ERC, JxCAT i CUP aproven, entre advertiments dels lletrats, que Catalunya no vol rei

Després de la polèmica marxa de Joan Carles de Borbó enmig del degoteig d'informacions sobre els seus suposats negocis corruptes, el Parlament de Catalunya ha fet un ple sobre la monarquia que va demanar el president Quim Torra.

Els grups independentistes del Parlament han aprovat resolucions que afirmen que Catalunya és republicana i que no vol tenir rei, però han topat amb l'advertiment dels lletrats, que consideren que hi ha conceptes inconstitucionals. L'oposició diu que el Parlament no és competent per debatre aquestes qüestions i insta el govern a presentar-se com a perjudicat en el cas del 3%.

Després d'un ple intens, extraordinari i atípic pel coronavirus, els partits independentistes han presentat diverses propostes de resolució que demanen l'abolició de la monarquia i també la retirada del títol d'emèrit a Joan Carles I. En això també han coincidit els comuns, que a més aposten per un referèndum sobre monarquia o república.

La proposta comuna d'Esquerra, Junts per Catalunya i la CUP referma que l'única opció possible "per superar el règim monàrquic" és la república catalana, seguint l'esperit del Primer d'Octubre i la declaració d'independència del 27 d'octubre. Amb els vots a favor de JxCat, ERC i la CUP i els vots contraris de Cs, PSC, CatECP i el PPC, la cambra ha avalat una proposta de resolució pactada entre els independentistes que denuncia la connivència dels poders de l'Estat en la "fugida consentida" de Joan Carles I.

El text també qualifica la nissaga dels borbons com una "calamitat històrica" i acorda notificar la resolució, un cop aprovada, a  la Casa del Rei, les Corts espanyoles i les institucions europees. 

La cambra també ha aprovat la moció de la CUP en què el Parlament reprova al conjunt del govern espanyol i específicament a la  vicepresidenta  Carmen  Calvo per haver col·laborat, diu el text, amb la fugida del rei emèrit i com a "còmplices de la immunitat perpetrada per la monarquia borbònica".

Advertiment dels lletrats

Les paraules concretes d'algunes propostes han tornat a despertar els advertiments dels lletrats del Parlament. Han alertat que alguns textos no s'haurien de tramitar perquè poden contravenir les resolucions del Tribunal Constitucional. Entre aquests, hi ha el de la CUP, que demana reprovar a Felip VI, o un conjunt dels tres grups independentistes que qualifica la monarquia de "delinqüent".

Cs i el PP han presentat peticions de reconsideració a la Mesa del Parlament perquè no admeti a tràmit aquestes propostes de resolució. La majoria independentista de la Mesa ho ha desestimat. Aquest estira-i-arronsa ha allargat el ple fins a passat un quart d'onze de la nit.

Tensió per la publicació de les resolucions

Abans de la votació, hi ha hagut una última picabaralla per les advertències dels lletrats. El cap de l'oposició, Carlos Carrizosa, ha demanat que els lletrats expliquessin els efectes de les resolucions que es votarien. El president del Parlament, Roger Torrent, ha contestat que aquest punt ja s'havia debatut a la junta de portaveus, on els lletrats han fet notar les seves consideracions.

El president del grup de JxCat, Albert Batet, ha demanat que tot el que es voti al ple quedi publicat tal com marquen les resolucions, malgrat les advertències dels lletrats. Batet ha arribat a demanar que, si algun funcionari no vol publicar-ne el contingut, es prenguin mesures i s'obrin expedients.

L'apunt de Batet està motivat perquè no seria el primer cop que el Parlament no publica una resolució aprovada pels advertiments dels lletrats de la cambra. Al novembre del 2019, el "Diari Oficial del Parlament" no va acabar publicant una moció de la CUP sobre l'autodeterminació.

El president Torra ha dit en una piulada que cap funcionari pot decidir si es publica o no una resolució votada pel Ple.
 

Un ple amb retrets i crítiques als comuns

El ple del Parlament sobre la monarquia ha estat marcat pels retrets a Joan Carles I, però també al govern espanyol i a la posició de Podem. El president de la Generalitat ha exigit que tots els ministres socialistes i d'Unides Podem dimiteixin per integritat.

Els partits independentistes han carregat contra la defensa acrítica de la monarquia espanyola i del règim del 78.

L'oposició ha acusat el president Torra d'utilitzar el ple, a l'agost i sobre la monarquia, per desviar l'atenció sobre la gestió de l'epidèmia del coronavirus. De fet, el ple s'ha fet tot i la petició al matí de Ciutadans perquè es reconsiderés debatre i votar un assumpte susceptible de ser impugnat pel Constitucional.

El Govern es personarà pel 3%

Ciutadans i el PSC han aprofitat per demanar que el Govern es personi com a acusació particular en la causa del 3% que afecta Convergència. El president Quim Torra ja ha respost que ho farà.

La situació de la monarquia

Mentre al Parlament es feia el ple, Felip VI i Letícia, acompanyats per les seves filles, han arribat a Palma, al palau de Marivent, on els espera la reina Sofia. Els reis s'hi estaran uns 10 dies i tenen prevista una agenda més restringida que en altres estius. Destaca un despatx amb el president Pedro Sánchez, dimecres que ve.

L'estada està marcada per la fugida de Joan Carles de Borbó. Segons publica el diari "ABC", hauria viatjat a Abu Dhabi, en un jet que va sortir dilluns passat des de Vigo. Segons la mateixa informació, el rei emèrit podria estar allotjat en un hotel exclusiu, on passar una nit costa més de 10.000 euros. Durant aquesta setmana, també s'ha especulat que Joan Carles podria ser a la República Dominicana o a Portugal.