Entrem al quarter general de Wagner: classes de pilotar drons, primers auxilis i patriotisme

El grup Wagner fa gairebé una dècada que existeix però no ha sigut fins fa poc mesos --amb la guerra a Ucraïna-- que aquesta organització paramilitar ha passat a ser coneguda a tot el món.

Fins ara, sempre havien operat des de l'ombra, sense voler cridar l'atenció. De fet, el líder del grup, Ievgueni Prigojin, no va reconèixer ser al darrere de l'organització fins al setembre passat.

Wagner fa aleshores un canvi d'estratègia, i a principis de novembre surten definitivament de la clandestinitat amb l'estrena del seu nou centre d'operacions, un edifici d'acer i vidre situat a l'est de Sant Petersburg.

Un cop dins el recinte, dues coses sorprenen a primera vista. La primera és la sensació de buidor. És com un pis acabat de comprar sense mobles, però en aquest cas l'apartament té dotze plantes.

La segona té a veure amb les mesures seguretat. Sobta molt que un centre dedicat a la investigació tecnològica aplicada al terreny militar, i amb les implicacions que comporta lluir el logotip de Wagner, no tingui ni tan sols un arc de seguretat a l'entrada per registrar els visitants.

No obstant això, un vigilant ens segueix durant tota la visita, i allà on el càmera es mou, ell sempre hi és al darrere. Abans de començar el tour pel Centre Wagner ens tornen a recordar una condició sobre la qual ja estàvem prèviament avisats: no fer preguntes sobre les operacions militars del grup. Ni les de l'Àfrica, ni les d'Orient Mitjà, ni per descomptat les d'Ucraïna.

"Som dues organitzacions completament diferents", diu la cap de premsa del centre, Anastàsia Vasiliévskaia:

"Nosaltres no reclutem gent per a operacions militars. El nostre objectiu és el desenvolupament de solucions tecnològiques. Sí, formem part de la mateix companyia, però en la pràctica som dues empreses paral·leles que no conflueixen."

Aquesta separació de poders entre la divisió militar i tecnològica de Wagner és la justificació necessària per espolsar-se les responsabilitats d'un grup considerat per Occident com una organització terrorista. Però compartir nom i logotip és una llosa que no els eximeix de ser el lloc on els familiars dels combatents del Grup Wagner van a demanar pels seus familiars quan fa dies que no hi han pogut contactar.

Primera aturada: instrucció per pilotar drons

Comença la guiada per alguna de les plantes que no tenen l'accés restringit. El centre, acabat d'estrenar, té molt poca vida. Aparentment, hi treballen unes 200 persones (25 d'ells enginyers d'alt nivell) però no és aquesta la impressió que fa. L'escassetat de cotxes al pàrquing reforça aquesta sensació. La primera aturada és una sala on un instructor ensenya a pilotar drons.

Es tracta d'un curs de tres setmanes on els alumnes aprenen a controlar aquests aparells en un simulador per després –diuen des del centre– fer-ne un ús que tant pot ser civil com militar. Però algun dels que s'estan formant ja operen vestits de militars i amb la cara mig tapada, cosa que deixa entreveure on pilotaran d'aquí a poques setmanes.

Ens posen davant d'un dels simuladors convidant-nos a provar-lo. "A veure si trobes algun Leopard", ens diu l'Anastàsia fent broma.

A una taula de la sala hi tenen col·locats diversos models d'aquests vehicles no tripulats però aquests, ni per aspecte ni per dimensions, no tenen res a veure amb els shahid iranians que l'exèrcit rus ha utilitzat tantes vegades per atacar arreu d'Ucraïna.

Segona aturada: medicina tàctica de combat

El Petr, o "el Químic", com es fa dir, és qui controla el departament de medicina tàctica militar. Un eufemisme inflat del que serien els primers auxilis. Ell és l'instructor dels combatents abans de ser enviats al front, i assegura que en més d'una ocasió també s'hi ha desplaçat en persona per fer aquests tutorials in situ.

Dins la mateixa sala hi té una col·lecció de morters occidentals i també guarda com un tresor l'esquelet d'un dron ucraïnès. El Petr assenyala un petit cercle de l'ala dreta amb els colors groc i blau de la bandera ucraïnesa per certificar-ne l'autenticitat.

