ERC votarà en contra de la pròrroga de l'estat d'alarma

Esquerra Republicana votarà en contra de la pròrroga de l'estat d'alarma aquest dimecres al Congrés dels Diputats. L'executiva dels republicans ha decidit que els 13 diputats d'Esquerra a la cambra baixa s'oposin a l'allargament de l'estat d'alarma que proposa el govern de Pedro Sánchez.

Els republicans, que fa dues setmanes van abstenir-se en l'última pròrroga de l'estat d'alarma, creuen que Catalunya "ha de poder decidir" com s'afronten les properes fases del desconfinament "amb les plenes competències" i "sense haver d'esperar autoritzacions ni rectificacions":

"Les decisions i la seva aplicació són molt més efectives des de la proximitat i amb el màxim coneixement de la realitat social".

En un comunicat, els republicans critiquen la "centralització" que ha comportat l'estat d'alarma decretat el 14 de març i expliquen que la seva abstenció en les tres votacions que hi ha hagut fins ara ha estat per "responsabilitat":

"Vam abstenir-nos per responsabilitat i per donar un vot de confiança al govern espanyol. I vam demanar rectificació en la retirada de competències i espais de sobirania. No ho han fet. No han escoltat".

A més, també retreuen al govern espanyol alguns dels canvis que ha fet durant les darreres setmanes, com l'ampliació de les mesures de confinament o l'establiment de franges horàries en les sortides:

"El govern català s'ha anticipat i ha marcat el camí i els escenaris futurs, fent fins i tot rectificar sovint el govern espanyol".

En la votació de dimecres, doncs, totes tres formacions independentistes catalanes votaran en contra de la pròrroga de l'estat d'alarma. Fins ara, Esquerra s'havia abstingut en la votació de totes les pròrrogues.

La CUP es va abstenir en la primera pròrroga i va votar en contra de les dues següents. JxCat es va abstenir en les dues primeres pròrrogues i va votar en contra de la tercera.

"Això no és una guerra"

Els republicans són partidaris de prorrogar les mesures excepcionals, però no l'estat d'alarma. Esquerra és molt crítica amb el que qualifiquen de "restricció de drets, llibertats i competències" coincidint amb l'estat d'alarma i demana "acabar la militarització":

"Això no és una guerra, no necessitem un comandament únic del Ministeri de Defensa. Aquesta situació s'ha de gestionar amb criteris mèdics i polítics".

Sánchez busca la quarta pròrroga de l'estat d'alarma

L'estat d'alarma es va decretar el 14 de març, després d'un Consell de Ministres extraordinari. El govern espanyol podia aprovar-lo per una durada inicial de quinze dies, però per allargar-lo necessitava el vistiplau del Congrés dels Diputats. Fins ara, la cambra baixa l'ha prorrogat en tres ocasions: el 25 de març, el 9 d'abril i, per última vegada, el 22 d'abril.

En la seva compareixença d'aquest dissabte, Sánchez va anunciar la seva intenció de demanar una altra pròrroga de l'estat d'alarma, la quarta. Però, ara mateix, aquesta possibilitat se li ha complicat.

En els darrers dies, el PP, Ciutadans i el PNB, que fins ara havien votat a favor de les anteriors pròrrogues, han manifestat la seva oposició a un altre allargament de la mesura. El govern espanyol necessitaria l'abstenció del PP per tirar endavant la pròrroga.

Aragonès: "A Catalunya, el desconfinament l'ha de poder decidir la Generalitat"

En una entrevista al "Telenotícies vespre", el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, ha contraposat l'actitud del govern espanyol amb l'estat d'alarma amb els 16.000 milions d'euros que es distribuiran entre les autonomies.

Aragonès ha retret a l'executiu de Pedro Sánchez no haver escoltat les propostes de la Generalitat i ha dit que fa "moltes setmanes" que demanen que l'estat d'alarma "s'ha de gestionar de manera diferent":

"Tothom li està dient, excepte els partits que formen part del govern de l'estat, que cal fer-ho d'una manera diferent"

El vicepresident de la Generalitat creu que, "a Catalunya, el desconfinament l'ha de poder decidir la Generalitat" i ha apostat per mantenir mesures excepcionals sense prorrogar l'estat d'alarma:

"Nosaltres vam confinar la Conca d'Òdena sense estat d'alarma. Hi ha mesures menys excepcionals sotmeses a control judicial i parlamentari"

En canvi, Aragonès s'ha mostrat satisfet de la reunió de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, amb els governs autonòmics sobre els 16.000 milions per a la recuperació de la crisi del coronavirus.

El número dos del govern ha explicat que, d'aquests 16.000 milions, un primer pagament de 10.000 milions es farà al juny i la distribució es farà en un 80% basant-se en criteris sanitaris i en un 20% segons criteris de població.

La resta dels fons arribaran a l'octubre i seran "per reforçar la capacitat del sistema sanitari davant una segona onada" que hi pugui haver. Aquest segon pagament es distribuirà en un 60% basant-se en criteris sanitaris i un 40% segons població.

Aragonès ha celebrat que, a diferència del FLA, aquests diners seran una transferència i, per tant, no s'hauran de tornar.

"El que planteja ens sembla raonable, però com tot, s'haurà de mirar la lletra petita"

D'aquests fons, Catalunya en rebrà una quantitat inferior als 4.000 milions.