ERC i Junts condicionen la investidura al referèndum, però pels socialistes no és el camí

La desunió d'ERC i Junts a l'hora de parlar amb el PSOE i Sumar per a una investidura de Pedro Sánchez ha tingut una notable excepció aquest dijous.

Pocs minuts abans que es tanqués el registre del Parlament, tots dos grups hi han entrat una resolució en què es conjuren per no donar suport a la investidura si Sánchez "no es compromet a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum".

Fins ara, uns i altres han llançat propostes genèriques, amb poques concrecions sobre què pensen demanar a canvi d'investir el candidat socialista, especialment en tot allò que fa referència a l'autodeterminació.

Ara han anat un pas més enllà, i ja han tingut resposta: el PSOE i el PSC han fet un comunicat conjunt en què insisteixen en els arguments de les darreres setmanes i deixen clar que pel camí de la "ruptura i la discòrdia que tanta tensió van generar [...] no hi ha avanç possible". 

En la resposta que han emès aquest dijous al vespre, els socialistes apunten que cal seguir el camí "de la convivència i de la cohesió, de l'entesa i el progrés econòmic i social de Catalunya i de la resta d'Espanya, sempre dins de la Constitució".

Tímida coordinació

El text que han presentat les formacions independentistes és, indirectament, un primer intent de coordinar l'acció a Madrid aprofitant que l'independentisme té la clau per formar govern a l'Estat.

La proposta votarà aquest divendres al Parlament i tirarà endavant amb l'abstenció de la CUP, que no ha participat de l'acord en la redacció.

En declaracions als mitjans des del Parlament, el diputat Xavier Pellicer ha advertit que les negociacions amb l'Estat per a la celebració d'un referèndum d'independència "seran absolutament fallides".

Però, encara que no haguessin tingut els vots necessaris per tirar endavant, a ningú se li escapa que els que fan la proposta a Catalunya són, justament, els dos partits que l'haurien de complir a Madrid.

Un referèndum acordat pot substituir l'1-O

La resolució sobre l'autodeterminació pactada entre ERC i Junts "manifesta que la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l'Estat espanyol passa per la via política i democràtica".

És per això que sostenen que "el mandat que va sortir del referèndum del Primer d'Octubre de 2017 podrà ser substituït per un nou referèndum acordat amb l'Estat".

En aquest sentit, insten el govern "a fer totes les accions oportunes per fer-ho realitat" i també consensuen "no donar suport a una investidura" de cap president espanyol que no es comprometi a treballar per fer efectives les condicions per a la celebració del referèndum".

Pere Aragonès va afirmar tot just aquest dimarts que les condicions per al referèndum s'haurien d'acordar en aquesta legislatura, mentre que Carles Puigdemont havia evitat posar-hi terminis i, en la conferència que va oferir des de Bèlgica, va dir que cal un "reconeixement nacional de Catalunya", que passa pel dret a l'autodeterminació.

El camí del català a Europa

Mentrestant, l'exigència que el català passi a ser llengua oficial a la Unió Europea continua pendent, després de l'ajornament del debat.

Tot i això, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha assegurat aquest dijous que la proposta de fer oficial l'ús del català, el gallec i l'euskera a la UE ocuparà un "punt específic" en l'ordre del dia de la reunió del Consell d'Afers Generals que se celebrarà a Brussel·les el 24 d'octubre.

En una roda de premsa després de la primera sessió de la reunió informal d'Afers Generals comunitària, Albares ha explicat que es tracta de "donar resposta a les preguntes" que formulin sobre això els Estats membres, cap dels quals s'ha oposat a la proposta, ni aquest dijous ni el primer dia que s'havia de debatre.

"Cap estat membre ha pres la paraula per assenyalar cap aspecte que l'inquieti o el preocupi ni per obstaculitzar-ho", ha assegurat convençut que "el futur d'Europa és també el del seu règim multilingüístic".

A parer seu, la cimera d'avui "ha estat un bon moment per avançar en aquesta proposta", que ha insistit a definir com "un compromís", i li ha permès constatar que "tots els països segueixen disposats a treballar i avançar amb Espanya en aquest camí".