Era un meteoroide: Defensa tanca les especulacions sobre el bòlid vist divendres a Catalunya
El Ministeri descarta que l'objecte lluminós fos un míssil balístic o un dels satèl·lits Starlink, i diu que no constava al llistat d'amenaces espacials de la Unió Europea
El bòlid que es va veure al cel de Catalunya i el País Valencià divendres a la nit era un meteorit que va fregar l'atmosfera terrestre sense arribar a entrar-hi, segons el Ministeri de Defensa. És el que s'anomena un meteoroide.
El Centre d'Operació i Vigilància Espacial (COVE), encarregat de vigilar i controlar qualsevol objecte espacial que pugui creuar l'atmosfera, ha descartat aquest dilluns que l'objecte fos un míssil balístic o un dels satèl·lits Starlink, propietat d'Elon Musk, com s'havia especulat fins ara.
La Xarxa d'Investigació de Bòlits i Meteorits del CSIC va apuntar dissabte al matí que l'objecte lluminós seria un míssil balístic llançat per França en el marc d'un assaig militar i que va caure al mar Mediterrani. Al cap d'unes hores, l'investigador Josep Maria Trigo va indicar que l'objecte podria ser un satèl·lit o restes de coets espacials.
En paral·lel, les forces aèries alemanyes van afirmar a X (abans Twitter) que el fenomen observat a la costa mediterrània era la reentrada a l'atmosfera terrestre d'un satèl·lit de comunicació Starlink, un dels aparells d'Elon Musk que proporcionen internet d'alta velocitat a bona part del món.
Una alarma sense fonament, segons Defensa
El general Isaac Manuel Crespo, cap del comandament de l'espai de l'Exèrcit de l'Aire i de l'Espai, ha descartat aquest dilluns les hipòtesis del míssil i del satèl·lit Starlink.
Ha assegurat que si el bòlid de divendres hagués suposat una amenaça per a la població, s'haurien activat els protocols establerts. També ha justificat el silenci dels últims dies de les autoritats governamentals espanyoles:
"No cal anar alertant els ciutadans d'una cosa que no tenia cap fonament."
El general ha desautoritzat l'investigador que va afirmar que la principal hipòtesi era la del míssil balístic i ha dit que aquest treballador del CSIC va fer-la a títol particular i no l'organisme en si.
No era a la llista d'amenaces espacials de la UE
Defensa ha explicat que el meteoroide no es trobava dins el llistat d'objectes que poden suposar un perill per la possibilitat que s'endinsi a l'òrbita més propera a la terra. Un consorci de la Unió Europea format per Espanya, Alemanya, Itàlia i França n'informa a 30 dies vista.
Aquest és l'informe que el COVE agafa de referència per portar a terme la vigilància i el control d'un determinat objecte. Segons l'organisme, ara mateix hi ha 26.000 objectes de certa mida --incloent-hi brossa espacial-- a l'òrbita baixa terrestre, dels quals uns 800 suposen un risc.
Per la seva banda, la Xarxa d'Investigació de Bòlits i Meteorits del CSIC ha reconegut que la identificació de l'objecte ha estat tot un repte per les seves característiques "inusuals" i la seva velocitat pròxima a la d'un satèl·lit.
6) EL ESTUDIO DE VARIOS VÍDEOS obtiene una velocidad media de 15 km/s y, por ello, confirmamos la hipótesis del bólido rozador sugerida por Alberto Castellón @InfoUMA. La ausencia de fragmentación nos permite sugerir la naturaleza metálica del meteoroidehttps://t.co/IlAzvONvTL pic.twitter.com/HSVgG8Rddx
Red Investigación Bólidos y Meteoritos (SPMN)-CSIC (@RedSpmn) March 31, 2024
El que es va gravar és l'estela lluminosa del meteorit
Diversos aficionats a l'astronomia van fotografiar i gravar el pas de l'objecte durant gairebé 50 segons des de diversos indrets. L'estudi de diversos vídeos ha obtingut una velocitat mitjana de 15 quilòmetres per segon.
El més probable, segons el Centre d'Operació i Vigilància Espacial, és que el que es va poder gravar era l'estela lluminosa que va emetre el meteorit en fregar l'atmosfera abans de tornar a l'espai exterior.
El meteorit es va enregistrar des de Barcelona, Esparreguera, Corbera de Llobregat, Breda, Folgueroles, Sant Celoni, Sant Fost de Campsentelles, a Catalunya; Sant Mateu i Benicàssim, al País Valencià; i Blesa, a l'Aragó, entre altres llocs.
- ARXIVAT A:
- Ciència