Després de la presentació, el Químic fa una demostració amb moviments ràpids i enèrgics de com col·locar-se un torniquet de silicona al braç:

"Si la palma de la mà empal·lideix, vol dir que s'ha posat correctament".

També ensenya orgullós un kit d'emergència que ha dissenyat amb tot el necessari per practicar una intervenció en zona de combat. És una petita motxilla que va adherida a les armilles dels soldats i que conté una manta, torniquets, analgèsics, apòsits i productes per aplicar a les cremades. "Hi són tots els elements essencials i tots s'han fabricat al nostre país", puntualitza amb orgull.

I és que el "made in Russia" és gairebé una obligació dins el Centre Wagner. Les sancions occidentals dificulten molt la importació de tecnologia i per això s'incentiva la investigació amb productes elaborats dins la Federació Russa. Com diu l'Anastàsia "aquí valorem qualsevol cosa que ajudi a defensar el nostre país. Tothom pot enviar el seu projecte. I si considerem que és rellevant i el podem dur a terme, nosaltres ens fem càrrec tant a escala econòmica i legal. El que calgui si ajuda a fer créixer el nostre país".

L'Anastàsia no acaba d'encaixar en aquest centre tècnicomilitar. Abans del conflicte d'Ucraïna treballava com a productora musical, però va perdre la feina amb la fugida de molts grups de música de Sant Petersburg.

"Tècnicament, encara es pot dir que treballes per als músics", li dic de broma. Músics és com es coneix als membres de Wagner, que agafen el seu nom del compositor alemany Richard Wagner. "Doncs ara que ho dius tens raó! Mai m'ho havia plantejat així", diu sorpresa.

Tercera aturada: classes de patriotisme

Abans de començar la visita hi ha una escena que ens encurioseix. Nois i noies molt joves entren en una aula situada tot just al costat de la recepció, a l'entrada de l'edifici. Al final de tot esbrinem que el que hi fan són "classes de patriotisme", i ens deixen assistir-hi a una durant una estona.

A dins, l'Aleksandr, que per edat sembla un alumne més, fa una exposició davant una vintena de nois i noies. Alguns d'ells són tan joves que no sembla que tinguin la majoria d'edat. Després de cada intervenció, fa una pregunta a algun dels assistents i aquests sempre s'han de posar drets per respondre.

L'objectiu d'aquestes xerrades és "donar l'oportunitat als joves de desenvolupar el seu patriotisme perquè en una situació com la d'avui (el conflicte a Ucraïna) cal apostar per la gent jove". Li preguntem directament a l'Aleksandr què significa per ell ser un patriota: "És un concepte amb molts significats, però per a mi implica principalment l'amor per la nostra pàtria mare, la nostra terra i la gent que hi viu".

La Renata és una de les alumnes. Té només 19 anys i porta una samarreta amb el logotip de Wagner. En el futur es planteja passar a formar part de l'organització:

"Encara no ho sé segur però és una possibilitat real. De moment tot va com m'esperava. Ens estem formant i alhora treballant  i, per tant, per què no?"

Centre W: tecnologia o reclutament

Les xarxes socials són una altra eina fonamental per promocionar l'entitat, i per això al Centre Wagner disposen també d'equips professionals per transmetre els seus continguts en línia. Els experts diuen que els seus vídeos combinen tècniques comunicatives d'organitzacions tan diferents com la marina nord-americana o Estat Islàmic. És l'espectacularitat de la imatge com a esquer per reclutar noves unitats.

En definitiva, el Centre Wagner aparenta més estar al servei del reclutament de científics, pilots de drons o soldats que no pas a la tecnologia. I ara per ara és indubtable que estan molt lluny de convertir-se en un referent d'aquest sector tan competitiu.

Al cap i a la fi tots els moviments que fa Wagner tenen un únic objectiu: enriquir-se. Ja sigui protegint mines de diamants a càrrec de dictadures militars de l'Àfrica o combatent per diners a l'oest del Donbass.

Els contractes governamentals són els més sucosos però a poc a poc intenten diversificar els seus ingressos. El problema que tenen és que el seu nom i les seves accions són un estigma dels que molts es volen allunyar, fins i tot a dins de Rússia.

De fet, l'edifici del centre Wagner està connectat per una passarel·la amb un altre bloc encara més gran de la seva propietat que volen destinar al lloguer d'oficines. Avui dia, està més buit que el mateix Centre Wagner.