cas és que aquesta casa no era la seva casa original. El Massud és d'Afrin, ciutat que va abandonar l'any 2018, també per culpa dels atacs dels proturcs. Es va refugiar a Shahbah, d'on ara també ha hagut de marxar.

"No tenen pietat. Maten joves, vells, nens petits... quina culpa en tenen, ells?"

El cas del Massud no és únic; la majoria dels desplaçats que han arribat a Raqqa han seguit el mateix camí. "Vam haver anar d'Alep a Afrin. D'Afrin, a Shahbah. I ara, de Shahba hem vingut fins aquí. I ara on anirem? Només Déu ho sap", explica l'Ibrahim.

La fugida és l'única opció quan la crueltat d'aquestes milícies entra en escena: "Maten, roben, violen... Ja n'hi ha prou! Que ens deixin tornar a casa! Allà on anem, ens persegueixen i ens assetgen", denuncia l'Asmahan.

Les autoritats de Raqqa s'han vist obligades a suspendre les classes per repartir els 5.000 desplaçats en 80 escoles de la ciutat, mentre els prepara un campament amb tendes de campanya.

En aquestes escoles, els desplaçats dormen al terra de les aules i s'organitzen com poden, cuinant en olles gegants, a l'espera de notícies. Notícies de les autoritats, notícies sobre la situació de tensió entre àrabs i kurds a Raqqa, i notícies sobre els avenços de les milícies proturques, que ja són a una cinquantena de quilòmetres de la ciutat. Tenen assumit que potser hauran de continuar fugint cap a l'est.