El fins ara portaveu de Sumar al Congrés, Íñigo Errejón, en una imatge d'arxiu (Eduardo Parra/Europa Press)

Errejón deixa la política i Sumar admet que l'investiga per acusacions d'assetjament sexual

La formació obre una investigació "per recollir informació" sobre les acusacions aparegudes a les xarxes socials contra el fins ara portaveu al Congrés i membre fundador de Podem

RedaccióActualitzat

El fundador de Podem i actual portaveu de Sumar al Congrés dels Diputats, Íñigo Errejón, ha anunciat que deixa l'escó i totes les seves responsabilitats polítiques

Sumar, al seu torn, ha emès un comunicat en què admet que estan investigant les informacions que han aparegut els últims dies a les xarxes socials i en alguns mitjans de comunicació, que apunten a casos d'assetjament sexual per part del fins ara diputat al Congrés.

Errejón no hi fa referència explícita en la carta publicada a les xarxes socials aquest dijous, en què afirma que la vida pública "ha desgastat" la seva "salut física i emocional" i admet actituds "tòxiques":

"Això genera una subjectivitat tòxica, que en el cas dels homes el patriarcat multiplica, amb companys i companyes de feina, amb companys i companyes d'organització, amb relacions afectives i fins i tot amb un mateix. [...] Després d'un cicle polític intens i accelerat, he arribat al límit de la contradicció entre el personatge i la persona."

Acusacions a les xarxes

La seva retirada política coincideix amb diverses acusacions d'assetjament sexual contra ell a les xarxes socials i pressions internes de Més Madrid demanant que fes un pas al costat.

Les darreres hores diversos mitjans i periodistes l'han assenyalat per comportaments masclistes i contradictoris amb la ideologia que manifesta Sumar en àmbits com la igualtat o el respecte a les dones.

La periodista Cristina Fallarás, de fet, ha compartit a les seves xarxes socials diversos missatges anònims amb testimonis de dones que denuncien els comportaments del fins ara diputat.

A Catalunya Ràdio, Fallarás ha concretat que s'acusa Errejón de "violència sexual, tracte vexatori, assetjament, menyspreu, humiliació, maltractament psicològic i maltractament sexual". Ho podeu escoltar aquí.

Errejón va fundar Més País, que va integrar-se en les últimes eleccions a Sumar (Europa Press/Eduardo Manzana)

Sense entrar a donar explicacions sobre les acusacions, Errejón apunta a la seva carta que "el ritme i el mode de vida a la primera línia política" que ha experimentat des de fa anys ha desgastat la seva "estructura afectiva i emocional".

També reconeix que a vegades ha deixat de banda "les cures" amb els companys de partit, fet que vincula a la "forma de vida neoliberal" que li ha tocat mantenir.

En el text de la carta, afirma que els 10 anys d'"altíssima visibilitat i exposició mediàtica" que porta com a líder polític li han passat factura, i li han generat aquesta "subjectivitat tòxica":

"En la primera línia política i mediàtica se subsisteix i s'és més eficaç (almenys aquest ha estat el meu cas) amb una forma de comportar-se que s'emancipa sovint de les cures, de l'empatia i de les necessitats dels altres."

Amb un to i una referència al "patriarcat" que suggereixen una mena de confessió, afirma també que "no se li pot demanar a la gent que voti diferent de com es comporta en la seva vida quotidiana":

"La lluita ideològica és també una lluita per construir formes de vida i relacions millors, més curoses, més solidàries i, per tant, més lliures."


Diu que està en "un procés d'acompanyament psicològic"

Errejón defineix la seva carrera política com "l'etapa més important" de la seva vida, "dura i apassionant", amb encerts i també amb errors que diu que espera contribuir a "reparar" plegant:

"Fa temps que treballo en un procés personal i d'acompanyament psicològic, però el cert és que, per poder avançar i per cuidar-me, necessito abandonar la política institucional, les seves exigències i els seus ritmes."

Al final de la carta afegeix que amb aquesta retirada espera "contribuir a la renovació generacional":

"Per a mi s'ha acabat aquesta etapa política institucional i espero contribuir així a la renovació generacional i de quadres i idees que les forces democràtiques i populars necessiten."

L'exministra d'Igualtat Irene Montero, que va ascendir a Podem coincidint amb la marxa d'Errejón, ha dit a través de la xarxa X que "fins ara, massa vegades s'hab protegit els homes amb poder". "Canviar aquesta dinàmica de la cultura de la violació és la feina que el feminisme ens dona a totes, en aquest cas a partits i mitjans de comunicació", continua.

En la mateixa línia, la també exministra de Podem Ione Belarra ha emplaçat Sumar i Més Madrid a donar explicacions sobre els suposats comportaments masclistes d'Errejón.


Sumar parla de "compromís ferm" amb el feminisme

En el comunicat fet públic poca estona després de la dimissió, Sumar detalla que s'ha iniciat un procés per "recollir informació" sobre les acusacions que s'han fet públiques. 

El partit explica que Errejón els ha comunicat la dimissió aquest matí i l'"executiva s'ha reunit immediatament i [...] ha acceptat unànimement la seva dimissió".

"Des de Sumar aspirem a construir una societat i una política feminista i això requereix un compromís ferm en tots els àmbits", afirmen.


Amb la marxa d'Errejón, Sumar perd una de les cares més visibles. Al juny, Yolanda Díaz va dimitir com a líder del partit pels mals resultats a les eleccions europees, malgrat que continua com a vicepresidenta del govern espanyol.


Trencament amb Iglesias el 2019

Nascut l'any 1983, Errejón va saltar a l'esfera pública i mediàtica com un dels integrants més rellevant del grup fundador del Podem original de la mà de Pablo Iglesias, Juan Carlos Monedero i Carolina Bescansa el 2014.

De fet, era l'únic de tots ells que seguia avui vinculat a la política institucional, però ja fora de la formació morada amb la qual va ser diputat i portaveu en diversos moments.

Els membres fundacionals de Podem, en una imatge d'arxiu (Europa Press)

Després d'anys de gradual allunyament de Pablo Iglesias, el 2019 Errejón va deixar Podem i va acabar fundant Més País, una formació amb un to considerat més possibilista que Podem i una forta implementació a la Comunitat de Madrid.

Finalment, aquesta formació no va acabar desplegant-se a tot el territori i es va acabar integrant al projecte de Sumar que lidera avui Yolanda Díaz.

Yolanda Díaz i Íñigo Errejón, en un acte a València (Europa Press/Eduardo Manzana)

Tot i que inicialment va tenir un perfil baix dins del nou espai de la vicepresidenta, Errejón va saltar al càrrec de portaveu del grup aquest mes de gener, fet que li va donar de nou visibilitat i influència. Amb la dimissió d'Errejón entrarà al Congrés una altra dirigent de Més Madrid, Alda Recas.

 

ARXIVAT A:
Assetjament sexual Íñigo ErrejónSumarMasclisme FeminismeCongrés dels Diputats
Anar al contingut