ERC, CUP i PSC volen suspendre Borràs mentre que Junts li dona "suport sense fissures"

La decisió està presa: ERC, la CUP i el PSC ja han anunciat que dijous, a la reunió de la mesa del Parlament, demanaran la suspensió de Laura Borràs com a presidenta de la cambra.

Serà dos dies després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi anunciat l'obertura de judici oral a Borràs per uns suposats delictes de prevaricació i falsedat documental. Se l'acusa, en concret, de fraccionar contractes per afavorir la contractació d'un conegut quan era la directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

La reunió de la mesa de dijous serà extraordinària, perquè la d'aquest dimarts era l'última ordinària d'aquest curs.

Les tres formacions polítiques que tenen representants a la mesa, a més de Junts, són partidàries d'aplicar l'article 25.4 del reglament del Parlament, que estableix el següent:

"En els casos en què l'acusació sigui per delictes vinculats a la corrupció, la Mesa del Parlament, una vegada sigui ferm l'acte d'obertura del judici oral i en tingui coneixement, ha d'acordar la suspensió dels drets i deures parlamentaris de manera immediata."

També estableix que, "si es plantegen dubtes sobre el tipus de delicte (...), cal el dictamen de la Comissió de l'Estatut dels Diputats".

En aquesta legislatura, la mesa del Parlament està formada per dos representants del PSC, dos d'ERC, dos de Junts (un dels quals és Borràs) i un de la CUP.

Borràs podria renunciar al càrrec pel seu compte, però en els últims temps ha dit repetidament que no pensava fer-ho, amb l'argument que és innocent. Ha defensat, també, la derogació de l'article 25.4 del reglament del Parlament, perquè considera que vulnera el dret a la presumpció d'innocència.

Suport "sense fissures" de Junts a Borràs

L'executiva de Junts, que fins ara ha donat suport a Borràs i ha assegurat que la mantindrà al capdavant del partit, s'ha reunit aquesta tarda per expressar-li el suport "sense fissures" deprés de l'obertura del judici oral. En un comunicat emès al vespre, després d'hores de reunió, es parla de "lawfare" -persecució judicial motivada políticament- i de "persecució política" a Borràs.

També de "desproporció" en les penes demanades per la Fiscalia i es defensa que han "caigut les acusacions vinculades a la corrupció", argument que invalidaria l'aplicació de l'article 25.4 del reglament del Parlament, limitat als suposats delictes d'aquest àmbit.

El breu comunicat acaba amb una crida a "la resta de forces independentistes" a "no caure en el parany de l'estat espanyol, que ens vol dividits i enfrontats".
 

Borràs es defensa amb un fil de Twitter

Aquesta nit, en un fil de Twitter, Borràs ha repassat els "quatre anys de procediment judicial que pateixo". Fa un recull de titulars de premsa i declaracions i carrega contra la jutge que va iniciar la investigació de manera "irregular", sosté.

Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, espero, desitjo i vull creure que els membres de la Mesa actuaran com a diputats demòcrates, respectuosos amb els drets fonamentals, i no pas com a jutges o inquisidors i prendran, en consciència, la decisió política més equànim.

— Laura Borràs 🎗 (@LauraBorras) July 26, 2022

Tanca l'exposició dient que "tenint en compte totes aquestes circumstàncies, espero, desitjo i vull creure que els membres de la mesa actuaran com a diputats demòcrates, respectuosos amb els drets fonamentals, i no pas com a jutges o inquisidors".

Situació insòlita al Parlament

L'obertura de judici a Borràs, en qualsevol cas, situa el Parlament en una dimensió desconeguda, perquè mai s'havia obert judici a un president o presidenta en exercici del càrrec i el reglament permet més d'un camí a seguir.

Complica també de ben segur, una vegada més, les relacions entre ERC i Junts, socis al govern.

L'anunci del TSJC ha arribat després que la setmana passada la Fiscalia demanés 6 anys de presó i 21 d'inhabilitació per a Borràs. La pena de presó, pel delicte de falsedat documental; la d'inhabilitació, pels delictes de falsedat documental i de prevaricació.

Quatre anys d'investigació

El cas Borràs va transcendir el novembre del 2018, quan es va saber que agents de delictes econòmics i informàtics de la Divisió d'Investigació Criminal dels Mossos havien entrat al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat i a la ILC arran d'una investigació d'un jutjat de Barcelona de suposades irregularitats de l'aleshores consellera de Cultura durant els cinc anys que havia presidit la ILC.

Mitjançant una nota del Departament de Cultura, Borràs va dir que no tenia "res a amagar" i que estava "orgullosa de la feina feta" a la ILC.

Afegia, també, que estava "trista" per aquesta ombra de sospita i oferia la "màxima col·laboració" amb la justícia.

Quan Borràs va ser elegida diputada al Congrés, el cas va passar al Tribunal Suprem, on Borràs es va negar a declarar, i va aterrar al TSJC quan va ser elegida diputada del Parlament.