Enverinar les dades que donem a la xarxa, una estratègia per conservar la privacitat

Fer servir un bloquejador d'anuncis quan naveguem per internet o utilitzar alguna altra extensió de l'explorador per modificar els resultats de les cerques podria contribuir a sabotejar les grans empreses tecnològiques. Són algunes de les estratègies per aprofitar el poder dels usuaris davant del fet que els gegants del sector fan negoci recaptant dades personals, segons un estudi.

Moltes accions que fem quotidianament, com enviar un correu electrònic o mirar una sèrie online, aporten dades a empreses que aconsegueixen beneficis multimilionaris precisament gràcies a la informació que recapten dels usuaris. Per exemple, Google va guanyar més de 120.000 milions d'euros l'any passat amb el seu negoci publicitari.

Els gegants tecnològics tenen potents algoritmes a la seva disposició, però no serveixen per res sense prou dades correctes per funcionar. En aquest sentit, un estudi fet per investigadors de la Universitat Northwestern, als Estats Units, identifica tres grans estratègies per plantar cara a les grans empreses que es lucren amb les dades personals. 

Una seria la vaga de dades, que consisteix en retenir o esborrar les teves dades perquè una tecnològica no les pugui utilitzar. Per exemple, abandonant una plataforma o instal·lant eines de privacitat.

Una segona estratègia seria l'enverinament de dades, és a dir, aportar dades fútils o nocives. Això es pot fer amb eines com AdNauseam, una extensió de l'explorador que clica a cadascun dels anuncis que se't mostren, de manera que contribueix a despistar l'algoritme de Google. També es pot fer aportant dades falses a un perfil d'usuari, clicant enllaços aleatòriament o manipulant imatges.

La darrera estratègia és la contribució conscient de dades. Això es pot fer donant dades significatives al competidor d'una plataforma de la que vols queixar-te. Per exemple, fent servir cercadors alternatius a Google, com DuckDuckGo, o pujant fotos a Tumblr en lloc de Facebook.

El "data leverage" o poder ciutadà

La dependència que les tecnològiques tenen de les dades generades pels humans ofereix a la ciutadania un cert poder, el que en anglès es coneix com a "data leverage". Aquest poder pot servir per pressionar les tecnològiques perquè canviïn el seu comportament en relació a la privacitat, la desigualtat econòmica, la moderació de continguts o altres aspectes que afecten la societat.

Si bé les accions individuals en aquest sentit no tenen gaire efecte, un petit grup de persones enverinant dades pot provocar grans conseqüències, i un grup gran de persones organitzades pot tenir un impacte elevat. 

De totes maneres, és complicat saber l'impacte concret de les accions, tal com reconeixia Nicholas Vinent, un dels autors de l'estudi, en declaracions al Mit Technology Review:

"Els únics que realment saben fins a quin punt una acció de 'data leverage' ha afectat un sistema és la companyia tecnològica."

Un experiment va portar una periodista a viure durant sis setmanes sense les cinc principals empreses tecnològiques nord-americanes: Amazon, Facebook, Google, Microsoft i Apple. No va utilitzar els seus serveis ni va entrar a cap web allotjada en els servidors d'aquestes empreses.

"Va ser un infern", explicava a Gizmodo. Mentre ella tenia seriosos problemes per accedir als serveis digitals més bàsics, les "big five" no van notar absolutament cap efecte de la seva acció.